Aure Farran Llorca

20/08/2020

La vall amaga un interessant patrimoni cultural que cal reivindicar i descobrir

La Vall d’Aran concentra en poc més de 600 quilòmetres quadrats tota l’essència dels Pirineus. El 30% del territori està situat per damunt dels 2.000 metres d’altitud i això l’ha convertida en un paradís per als amants de l’esquí i els esports d’hivern en general. Però la vall és molt més que el domini esquiable de Baqueira Beret (un privilegi, sens dubte). És un territori de natura exuberant que convida a caminar i a gaudir d’una gastronomia que defineix el seu caràcter i que s’ha recuperat gràcies a la tasca de persones i associacions de la zona que han recollit moltes receptes de tradició oral. Així, no podeu deixar de degustar l’olla aranesa i altres receptes elaborades amb productes típics de la vall, com patés, creps, bolets, fruites silvestres, truites de riu, etc.

Si teniu ganes de fer caminades per obrir la gana, us recomanem seguir la ruta entre el pla de Beret i el santuari de Montgarri, anant-hi per la ruta de la solana i tornant per la de l’obaga. Si voleu descobrir un salt d’aigua espectacular, arribeu fins al Saut deth Pish, amb una caiguda de més de 12 metres. I si el cos us demana més aigua visiteu el llac de Saboredo, a la magnífica vall de Ruda. És un extraordinari exemple de vall d’origen glacial en forma de U, amb una glacera que era la més gran dels Pirineus i que culmina al circ de Saboredo. O si ho preferiu, endinseu-vos al bosc de Conangles, un dels boscos de faigs i avets més importants de la Península.

Cansats de la caminada i amb la panxa plena serà un bon moment per començar a descobrir el ric patrimoni cultural de l’Aran, començant per un element molt característic del seu paisatge: les esglésies.

Un ric patrimoni cultural

A la vall es pot gaudir d’un important conjunt artístic monumental, format essencialment per esglésies romàniques amb una rica ornamentació escultòrica, rústica però molt expressiva. Us en proposem visitar (com a mínim) tres exemples, començant per l’església de Sant Andrèu de Salardú, amb la seva imatge arquitectònica exterior pròpia del Romànic tardà. A l’interior hi podreu descobrir la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill la Vall. La segona parada la podeu fer a la capital, Viella, on s’alça l’església de Sant Miquèu amb la seva imponent torre campanar (s. XVI), assentada sobre una portalada en nàrtex. A l’interior hi destaca la pica baptismal, amb una iconografia de motius vegetals esculpida en relleu, molt comuna a les piques araneses del segle XIII. L’última proposta us pot portar a Vilamòs per conèixer la petita ermita de Sant Miquèu, del segle XI i d’estil romànic llombard.

I ja que sou a Vilamòs, no deixeu passar l’oportunitat de transportar-vos en el temps fent una visita a l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet, que recrea el prototip de casa tradicional aranesa, formada per un conjunt d’edificis: una casa, les bordes, el colomar i les porqueres. Edificis que s’estructuren al voltant d’un pati tancat amb hort i un petit camp de fruiters.

Patrimoni industrial

Us fem tres últimes propostes per descobrir, en aquest cas, el patrimoni industrial de l’Aran. A partir d’una economia bàsicament ramadera i d’aprofitament del bosc, la vall va saber desenvolupar nous cicles productius que van interessar tant el sector miner com la indústria tèxtil. Per descobrir aquest patrimoni podeu visitar Era Fabrica dera Lan, la fàbrica de la llana de Viella, un exemple de les petites indústries tèxtils que van créixer a partir de la segona meitat del segle XIX als Pirineus. La fàbrica aprofitava la força motriu de l’aigua del riu Nere per funcionar. Podeu fer una visita també a les mines Victòria, per rememorar que la vall ha sigut una zona d’extracció de minerals. Us proposem fer una ruta a peu amb una visita guiada que inclou l’entrada a les galeries. I l’última parada serà a Salardú, per veure la mola amb què elaboraven farina de blat.

...i demà, ruta per la Solsona romànica i barroca.