Valèria Gaillard

24/08/2020

L’itinerari va de Palafrugell a Llofriu, passant per diverses viles lluminoses de la Costa Brava

“De vegades penso en Palafrugell”. Josep Pla és segurament un dels autors que més van rumiar en el seu territori nadiu, examinant-lo per tots cantons, buscant-ne l’essència i emmirallant-se en la seva bellesa senzilla, sense pretensions. Barcelona, Marsella, París... ¿què eren al costat d’una vila marinera on l’home somnia en la llibertat del mar? “A Palafrugell, no solament s’hi està bé, sinó que s’hi viu admirablement, no pas d’una manera standard i socialitzada –com en altres països–, sinó d’una manera lliure i personal”, afirmava circumspecte a El meu país.

Josep Pla va néixer a Palafrugell el 8 de març del 1897 en una casa avui convertida en museu, seu de la Fundació Josep Pla, que vetlla per preservar i difondre l’obra de l’autor d’El quadern gris. La ruta engega en aquesta casa d’indians, al carrer Nou, 49-51, on una exposició traça un recorregut per la seva vida i obra a través d’innombrables documents. Al carrer de Torres Jonama, núm. 56, hi ha l’edifici que va fer construir el seu pare, una casa “nova, fresca i agradable” –segons diu a El quadern gris–, on es van instal·lar quan l’escriptor tenia 7 anys, el 1904. Actualment és el restaurant Pa i Raïm, i està regentat pels descendents de la família Pla. En aquest dietari reelaborat retrospectivament evoca indrets que van ser essencials en la seva geografia íntima, com ara el Porxo d’en Massot, al carrer de Cavallers, o la plaça de l’Església. A El meu país rememora la seva infància al Palafrugell popular i mariner, i fa referència al local El Fraternal, que encara s’alça a la plaça Nova com a casino cultural i ateneu popular, o bé el Centre Mercantil, actual Teatre Municipal. Als Jardins de Can Bech s’alça el monument que la vila va dedicar a l’escriptor el 1984, obra de Manuel Cusachs. La Fundació organitza de manera regular itineraris guiats per Palafrugell i, per arrodonir-ho, proposen un àpat de cuina tradicional dins el programa Josep Pla, cuina i paisatge.

Enamorat de la seva terra, Pla va voltar per diversos pobles de l’Empordà, tant de la costa com de l’interior. Així doncs, la Ruta Pla continua voltejant pel tram que uneix Tamariu a Calella de Palafrugell. A la seva guia Costa Brava, recomanava “insistentment” una visita a Pals. “Qui no ha vist el prodigiós diamant del Canigó nevat a l’hivern des de Pals, li falta alguna cosa important”, escrivia. A la Torre de les Hores hi ha el mirador Josep Pla, que ofereix un paisatge “d’una bellesa inenarrable [...] perquè tot és normal i res sensacional”, uns textos aplegats a Darrers escrits.

L’escriptor va viure de primera mà el descobriment el 1934 del jaciment ibèric d’Ullastret, que, segons deia, estava situat “damunt d’un pujol que és el centre d’un paisatge meravellós –potser el millor paisatge terrestre de l’Empordà petit o Baix Empordà” (Viatge a la Catalunya Vella)–. També va seguir de prop les excavacions que s’hi van fer a partir del 1947. Una ruta específica Pla a Ullastret se centra en el Puig de Sant Andreu.

Xiprers amb el mar de fons

En el lèxic superlatiu que va forjar per descriure la seva terra nadiua, Josep Pla –que passava els estius de la infància a Calella– va filar encara més prim a l’hora de referir-se a Cap Roig. El va anomenar “la perla colorista de Calella”, seduït per la tasca impulsada per la parella Woevodsky-Webster, que van convertir aquella punta del litoral en un dels jardins paisatgístics més importants del Mediterrani. Una ruta literària permet descobrir la riquesa d’aquest esclat de xiprers i pins retallats pel mar. A la seva Guia de la Costa Brava, Pla recordava la transformació que va operar la parella estrangera en un pam que “...fins fa quatre dies era roca viva coberta d’un bosc inaccessible i desagradable”.

La cala Aiguablava, a Begur, o el Far de Sant Sebastià, a tocar de Llafranc, són altres fites d’una ruta que s’acaba a Llofriu, on l’escriptor i periodista va viure fins a la seva mort, el 1981. La masia no està oberta al públic, però es pot anar al cementiri. Està enterrat discretament en una tomba de marbre blanc, autèntica com la terra que el fascinava.

...i demà, ruta per la Girona episcopal.