Aure Farran

28/06/2020

41 túnels i 31 ponts per descobrir un paisatge en blau i verd

Des del 1951, la línia ferroviària uneix Lleida (Segrià) i la Pobla de Segur (Pallars Jussà), un recorregut que, a banda de la importància estratègica per al territori, és un autèntic regal per als sentits. Es tracta de la materialització d’un projecte que es va posar en marxa el 1924 (tram Lleida-Balaguer) i que es remunta al projecte transpirinenc d’unir la ciutat de Lleida amb Sent Gironç (França). Des del 2005 explota la línia FGC i, tot i que el 70% del volum d’usuaris es concentren en el tram Lleida-Balaguer, un dels grans atractius d’aquest recorregut és arribar a la part del trajecte que travessa el Prepirineu fins a arribar a la localitat pallaresa de la Pobla de Segur.

Són gairebé dues hores de trajecte que es pot fer amb els trens convencionals o gaudint d’un salt al passat pujant al tren turístic que els matins de dissabte (www.trendelsllacs.cat) fa el recorregut d’anada i tornada i ofereix un paquet turístic per completar l’estada a la Pobla. Un tren arrossegat per locomotores dièsel dels anys 60, conegudes com a ye-yés, que arrosseguen quatre cotxes d’època, un cotxe cafeteria amb vistes i un furgó postal.

La via transcorre per la dreta del riu Segre des de Lleida fins a Balaguer. Ho fa per una via única en un itinerari planer fins que arriba a les primeres muralles muntanyoses de Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. Ben aviat, el tren s’incorpora a la conca de la Noguera Pallaresa, la qual anirà seguint entre embassaments i serralades muntanyoses com el Montsec, fins a la Pobla de Segur. Són 89 quilòmetres que compten amb 17 estacions, 42 túnels (el més llarg de 3 quilòmetres i mig), 31 ponts (el més llarg sobre el Segre a Balaguer) i 21 passos a nivell.

Patrimoni infinit

Més enllà d’admirar els paisatges que travessa el tren (estigueu atents a petites joies com la Baronia de Sant Oïsme), el recorregut ofereix la possibilitat de gaudir d’un extens patrimoni històric i cultural, així com de propostes de turisme actiu i de natura. Així, una proposta alternativa al tren turístic és plantejar-se una ruta de diversos dies seguint la línia de tren convencional per poder anar fent parades i gaudir de l’oferta turística d’aquests territoris. De sud a nord, podem visitar la Seu Vella de Lleida, el Museu de Lleida, el castell templer de Gardeny, el Castell Formós i les muralles de Balaguer, les salines de Vilanova de la Sal, el castell de Mur, l’ermita de la Pertusa a Corçà, Àger i la seva imprescindible canònica de Sant Pere, els comerços antics de Salàs, petits pobles que mereixen ser descoberts com Rivert o Santa Engràcia, el Museu dels Raiers o la Casa Mauri de la Pobla.

Si voleu apostar per un turisme més actiu també teniu opcions molt interessants, com caminar pel camí del Segre a Lleida, practicar caiac als embassaments de Terradets o Sant Antoni, llançar-vos en parapent des del Montsec d’Ares a Àger, recórrer el congost de Mont-rebei o practicar espeleologia a les coves dels Muricecs (a Llimiana) i del Tabac (a Camarasa-Fontllonga). Si sou menys atrevits, hi ha nombroses rutes per recórrer a peu i en BTT, tant per la plana com per la muntanya.

I si el que us agrada és observar la natura i la vostra passió és l’ornitologia, aquest recorregut us resultarà imprescindible. En aquestes terres hi trobem des dels grans rapinyaires dels cims més alts del Montsec i del Boumort fins als ocells esteparis i aquàtics de les planes de Balaguer i Lleida. És de visita obligada el Casal dels Voltors, a la Torre de Tamúrcia. Un punt d’informació turística i un centre d’interpretació de les aus carronyaires del Pirineu. Es troba ubicat dins la Ruta de la Vall dels Voltors, un itinerari circular de 31 km que disposa d’àrees de pícnic, fonts i miradors, tot passant pels pobles de la Terreta, al municipi de Tremp. A més, al Casal dels Voltors, cada dissabte a les 10.30 h, es pot veure en directe com s’alimenten les 4 espècies d’aus carronyaires del Pirineu: el voltor comú, el trencalòs, l’aufrany i el voltor negre.

... i demà, ruta pels Reials Monestirs de Catalunya