l’estany de Banyoles amb una de les seves tradicionals pesqueresDavid Borrat
Banyoles: paradís natural únic
Aure Farran
27/08/2020
Es tracta d’un espai natural de gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural
Avui us proposem fer ruta tot caminant. I l’entorn s’ho mereix. Anar a Banyoles demana fer la volta al seu emblemàtic estany, un dels pocs d’origen càrstic que hi ha a Catalunya (ocupa una superfície de 107 hectàrees, amb una longitud de 2.128 metres), i es pot fer seguint un itinerari circular i de dificultat baixa.
Podeu començar la ruta a l’Oficina de Turisme, situada a la zona coneguda com el Front de l’Estany. El primer tram de l’itinerari, els passejos de l’Estany i les pesqueres (petites construccions vora l’aigua), està declarat per la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Jardí Històric. De pesqueres n’hi ha 20, totes a la banda de llevant de l’Estany, i daten de mitjans del segle XIX i principis del XX. Són l’evolució i consolidació de les antigues passarel·les que, per la poca fondària de les ribes de l’estany, es van construir per practicar la pesca. Al costat de la pesquera de Marimon, els dies clars, s’hi pot observar el travertí en formació, una roca que es forma per processos bioquímics propis d’una conca lacustre.
Quan s’acaba el Jardí Històric, s’arriba al paratge dels Desmais, anomenat així pels arbres que hi ha. Els arbres no són autòctons, però el paratge s’ha convertit en un lloc emblemàtic de l’estany. Aquí hi trobareu dues fonts: la font de la Filosa, en honor a les gorges de les Estunes, i la font del Ferro. Més endavant trobareu l’estanyol del Vilar, que és el més gran i proper de tots els que hi ha al voltant de l’estany, i al costat hi trobareu la font del Vilar. Tot caminant entrareu al terme municipal de Porqueres, on el primer que veureu serà l’església romànica de Santa Maria, del segle XII. Molt a prop de l’església, per un caminet que serpenteja entre la vegetació, s’arriba a la font del Rector.
A la punta Freixenet hi ha una bona vista de tot el lòbul sud de l’estany, just per on entra la major part de l’aigua subterrània, i hi trobareu una zona d’estanyols, amb l’estanyol Nou –el més recent, que es va formar el 1978– o el de Can Cisó o Vermell, que agafa aquest color a vegades per les poblacions bacterianes que hi viuen; també hi ha el brollador de la riera del Castellar.
Si seguiu per la carretera aviat arribareu al bosc de Can Morgat, un alzinar humit on hi ha diverses espècies d’arbres característics de boscos mediterranis: alzines, roures i pins. Podeu arribar després a la llacuna dels Amaradors, una petita àrea inundable, de poca profunditat, on es poden observar diverses espècies d’ocells, peixos, amfibis, etc. El següent punt de pas d’interès és el Parc de la Draga i el Parc Neolític, el més gran de la ciutat, que es va obrir amb motiu dels Jocs Olímpics de l’any 1992. Aquest és l’únic espai de l’estany on podeu fer pícnic, i esdevé el lloc ideal per passejar i practicar esports. En aquest parc s’hi han localitzat restes d’un poblat neolític. La reconstrucció d’algunes cabanes i les demostracions d’activitats prehistòriques ens permeten acostar-nos a la vida del neolític.
Ja a la recta final del recorregut us trobareu amb la zona de la Caseta de Fusta, on predomina el bosc de ribera i on hi ha un dels punts de bany a l’estiu, l’únic de lliure accés. Finalment arribareu al Club Natació Banyoles i els Banys Vells, els altres dos punts on està permès banyar-se i on podeu veure alguns recs de sortida de l’Estany.
El camí de l’aigua
I és just des d’aquest punt que podeu fer la ruta pels recs de Banyoles, una infraestructura singular de la ciutat. Es tracta d’una xarxa de petits canals construïts pels monjos del monestir de Sant Esteve al segle IX, que condueixen l’aigua provinent de l’estany. Seguint el pas de l’aigua a través dels recs, arribareu al centre de la ciutat, on podreu descobrir la importància de l’aigua en l’economia i la vida dels banyolins. Aprofiteu-ho per fer una passejada pel centre històric de la ciutat visitant els principals monuments del barri vell: la plaça Major, la Pia Almoina, la Llotja del Tint, la muralla medieval, el monestir de Sant Esteve i la seva arqueta de Sant Martirià, l’església gòtica de Santa Maria dels Turers i els museus (Arqueològic i Darder).
...i demà, ruta pel triangle dalinià.
A Banyoles, una llotja i un molí
Hi ha dos espais a Banyoles que mereixen una visita. El primer és la Llotja del Tint, una de les poques fàbriques medievals catalanes que conserven l’estructura original; és un edifici gòtic civil (segle XV) destinat al tint de robes o teixits de llana que es fabricaven a Banyoles. L’altre és el Molí Paperer de La Farga. Es va construir l’any 1685 per treballar l’aram i constava d’una roda, un martinet i una fornal. Més endavant es va ampliar i va anar passant als hereus fins que, a finals del XIX, la família Escatllar va fer l’última ampliació per poder fabricar paper. Les dues activitats van coexistir fins al tancament, a mitjans del segle XX.
Avui Sastres Paperers gestiona l’ús del molí i elabora paper de manera totalment tradicional, però també hi fan activitats i tallers per a la difusió i formació en aquest ofici.
Disseny
Ricard Marfà
Programació
Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet