Aure Farran

26/08/2020

Tres conjunts patrimonials defineixen l’‘skyline’ de la ciutat de Girona

La basílica de Sant Feliu, la catedral de Girona i el Museu d’Art de Girona (antic Palau Episcopal) són els tres grans edificis que protagonitzen la ruta per la Girona episcopal, un conjunt històric i artístic únic a Catalunya i que podeu visitar amb una entrada única.

La catedral destaca per la nau gòtica, el claustre romànic i la façana barroca amb l’espectacular escalinata d’accés, un dels espais més fotografiats de la ciutat. Abans d’entrar-hi, doncs, atureu-vos uns minuts a la part baixa de l’escalinata i quan afronteu la pujada recordeu que teniu al davant 90 esglaons que us portaran fins al temple, situat al punt més alt del municipi i que té una única nau de més de 23 metres d’amplada, la segona més gran del món, només per superada per la de Sant Pere del Vaticà. Aixecada entre els segles XI i XVIII, la catedral es compon d’un conjunt de murs i espais d’estils que van des del romànic (com el claustre i la torre de Carlemany) fins al barroc de la façana i de les escales. Al Museu Tresor de la Catedral s’hi exposen objectes de gran valor, com el Beatus de Girona (s. X) o el Tapís de la Creació (s. XI).

La basílica de Sant Feliu, per la seva banda, va ser la catedral de Girona fins al segle X i actualment és un dels edificis més representatius de l’art gòtic català, on destaca el seu esvelt campanar. D’aspecte encastellat, la capçalera romànica es va completar amb les naus gòtiques i la façana barroca. L’interior conserva obres d’art remarcables, com els vuit sarcòfags pagans i paleocristians (s. IV) i el Crist jacent (s. XIV) del mestre Aloi.

Finalment, l’antic Palau Episcopal (s. XII-XVIII) aplega una de les col·leccions més importants d’art català dels segles X al XXI. És un dels edificis més nobles i espectaculars de la ciutat i va ser, durant segles, la residència del bisbe de la ciutat. Després del parèntesi de la Guerra Civil, en què es va convertir en Museu del Poble, l’edifici va deixar de ser residència episcopal el 1973. Sis anys més tard van començar les obres per remodelar-lo i instal·lar-hi el Museu d’Art. Acull el conjunt de retaules procedents d’esglésies i monestirs de la diòcesi gironina, com el de Sant Pere de Púbol o l’antic Retaule de Sant Feliu de Girona, una obra extraordinària del Renaixement català. A més, conté obres que van des del romànic fins als segles XX i XXI, com les col·leccions d’època altmedieval o el llenç de Martí Alsina El gran dia de Girona, que representa un episodi de la Guerra del Francès a la ciutat. A banda, el Museu també inclou l’antic Hospital de Santa Caterina, un edifici del segle XVII que té com a espai més destacable la farmàcia.

Un cop feta la visita als tres espais, us animem a continuar la ruta per la ciutat de Girona, perquè no us l’acabareu! Entre tots els espais visitables us farem tres propostes més. La primera és visitar la Força Vella. Els romans van aixecar al segle I aC una poderosa fortalesa que resseguia un perímetre gairebé triangular, una mena d’acròpolis molt ben protegida per murs bastits amb grans carreus de pedra. La ForçaVella és el primer recinte de la ciutat, invariable fins al segle X dC i perceptible encara avui en alguns paraments de les muralles.

La segona proposta és visitar els Banys Àrabs, una singular construcció romànica (s. XII) inspirada en els banys romans, que té els elements més admirables en l’estança de l’entrada destinada a vestidor i sala de descans, coberta amb volta anular, i en la cúpula sobre fines columnes i capitells bellament ornamentats que cobreix la piscina central.

La tercera i última és passar per la universitat. El campus de la Facultat de Lletres i el rectorat s’allotgen respectivament al convent de Sant Domènec i a Les Àligues. El convent de Sant Domènec (s. XIII-XIV) és un dels primers edificis gòtics de Catalunya i té en l’església, l’aula capitular i el claustre gran els seus elements principals. De l’edifici de Les Àligues, seu de l’antiga universitat, se’n conserva només la façana (s. XVI), un exemple rar a la ciutat d’arquitectura renaixentista.