Valèria Gaillard

07/08/2020

Des de l’època romana fins al segle XX, els mosaics han afaiçonat mots racons de Barcelona

El mosaic és una composició decorativa feta a partir de bocins de marbre, terra cuita o vidre de diferents colors. És una pràctica molt antiga i ja a l’edat del bronze se’n feien. S’han localitzat paviments de còdols a la zona d’Anatòlia, a Turquia. Va tenir un moment d’esplendor durant l’època romana, quan va decorar el terra de les cases dels patricis. Vitruvi i Plini el Vell en descriuen amb detall les tècniques. Després va viure un revival durant el Renaixement, sobretot amb la família Mèdici.

El mosaic també és una tradició arrelada a Catalunya. Els primers que es conserven, a Empúries, segueixen la moda romana de paviments geomètrics en blanc i negre que també es poden veure en altres localitats, com Badalona o Barcelona. Uns quants segles més tard, els arquitectes modernistes van recuperar la tècnica del mosaic per renovar els procediments i donar-li un nou impuls. Sobretot l’utilitzaven com a element decoratiu per als paviments i els revestiments ceràmics. Els modernistes es delien pel trencadís, una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica. Es valorava precisament pels efectes especials peculiars i la sensació de moviment que crea. El joc de la llum en les tessel·les produeix un efecte encisador. Com que no eren tan resistents com els mosaics romans, que es feien habitualment de marbre, normalment servien per revestir parets, sostres i columnes.

Antoni Gaudí, especialment, va innovar en la tècnica, i el ceramista Josep Maria Jujol va ser l’encarregat de materialitzar les seves idees. Per fer-ho utilitzava peces de rebuig de la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat, i altres peces procedents d’altres punts de l’Estat. “A grapats, s’han de posar, si no, no acabarem mai”, va dir una vegada l’arquitecte reusenc.
Una de les peces majors és sens dubte el drac de trencadís del Parc Güell. Per fer-lo, Gaudí va utilitzar ceràmica esmaltada de colors vius que juga amb la llum. També destaquen el medalló del sostre de la sala hipòstila i el trencadís, obra de Jujol, així com els bancs del parc. També són de Jujol els mosaics de la Casa Batlló i la Casa Milà, al passeig de Gràcia.

Motius florals

D’un estil diferent i realitzats pel ceramista Lluís Bru, còmplice de Lluís Domènech i Montaner, el Palau de la Música Catalana ofereix una altra meravella de trencadís modernista amb inspiracions florals. Només a la façana ja es poden observar les columnes de la primera balconada, cadascuna amb un disseny diferent, sense oblidar, a l’interior, la sala de concerts que envolta les muses. També de Domènech i Montaner, la Casa Lleó Morera, al passeig de Gràcia, llueix els mosaics més estilitzats de Mario Maragliano, dels quals el pintor i ceramista Antoni Serra i Fiter va fer les mans i les cares. El disseny és del decorador i ebenista Homar, que també va ser l’encarregat de realitzar el conjunt del mobiliari, que avui és al MNAC.
A banda del Modernisme, la tècnica del mosaic també va inspirar artistes de la segona meitat del segle XX com ara Joan Miró. Seu és el Pla de l’Os (1976), a la Rambla, avui tristament conegut per ser el lloc on es va aturar el cotxe de l’atemptat jihadista de Barcelona el 2017. A Dona i ocell, al Parc de Joan Miró, trobem un altre exemple de mosaic contemporani. Per descobrir-ne d’antics es pot anar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on es conserven mosaics romans de gran bellesa procedents d’arreu de Catalunya, com ara el de les Tres Gràcies, de finals del segle III o inicis del IV dC.
I més enllà dels grans monuments, hi ha un devessall de mosaics a Barcelona que el fotògraf alemany Sebastian Erras recull al seu compte d’Instagram. A banda, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa l’inventari participatiu El mosaic del meu barri, amb més de 2.000 mosaics registrats, com ara els bancs del jardí del carrer de Bellesguard (Sarrià-Sant Gervasi) o els balcons de la Casa Vidal (Sant Andreu).

...i demà, ruta per les masies de la Vall de Bianya