Valèria Gaillard

25/07/2020

A banda dels calçots i l’alt campanar, Valls amaga tresors com les ceràmiques del segle XVII

“Per coques i balls no hi ha com Valls”, diu el refrany. Efectivament, aquest municipi singular de l’Alt Camp, on van néixer els Mossos d’Esquadra i que llueix el campanar més alt de Catalunya, combina sàviament història, tradició i gastronomia. Els calçots al gener, evidentment, però també els castells i les festes populars fan vibrar la ciutat amb una activitat constant que neix del quefer dels vallencs i vallenques: “A Tarragona, gent; a Reus, senyors, i a Valls, homes”, diu un altre refrany. El municipi engloba les petites poblacions de Fontscaldes, a tocar de la serra de Miramar; Masmolets, al nord de Valls, i Picamoixons, a l’extrem occidental, i els petits pobles d’Olivet, el Palau de Reig i Espinavessa, avui despoblats.

Del passat medieval de Valls es conserven força vestigis. Només cal passejar pels carrerons del casc antic per fer-se una idea de com havia de ser a l’Edat Mitjana aquesta ciutat guanyada als moriscos després de segles d’ocupació àrab. Va ser Pere el Catòlic qui, al segle XII, li va donar l’impuls definitiu atorgant-li el privilegi d’organitzar un mercat setmanal, cosa que propiciava el comerç. També queden restes de les antigues muralles construïdes a finals del segle XIV.

Però, sens dubte, el que més crida l’atenció d’aquesta ciutat a mesura que el viatger s’hi acosta és el perfil del campanar de l’església de Sant Joan, que sembla voler punxar els núvols amb la seva agulla afilada. Amb 74 metres d’altura, és el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya. Les vistes des del capdamunt són espectaculars i permeten albirar pobles i camps de cinc comarques diferents. El va construir l’arquitecte barceloní Francesc Villar el 1896, i de l’execució de les obres se’n va fer càrrec el mestre vallenc Joan Oller.

De l’església, de finals del segle XVI i d’estil gòtic, destaquen les capelles laterals, concretament la de la Mare de Déu dels Dolors, amb un retaule dels Dolors de Lluís Bonifas, del 1779. El santuari barroc de la Mare de Déu del Lledó, del segle XVIII, custodia la imatge de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Lledó. Hi ha una escriptura del 1366 que demostra l’existència d’una primera capella on s’hauria aparegut la Mare de Déu. El 1970 el santuari es va convertir en parròquia. També resulta interessant visitar la capella del Roser, perquè conté una de les obres més importants de ceràmica catalana del segle XVII, amb imatges de la Batalla de Lepant d’una vivor i una policromia increïbles.

El quilòmetre zero casteller

Cal passejar per la plaça del Blat, on hi ha una original font d’inspiració clàssica amb dos brolladors que reprodueixen figures femenines. Aquí és on s’han realitzat exhibicions històriques i està considerada el quilòmetre zero de la tradició castellera. Els dos moments àlgids de la temporada castellera són Sant Joan, que enguany s’ha celebrat en una versió híbrida per culpa de la pandèmia del covid-19, i Santa Úrsula, a finals d’octubre. Aquestes “piràmides humanes”, com les anomenen a l’estranger, tenen una història de dos-cents anys que recollirà el futur Museu Casteller de Catalunya.

Una altra curiositat de Valls és el Cap de la Pera. Es tracta de la cruïlla formada pels carrers de la Carnisseria, dels Jueus, de Sant Antoni i d’en Simó. Aquí, diu la llegenda, va ser esquarterat el bandoler Joan Serra, mal anomenat la Pera, el 1815. Diuen que després de cometre un assassinat encenia un ciri a la Verge. La seva història va ser immortalitzada per Lluís Llach en la cançó El bandoler. Valls també rememora els seus fills il·lustres, com ara Narcís Oller, que va inspirar-se en la ciutat per escriure les seves novel·les més conegudes com ara La febre d’or, La bogeria o Vilaniu, nom literari de Valls. També el compositor Robert Gerhard, de qui enguany es commemoren justament els 50 anys de la mort. El monument està situat al carrer que porta el mateix nom i és obra de l’artista local Anton Gurí.

Finalment, el Museu de Valls, al passeig dels Caputxins, custodia una de les col·leccions d’art català contemporani més importants, amb quadres d’Isidre Nonell, Joan Pons o Albert Ràfols-Casamada.

...i demà, ruta per la Lleida monumental