Sílvia Marimon Molas

24/07/2020

De la pau del monestir de Poblet a les històries subterrànies de l’Espluga de Francolí

El monestir de Poblet és un espectacle de pedra que aparentment, des de l’exterior, sembla monòton, però en realitat enllaça pràcticament tots els estils que han marcat l’arquitectura històrica del país. “¿Volem un monestir més unificat que el bloc de l’Escorial? ¿És possible d’imaginar-se’n un de més variat que Poblet? Poblet tendeix a subratllar les qualitats. Tot és net, polit i té una naturalitat elegant. No hi ha res vulgar, ni adotzenat, ni estrany. Tot és ordre i pau”, va escriure Josep Pla. L’escriptor empordanès té raó: el monestir de Poblet és un espai lluminós i auster que transmet pau però que ha viscut èpoques convulses i que amaga moltes històries.

El comte Ramon Berenguer IV va fundar el reial monestir de Santa Maria de Poblet el 18 d’agost del 1150 amb la màxima de crear un espai “ferment de fe i civilització”. El monestir, del qual ja parlàvem a la ruta dels Monestirs Reials, va néixer pocs anys després de la creació de l’orde del Cister, el 1098, i va conèixer la seva màxim esplendor entre els segles XII i XIII. Hi ha enterrats, en tombes d’alabastre, des d’Alfons I el Cast fins a Joan II, passant per Jaume I el Conqueridor, Pere II el Cerimoniós i Martí l’Humà. Precisament va ser Martí l’Humà qui va encarregar a Poblet una còpia del Breviari de l’Orde: un extraordinari manuscrit amb il·lustracions que des del 1947 es troba a la Biblioteca Nacional de França. Tanmateix, molts altres tresors s’han quedat rere els murs del monestir cistercenc. Hi ha des de peces del segle IV fins a barroques, passant per romàniques i gòtiques que s’exposen al Museu de la Restauració i el Museu del Palau del Rei Martí.

El renaixement de Poblet

La vida monàstica va tornar a Poblet als anys 30 del segle passat, després de 105 anys d’abandonament. Els últims anys el monestir no ha deixat de modernitzar-se i adaptar-se als nous temps: té plaques fotovoltaiques, fa el seu propi compostatge, té celler propi... A més, l’estiu passat va renovar el seu discurs museístic i va inaugurar tres sales de projeccions interactives, una de les quals amb pantalles envoltants, on es mostren imatges de la vida quotidiana de la comunitat, inclosos espais de clausura que no són oberts al públic com la cuina, els tallers i la biblioteca.
El recorregut permet situar Poblet en el context de la seva creació, recórrer-ne la història i saber com funciona i què aporta en ple segle XXI. També s’hi explica l’orde del Cister i s’hi pot veure l’evolució de l’edifici al llarg dels segles, com la gran reproducció dels plànols de Poblet que va aixecar l’arquitecte Lluís Domenèch i Montaner. D’altra banda, s’hi plantegen grans qüestions existencials i religioses.

El monestir de Poblet, però, no és l’única joia de la Ruta del Cister. A tocar hi ha el Paratge Natural de Poblet, un espai natural protegit on hi trobareu l’única comunitat de roure reboll de Catalunya. Hi ha molts altres llocs interessants que permeten conèixer bocins d’història des de temps remots. A l’Espluga de Francolí es pot fer una visita guiada a l’interior d’una de les cavitats –formades en conglomerats– més llargues del món: són 3.600 metres explorats de galeries on s’organitzen visites guiades.
A la Cova Museu de la Font Major es poden descobrir, amb l’ajuda d’audiovisuals i figures, les primeres comunitats prehistòriques. La cova ha estat ocupada des del pleistocè fins al segle XX: les diferents excavacions han permès trobar des de restes d’una indústria lítica que utilitzaven els neandertals fins als vestigis del polvorí que es va fer servir durant la Batalla de l’Ebre. Tot sense oblidar monedes romanes o ceràmica dels ibers, que consideraven la sala del llac un lloc sagrat.

A prop també es pot visitar el Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí i el Museu del Forn del Vidre a Vimbodí i Poblet, on es fan demostracions en directe de com s’elabora una peça de vidre.

...i demà, ruta per Valls, ciutat castellera.