Valèria Gaillard

06/07/2020

Els observatoris proposen fer un bateig de cel o contemplar les llàgrimes de Sant Llorenç

A Catalunya es compten una quinzena d’observatoris astronòmics, alguns de creats específicament per a la investigació, tot i que la majoria ofereixen activitats de divulgació per al gran públic i d’altres han nascut directament amb una vocació pedagògica i turística. L’observatori més antic és el Fabra de Barcelona, creat el 1904. Aquest centre, juntament amb l’Agrupació Astronòmica de Sabadell –declarada entitat d’utilitat pública–, concentra el gruix de la tradició astronòmica del país. També hi ha associacions a Mataró, Terrassa o Vic. Ara bé, a l’hora d’observar les estrelles els millors indrets es troben fora de les ciutats, perquè és on hi ha menys contaminació lumínica.

Actualment l’observatori més gran de Catalunya i el que té el segell Starlight es troba a Àger, a la Noguera. L’Ull del Montsec és un planetari multimèdia 3D digital amb una cúpula mòbil de 12 metres de diàmetre que ofereix unes sessions espectaculars. Està situat a la serra del Montsec, al Prepirineu català, a 1.570 metres d’altitud, i inclou un parc de telescopis, alguns dels quals estan destinats a la divulgació i permeten als visitants contemplar els objectes més destacats de la nit: la Lluna, els planetes i les nebuloses. Cada any s’hi celebra el Festival d’Astronomia del Montsec.

Amb un enfocament més holístic, trobem, a Son, al terme municipal d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), MónNatura Pirineus, un gran complex situat a 1.530 metres d’altitud que permet al visitant fer vida a l’alta muntanya i descobrir-ne els atractius, entre els quals el cel. El centre compta amb un telescopi d’observació de nivell professional que permet observar amb detall diferents elements del cel profund. Amb una càmera CCD es fan astrofotografies del cel nocturn o diürn. A banda, disposen de diversos telescopis adreçats a l’observació del cel profund i binocles d’astrònom per fer observacions nocturnes. El centre obrirà el 17 de juliol. Ja falta poc.

Un dels centres més recents, inaugurat el 2017, se situa a Albanyà (Alt Empordà), on hi ha el telescopi més gran de les comarques de Girona. Està completament automatitzat i compta amb un equipament astronòmic d’última generació. En les seves instal·lacions es fa recerca científica –col·laboren amb la NASA–, però també duen a terme una tasca de divulgació de l’astronomia amb cursos adreçats a estudiants de secundària i colònies d’estiu. Aquest centre compta amb l’etiqueta de la Dark-Sky Association.
L’Observatori Astronòmic del Garraf, al Parc Natural del Garraf, està situat a una altitud de 297 metres, dins del terme municipal d’Olivella, a 35 km al sud de Barcelona. Creat el 1997, l’observatori està dedicat principalment a la investigació. Des de les seves instal·lacions va ser descobert l’asteroide (99193) Obsfabra el 14 d’abril del 2001. A Roquetes hi ha l’Observatori de l’Ebre, dedicat a la investigació i també a la divulgació, amb diverses propostes d’activitats.

Vocació pedagògica

L’Observatori Astronòmic de Castelltallat, al municipi de Sant Mateu de Bages, va néixer el 2004, arran dels incendis forestals del 1998 com a projecte per revitalitzar la zona. Està enfocat a la divulgació i ofereix “batejos de cel” i observar les llàgrimes de Sant Llorenç (10 d’agost). Situat a 970 metres d’altitud, està envoltat d’un paisatge natural i arquitectònic únic. La cúpula té 5,25 metres de diàmetre i un telescopi de 420 mm de diàmetre. Aquest estiu oferiran activitats amb aforament reduït.

També de vocació pedagògica hi ha l’Observatori de Pujalt, situat a l’altiplà de la Segarra, a 750 metres d’altitud. Es va fundar el 2003 gràcies al científic Ernest Guille i Moliné i l’Ajuntament de Pujalt. El centre proposa cursets de meteorologia i astronomia per a escoles i adults, i observacions astronòmiques per al públic en general. Com a novetat, aquest estiu hi instal·laran un telescopi de 50 cm de diàmetre i engegaran una tasca d’investigació científica en xarxa amb la Universitat de Barcelona.

...i demà, la Ruta de les Bruixes del Lluçanès