Una imatge del majestuós volcà del Croscat, de tipus estrombolià.Getty
Un tomb per una època remota de la Terra
Valèria Gaillard
08/08/2020
Un tomb per una època remota de la Terra
Per sort, està dormint. La zona volcànica de la Garrotxa, que compta amb més de quaranta cons, va entrar en erupció fa uns 350.000 anys i aquesta és l’edat de la colada basàltica sobre la qual reposa el poble de Castellfollit de la Roca. Alguns volcans, però, són més recents i daten de fa només 10.000 anys. Els volcans actuals estan extingits i no tindran més erupcions, però, en canvi, a la zona podria tornar a haver-hi un ascens de magma. Una dada interessant és que s’hi troben fòssils marins, senyal que tot aquest territori va estar sota el mar.
Al Parc Natural de la Garrotxa es pot llegir en el sòl com en un mapa la història d’aquestes formacions fascinants que ens parlen de la vida remota de la Terra –que es va formar fa uns 4.600 milions d’anys– i descobrir fenòmens com ara les grederes, que suposen talls que permeten ficar el nas a l’interior del volcà, tal com es pot apreciar en el majestuós Croscat, de tipus estrombolià. Amb un tall de 100 m d’alçària i 500 de longitud, sembla un gran pastís al qual li haguessin seccionat una porció, i mostra la seva carn vermella a l’interior, una terra altament rica en mineral de ferro oxidat. Aquest és el volcà més gran –en alçària– de la península Ibèrica, però el més jove de la zona volcànica. Els geòlegs han determinat que va tenir dues erupcions, una fa 17.000 anys i l’altra en fa 11.500. Amb el seu cràter de ferradura, és una de les joies del parc volcànic, on també es poden descobrir més de vinc colades de lava de formes capritxoses. El Parc s’estén per onze municipis i està travessat per senders que permeten endinsar-se per aquesta zona exuberant de colors terrers –vermells, carbassa i grocs– i vegetació rabiosa. La fageda d’en Jordà és un bosc de faigs excepcional que s’assenta damunt la colada de lava que va emetre el Croscat.
Rutes alternatives
La fageda d’en Jordà o el volcà Croscat, que requereix reserva prèvia per visitar-lo, són dels indrets més populars del Parc, però és recomanable –i més ara, que els aforaments als pàrquings es limiten per la pandèmia del covid-19– visitar altres punts igual d’interessants i no tan saturats. Per exemple, el volcà Rocanegra, al qual s’accedeix a partir de Santa Pau, ofereix també la visió d’una gran gredera. Aquest volcà es creu que podria ser el més recent de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ja que s’han trobat cendres del Croscat just per sota els piroclastos que el formen.
Un altre itinerari és la Ruta Sant Feliu de Pallerols, que permet descobrir els volcans de Sant Marc i Puig Roig. La ruta és de dificultat fàcil i una durada de dues hores. Parteix de l’estació de tren de Sant Feliu de Pallerols. Al volcà de Sant Marc es pot observar la formació d’un con volcànic a partir de l’acumulació de piroclastos, així com una gredera. Més endavant, al volcà de Puig Roig, es pot contemplar la pedrera de basalt, és a dir la roca formada a partir del refredament d’una colada de lava. Per identificar els elements volcànics, val la pena seguir les indicacions de la ruta número 22 del Parc Natural. Aquest itinerari ofereix per acabar-ho d’adobar unes boniques panoràmiques de la vall del Brugent.
També es pot visitar Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca, on es poden veure unes colades de lava espectaculars amb formes curioses. La ruta comença a Castellfollit de la Roca, al pont sobre el riu Toronell. El poble està situat al capdamunt d’un cingle format per dues colades de lava de períodes diferents: una provinent de Batet, de fa 217.000 anys, i que va arribar seguint el curs del riu Fluvià, i una segona provinent de Beguda, de fa 192.000 anys, seguint el curs del Toronell. Els rius han anat erosionant el basalt fins a convertir-lo en l’espadat actual. A Sant Joan les Fonts es visiten fonts com les de Can Xerbanda, la Fontfreda o la Font Bona.
A Olot, més tranquil, es pot passejar pel volcà Montsacopa, coronat per l’església de Sant Francesc. S’hi pot accedir des del Parc Nou seguint l’itinerari núm. 17 i són 50 minuts fins a arribar al cràter.
...i demà, ruta pel llegat dels indians al Maresme.
L’equip d’arquitectes RCR o la fascinació pel territori
La Garrotxa és la seu del prestigiós equip d’arquitectes RCR, guardonats, entre d’altres, pel premi Pritzker 2017. Entre la vintena d’edificis seus a la comarca recomanem fer un recorregut pel Pavelló del Bany, l’Estadi d’Atletisme i el Parc de Pedra Tosca. Se surt de les Fonts de Sant Roc, a Olot, i s’enfila per l’antic carrilet, avui una ombrejada via verda. Es passa per sota dels túnels originals, sempre seguint el curs del Fluvià. Des d’aquí cal desviar-se per anar a veure el Pavelló de Tossols-Basil. Continuant pel carrilet es passa per l’Estadi i s’arriba al Parc de Pedra Tosca, que es planteja com un homenatge a la recuperació dels antics pedregars per transformar-los en un espai conreable.
Disseny
Ricard Marfà
Programació
Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet