Valèria Gaillard

13/08/2020

El Palau de Maricel ens remet a la fascinació dels artistes per la vila blanca abocada al mar

El nucli original de Sitges es remunta a l’època dels ibers i els romans. La primera menció en els arxius és del 990. És d’aquest període remot que la població vinculada a l’expansió del comtat de Barcelona pren el seu nom, ja que devien ser visibles les sitges d’aquell temps. Amb el pas dels anys, però, la ciutat ha anat forjant-se la fama de vila d’art, sobretot perquè a mitjans del segle XIX va sorgir l’Escola Luminista, que va atreure artistes que buscaven la vivor de la llum en aquest viu municipi mariner.

Del seu patrimoni arquitectònic sobresurt el conjunt de Maricel, que gairebé es remulla els peus a l’aigua. Es tracta d’un palau d’estil noucentista amb un esclat imaginatiu que fa única cada estança. Museus de Sitges organitza cada diumenge una visita per algunes de les sales més emblemàtiques com ara el Saló d’Or, el Saló Blau, la Sala Capella, la Sala Vaixell, així com les terrasses i el claustre, que també es lloguen per celebrar diferents esdeveniments, com ara sessions acadèmiques. L’edifici també acull l’Arxiu Històric de Sitges i la Biblioteca Santiago Rusiñol.

Rusiñol va fundar el 1893 el Cau Ferrat, que es va convertir en museu públic el 1933. A més de l’edifici, amb el gran saló modernista d’estil neogòtic de la primera planta, és interessant descobrir les seves col·leccions d’art, que abracen disciplines tan diverses com la pintura, el dibuix o l’arqueologia, així com obres representatives de l’art modern, amb obres de Casas, Picasso, R. Pichot o Manolo Hugé. Avui dia està considerat el temple del Modernisme, amb una visió àmplia de l’art i joies com ara el quadre del Greco La Magdalena penitent (c. 1590), ja que s’atribueix a Rusiñol la redescoberta del pintor grec establert a Toledo. El nom de Cau Ferrat prové del fet que Rusiñol va adquirir les cases dels pescadors per crear-hi un taller, i hi conservava les peces de ferro artesanal que col·leccionava.

Al mateix conjunt museístic hi pertanyen Can Rocamora i el Museu de Maricel, construït per Miquel Utrillo entre el 1910 i el 1918, com a encàrrec de Charles Deering. Va ser el filantrop nord-americà qui va batejar Maricel el conjunt, inspirant-se en l’obra de Guimerà. Aquí hi tornem a trobar un esclat d’art, aquest cop una rica col·lecció d’antiguitats del Dr. Jesús Pérez-Rosales i la Col·lecció d’Art de la Vila, que s’hi va sumar el 1995. Així, el visitant pot viatjar a través de successives etapes estètiques en un llarg període que abraça del segle X al segle XX: Romànic, Gòtic, Renaixement, Barroc, Romanticisme, Realisme i Escola Luminista de Sitges, Noucentisme, i els Realismes i la Figuració fins al segle XX. Recentment el Consorci del Patrimoni de Sitges ha adquirit una obra de Ramon Casas, El mirador de Maricel, que se suma a altres obres d’aquest pintor que hi ha al museu. Del recinte també es visita la capella gòtica de l’antic Hospital de Sant Joan amb capitells del segle X.

Més enllà d’aquests emblemàtics edificis, caminar pels carrers de Sitges, una mena de Saint-Tropez a la catalana, obliga a anar mirant tota l’estona cap amunt, per contemplar les boniques façanes d’alguns edificis construïts pels indians que van fer fortuna a les Amèriques.

Les cases dels indians

La Ruta Modernista uneix cases com la Villa Avelina al carrer Illa de Cuba, amb la seva torre mirador, o la Casa Manuel Planas, on destaca una tribuna de dos pisos. Al Cap de la Vila hi ha la Can Bartomeu Carbonell, coneguda com la Casa del Rellotge. La va fer construir el negociant de teixits a l’arquitecte Ignasi Mas i Morell, i destaca per la torre on hi ha el rellotge i que acaba en una punxa coberta amb trencadís de rajoles blanques, grogues i blaves. Altres edificis destacats de Sitges són el de l’Ajuntament, d’estil gòtic civil català, o bé el Mercat Vell, amb una bonica marquesina de ferro, i que avui és la seu de la Casa Bacardí (i no és estrany perquè el fundador de la companyia de rom, Facundo Bacardí Massó, era originari de Sitges). D’un període força anterior hi ha l’anomenat Palau del Rei Moro, del segle XIV, que té un origen medieval. Situat al carrer d’en Bosc, forma part de l’antic recinte fortificat i els murs són fets de carreus.

...i demà, ruta del vi pel Penedès