Sílvia Marimon

26/08/2020

El monestir benedictí va ser un dels grans centres de l’espiritualitat medieval catalana

El monestir de Sant Pere de Rodes s’alça com un colós entre les muntanyes agrestes del cap de Creus, amb el mar embravit als peus i l’udol del vent de tramuntana repicant contra els murs. A tocar hi ha Santa Creu de Rodes, un poble que, en algun moment del segle XV, va ser abandonat de manera precipitada. Els seus habitants se’n van anar tan de pressa que van deixar enrere les luxoses vaixelles, els estris de tocador, els mobles... Ningú va tornar mai més a viure a les cases abandonades. A mitjans del segle XVI Santa Creu de Rodes era un poble silenciós i buit. L’últim naixement que hi consta és el de Clara Pairet el 1562. Encara avui no se sap què va provocar la fugida dels veïns.

Santa Creu de Rodes va viure l’època àlgida entre els segles XII i XIV, quan pelegrins d’arreu del món acudien al monestir benedictí. En aquell moment tenia uns 200 habitants. Una part important dels vilatans exercien oficis vinculats a les necessitats més peremptòries dels monjos. L’inici de l’esplendor del monestir se situa a partir del segle X, quan va rebre grans donacions de terres. Entre els segles X i XI es va construir l’església, que encara avui s’alça impertèrrita i es pot visitar. A mitjans del segle XII el taller del mestre Cabestany va esculpir la portalada de marbre. Malauradament, avui tan sols se’n poden veure alguns fragments, perquè va ser espoliada i la majoria de peces es troben escampades per museus i col·leccions d’arreu del món.

Recórrer l’església, la cripta –on es guardaven les relíquies–, el claustre interior –on encara es poden veure restes de la pintura mural–, el claustre superior –pràcticament reconstruït, perquè els capitells i les columnes van ser espoliats–, el refetor –cobert per una volta apuntada i envoltat de finestres– o el pati –que havia estat un cementiri– és fer un autèntic viatge a l’Edat Mitjana. Hi ha molts altres llocs per visitar, com l’antic hospital o la torre, que tenia una funció defensiva i, per tant, no disposava de porta d’entrada a la planta baixa: només s’hi accedia a través de les obertures del primer pis. A més, l’accés a les tres plantes de la torre es feia a través de trapes com la que encara es pot veure al sostre de la planta baixa. Al capdamunt hi havia una balconada de fusta des d’on els monjos podien defensar-se o observar com saquejaven el seu monestir.

El celler, que es va construir entre els segles XVII i XVIII, tenia tres plantes i un sostre de voltes i arcades. Si recorreu el monestir en una visita guiada, podreu descobrir moltes històries. Per exemple, conèixer la figura del cellerer, el monjo amb més poder dins el monestir, perquè s’encarregava del manteniment del rebost i el celler i administrava econòmicament i judicialment els territoris. Aquest poderós monjo tenia agents que l’ajudaven en la investigació i la captura dels presumptes culpables i imposava els càstigs: al segle XIII, un dels més habituals era fer córrer el penat totalment nu entre els pobles i amb un rusc d’abelles penjat al coll.

Un tresor de 658 monedes

A l’antic palau de l’abat –actualment només en queda la façana–, durant una excavació el 1989 hi va aparèixer un tresor de 658 monedes d’or i plata datades entre els segles XIV i XVI. I és que el monestir i el poble misteriosament abandonat amaguen moltes històries fascinants. Tot en aquesta abadia fa pensar en un passat grandiós: panteó dels comtes d’Empúries; custodi, segons la llegenda, del cap i el braç dret de l’apòstol Pere; seu d’un gran escriptori...

A més, aquest colós de pedra és un esplèndid mirador des d’on es pot observar el castell de Sant Salvador de Verdera, situat a pocs metres per damunt de Sant Pere de Rodes, i el cap de Creus. Sorgit de les profunditats del planeta, és un dels conjunts geològics més antics i de més diversitat de Catalunya. Marcat per la tramuntana i la sal, un passeig per aquest territori tan singular pot ser el punt final a la visita, que també es pot acabar amb un dels concerts del 20è Festival de Música de Sant Pere de Rodes, que s’acaba dissabte amb el concert d’aniversari Divina Opera.

...i demà, ruta per l’estany de Banyoles.