Valèria Gaillard

18/07/2020

A les Garrigues la cultura de l’oli deixa empremta en cada racó confegint un patrimoni excepcional

Som en una zona on cal tancar els ulls i respirar fondo. Flairar les aromes del camp i sentir el cric-cric dels insectes. La comarca de les Garrigues ofereix una experiència sensorial a diversos nivells que se sintetitza en una senzilla forma ovalada, de textura llisa i constitució ferma: l’oliva. Sobre aquest fruit humil i alegre es basa, en bona part, la cuina mediterrània. I és que l’olivera a Catalunya representa el 15% del cultiu agrícola. Les comarques amb més superfície són les Garrigues i el Baix Ebre, seguides del Montsià. La producció d’oli gira al voltant de les 40.000 tones, segons l’anyada, i s’obté molt majoritàriament de cinc varietats: l’arbequina, la morruda, la sevillenca, l’empeltre i la farga.

A les Garrigues, amb turonets clenxinats per oliveres, ametllers i alguna pineda puntual, s’hi cultiva l’arbequina, que produeix un oli amb un grau d’acidesa molt baix (0,2º), cosa que el converteix en un dels millors del món. Per saber com es produeix, no hi ha res millor que visitar alguna de les 46 cooperatives i molins repartits pels diferents pobles de la comarca i impregnar-se de la cultura de l’oli. Gràcies a la seva elaboració artesana, l’oli de la zona porta l’etiqueta Denominació d’Origen de les Garrigues. Entres les més boniques hi ha la Cooperativa de l’Albi, d’estil modernista, fundada el 1919 i construïda per l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, tot i que la més gran és a les Borges Blanques, on també hi ha el Parc Temàtic de l’Oli, amb una olivera de 2.200 anys. A les Borges Blanques val la pena visitar l’Espai Macià, una exposició sobre la figura del polític Francesc Macià (1859-1933), nascut a Vilanova i la Geltrú, fill de pares de les Borges Blanques, i que va ser el primer president de la Catalunya republicana.

Directe de Palestina

La ruta té una parada obligada a la localitat d’Arbeca, que és a 6 quilòmetres de les Borges Blanques. La població recorda l’arribada de l’oliva arbequina a la comarca al segle XVIII procedent de Palestina gràcies al duc de Medinaceli, que aleshores era senyor d’Arbeca. En aquesta mateixa localitat hi ha la impressionant fortalesa ibèrica dels Vilars d’Arbeca, que data de 775 aC - 300 dC. Aquest llegat ens remet a la primera Edat de Ferro i a la cultura ibèrica. El jaciment forma part de la ruta dels ibers a Catalunya, que disposa de 17 jaciments museïtzats.

A la Granadella es pot visitar el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya i el Museu de l’Oli, que s’ha instal·lat en un antic molí fundat el 1920. A través de cinc espais, el visitant pot descobrir les virtuts i valors del preuat líquid daurat, així com el procés de conreu de l’olivera. A la Pobla de Cérvoles es pot visitar l’Ecomuseu de l’Oli, que proposa un viatge per la història de la plantació i la seva simbologia. I a la Cooperativa del Camp de Sant Isidre Llaurador es pot veure l’elaboració de l’oli de manera tradicional: és l’única cooperativa que manté el sistema de molta, premsat i decantació a l’antiga.

Amb aires andalusins

Les Garrigues estan esquitxades de monuments històrics que parlen del passat d’aquesta comarca, com ara el castell renaixentista de la Floresta, convertit, en part, en un hotel. També hi ha el castell de l’Espluga Calba, que va pertànyer a l’orde dels hospitalers durant quatre segles. L’origen, però, ens parla de la dominació musulmana del valiat de Siurana i la seva església, Santa Maria, originàriament una mesquita; es pot visitar i disposa d’una sala dedicada a l’orde de Malta i un museu de la pagesia. Sense oblidar Castelldans, al peu d’un petit turó que conserva un castell que va ser una de les fortaleses musulmanes més importants a l’est del Segre. Al segle XVII va passar a ser propietat d’Escaladei, i els cartoixans hi han deixat la seva empremta.

Per acabar, es poden visitar les pintures rupestres de la Roca dels Moros (el Cogul), Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des del 1998 i un dels conjunts més ben conservats del país.

... i demà, ruta per Miravet, terra de templers