Aure Farran Llorca

05/08/2020

El monestir de Sant Pere de Casserres, una joia sobre les aigües del pantà de Sau

La fesomia de la vall de Sau va canviar als anys 60, quan es va construir el pantà que va fer desaparèixer sota les aigües el poble de Sant Romà, del qual només el campanar sobresurt de tant en tant. Per contra, la construcció de la infraestructura va fer emergir la localitat de Vilanova, que ha sabut combinar la història amb la creació d’un centre de serveis dedicats a l’oci i el turisme. El pantà va afegir un atractiu més a aquest municipi que des de la vall s’enfila cap a les frondoses Guilleries. Resseguint el curs del riu Ter, la vall es tanca pel nord amb les espectaculars cingleres de Tavertet.
L’element paisatgístic més característic de la vall de Sau – Collsacabra són les cingleres, d’una altitud mitjana de 1.100 metres, i que conviden a fer ruta a aquells que estan assedegats de natura i tranquil·litat. Una ruta que podem fer passar per tres dels municipis més significatius de la zona i que en reflecteixen el caràcter. La primera parada la podem fer a Tavertet, alçat damunt les cingleres i que preserva un nucli ple d’encant, amb el gust dels pobles d’abans, on el temps és relatiu. Passa el mateix a Rupit i Pruit, potser la localitat més turística de la zona, amb els seus carrers empedrats i un pont penjant sobre el riu que és tot un emblema de la localitat. També és de visita obligada el municipi de Folgueroles, una oportunitat per resseguir els espais que van inspirar el seu fill més il·lustre, Jacint Verdaguer. Des de Folgueroles atanseu-vos (6 km) al puig d’Alfar i al salt de la Minyona, els millors miradors de les Guilleries.

La joia de Sau

Damunt d’una cinglera i envoltat de les aigües del pantà de Sau, trobem el monestir de Sant Pere de Casserres, l’únic de l’orde benedictí a Osona i que va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. Es tracta d’un dels conjunts monumentals més importants de l’arquitectura romànica catalana i actualment acull una exposició de caràcter permanent en què s’interpreta la vida dels monjos a Casserres.

Conserva encara l’estructura original del segle XI, cosa que fa molt fàcil d’entendre com era la vida dels monjos que el van habitar, i en podem gaudir després d’una intensa tasca de restauració i recuperació que es va fer a mitjans del segle XX. El conjunt té diversos espais visitables, com el celler, construït a la fi del segle XI, en les etapes finals de l’edificació del monestir. És la sala on els monjos rebien i emmagatzemaven els productes alimentaris procedents del mateix monestir o de les produccions pageses de les seves propietats. El claustre, del segle XI, és l’element central del monestir i és el claustre amb porxos de columnes més antic que es conserva a Catalunya. Al segle XV va ser enderrocat per un terratrèmol i reconstruït amb pilons rectangulars. La cuina –no es conserva a Catalunya cap altre exemple de cuina monàstica del segle XI– és una sala que forma un cos únic amb el refectori i va ser reconstruïda a partir del dibuix del plànol de Sankt Gallen (Suïssa) del segle XI. El disseny dels mobles i objectes de taula s’ha obtingut a partir de les representacions d’àpats en miniatures i pintures del segle XI.

La visita també permet passar pel dormitori dels monjos, que forma un sol cos amb la sala capitular (on es reunien tots els monjos per repassar els capítols de la Regla i debatre els temes de la vida diària de la comunitat) i l’escriptori (cal recordar que l’activitat de copiar i il·lustrar llibres era una de les feines més importants que es desenvolupaven en els monestirs i les canòniques medievals). Aquest edifici va ser el primer que es va construir de tot el conjunt monàstic i va funcionar com a residència dels monjos mentre s’acabava l’església i la resta de les dependències.
La visita també permet conèixer la cambra prioral, l’hospital del monestir i l’església, un dels temples romànics més importants de Catalunya per les seves dimensions però, sobretot, pel fet de ser més ampla que llarga, per adequar-se a l’estretor de l’espai on es va construir.

...i demà, la ruta del bandoler Serrallonga