Sílvia Marimon

09/07/2020

Jaciments i centres d’interpretació ajuden a entendre què motivava els primers artistes

Per què pintaven els primeres éssers humans? ¿L’art figuratiu és patrimoni exclusiu dels Homo sapiens o es pot considerar que els neandertals ja utilitzaven l’art per comunicar-se? ¿Amb què pintaven aquests primers artistes? Per què les figures humanes són pràcticament inexistents en les primeres manifestacions artístiques? ¿Sabem si els que pintaven eren dones o homes? La ruta pels centres d’interpretació i jaciments d’art rupestre que hi ha a Catalunya pot començar per l’exposició Art primer: Artistes de la prehistòria al Museu Arqueològic de Catalunya. I, ja més carregats de preguntes i reflexions sobre què va motivar els primers artistes, podem començar un recorregut que ens portarà per coves, balmes i abrics.

L’art llevantí va ser una autèntica revolució artística perquè va introduir el moviment i l’art de narrar: hi ha escenes de cacera, batalles, ajusticiaments, marxes, maternitat, mort, recol·lecció de mel... En alguns moments també hi ha una gran violència. L’altra gran singularitat és l’aparició d’humans amb vestits, ornaments i eines. Una mostra d’aquest art es troba als Abrics de l’Ermita, a la serra de Godall (Ulldecona). Pintades sobre les parets de roca dels cingles fa més de vuit mil·lenis, hi ha 365 figures que representen sobretot arquers i diverses espècies d’animals. Una de les composicions més singulars consta de tres figures: un petit caçador, un cérvol i un bruixot. Aquest personatge ha estat identificat com a tal perquè no participa de manera activa en la cacera sinó que porta un arc molt més gran en repòs. També, a diferència dels plomalls d’alguns dels caçadors, el bruixot té el cap anormalment gros i porta una llarga cua. Al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre d’Abrics de l’Ermita s’ofereix, amb recursos gràfics, fotografies i calcs, una introducció a l’art rupestre de la zona.

No era una dansa fàl·lica

Les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul són les primeres que es van documentar. De la troballa se’n va fer ressò La Veu de Catalunya l’abril del 1908. S’hi han pogut localitzar 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. Aquesta zona de les Garrigues ha estat habitada de manera ininterrompuda des del Paleolític i la Roca dels Moros es va utilitzar durant uns 5.000 anys com a lloc de culte. En aquest indret hi van deixar empremta els caçadors recol·lectors al llarg dels segles VIII-V aC, els grups neolítics (V i II aC) i, més tard, ibers i romans. Hi ha caceres, enfrontaments amb senglars i toros, però la figura més singular és el que es coneix com “la dansa fàl·lica”. Al principi es pensava que es tractava d’una dansa fàl·lica, en què nou dones envoltaven un personatge masculí. Amb el temps s’ha descobert que la pintura es va fer en diferents fases i les dones s’hi van anar afegint al llarg del temps.
A les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà, aquest lloc salvatge i recòndit que tantes històries fantàstiques va suggerir a Joan Perucho i que Marià Manent va descriure com “un indret feréstec, inoblidable”, hi ha una quarantena de jaciments, però només tres són visitables: Portell de les Lletres, Mas d’en Llort i Mas d’en Ramon d’en Bessó. A les pintures s’hi observen animals salvatges com cabres, cérvols, bòvids, senglars..., però també pastors amb animals domèstics i un gran nombre de signes abstractes. Per facilitar la comprensió del conjunt de totes les pintures es va crear el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, situat a Montblanc. Hi ha molts altres jaciments, com el conjunt rupestre de Cocó de la Gralla, a Mas de Barberans; la Cova dels Vilars, a Os de Balaguer; la Cova del Tabac, a la serra de Mont-Roig...

Tot sense oblidar la descoberta més recent i que encara no es pot visitar: els gravats que van sortir a la llum l’octubre del 2019 a les parets de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Són més de mig centenar d’animals –se’n continuen descobrint de nous–, a més de centenars de figures simbòliques com retícules, cercles que es toquen i figures que s’assemblen al que nosaltres coneixem com les lletres X i M. Hi ha una figura que és clarament una vulva i una altra que ho podria ser. Tot plegat suggereix que en aquest lloc, on el riu subterrani treu el cap a la superfície, s’hi van fer rituals a l’entorn del culte d’alguna divinitat de les aigües durant milers d’anys.