Sílvia Marimon

16/07/2020

17 rutes des de la terra dels ilercavons a l’Ebre fins al país dels ceretans al cor del Pirineu

Com vivien la guerra els ibers? Què temien? Quins eren els seus símbols, els seus costums, els seus mites i llegendes? Per què enterraven els cavalls sota el paviment de les cases? Van patir setges? Com navegaven? Quins eren els seus rituals en el moment d’acomiadar els morts? Són tan sols algunes de les preguntes que poden trobar resposta en alguns dels jaciments ibers que hi ha arreu del territori català. Escapa’t a la ruta dels ibers proposa 17 itineraris que combinen l’arqueologia amb altres àmbits, com el literari, el gastronòmic i l’esportiu. Destaquen experiències com la descoberta dels jaciments ibèrics de la comarca d’Osona des d’un globus aerostàtic; la ruta pels jaciments de Gandesa, Tivissa i Vinebre, on es pot gaudir de l’Ebre, o el paquet cultural i gastronòmic a les Garrigues.

També hi ha propostes que alternen les visites culturals amb l’esport, com són les travesses a peu per conèixer els jaciments laietans de Cerdanyola del Vallès i Santa Coloma de Gramenet; el camí de ronda des de Torroella de Montgrí fins a Palamós, a la Costa Brava; la ruta en bicicleta per la costa penedesenca, amb les visites a la Ciutadella de Calafell i el jaciment de Darró, o l’esquí i les raquetes per descobrir els ibers que habitaven la Cerdanya.

Els jaciments amaguen moltes històries fascinants. Sabem, per exemple, que els ausetans van construir diferents fortificacions a la comarca d’Osona. Es pot visitar el jaciment de l’Esquerda (Roda de Ter), sobre els espadats d’un dels meandres que fa el Ter abans d’endinsar-se a les Guilleries. Els ausetans, com altres pobles ibers que es van enfrontar als romans, van tenir un final tràgic. L’historiador romà Titus Livi explica el setge, l’any 218 aC, de la seva capital, Ausa, per part de les tropes romanes liderades per Gneu Corneli Escipió: “En van morir uns dotze mil; quasi tots els que van sobreviure van llençar les armes i van fugir, i van acabar perduts per camps i muntanyes”. Molts poblats, com el de l’Esquerda, van ser destruïts i incendiats.
A la zona de l’actual Empordà i la Selva hi havia els indigets. El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret és el més gran de Catalunya i, juntament amb el poblat veí de l’Illa d’en Reixac, van formar una ciutat que avui es pot tornar a recórrer, com si fóssim a l’any 250 aC, gràcies a una reproducció virtual.

Els caps tallats d’Ullastret

Va ser en aquest jaciment on, l’any 2012, van aparèixer 15 fragments de cranis humans, entre els quals hi havia dos caps travessats per claus en un estat de conservació força excepcional. La troballa va permetre constatar la pràctica ritual dels caps tallats, un costum compartit amb el món celta del sud de la Gàl·lia i que consistia en exhibir el cap de l’enemic vençut com un trofeu de guerra.

Els ilercavons controlaven el tram final de l’Ebre. A Coll de Moro (Gandesa) les excavacions arqueològiques han permès documentar l’existència d’una important activitat manufacturera en què sobresortia la vinculada a la producció vitivinícola. En aquest jaciment s’ha trobat el trull de vi més antic de Catalunya, datat del segle III aC.
Els ilergets, per la seva banda, van ser un poble molt guerrer que va ocupar gran part de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell i les Garrigues. El jaciment de Vilars d’Arbeca està envoltat per una muralla torrejada, un camp frisó, fossats inundables i una rampa fortificada, que ocupen el 90% de la superfície. Cap altre assentament presenta una superfície tan gran dedicada a la defensa. Ocupada de manera ininterrompuda al llarg de més de 450 anys, la fortalesa és testimoni excepcional de la vida de moltes generacions: des de la més remota primera edat de ferro fins a l’època ibèrica plena.

El cavall és present en molts assentaments ibèrics, però als Vilars d’Arbeca es va descobrir una pràctica ritual desconeguda: enterraven fetus de cavalls sota el paviment de les cases. I és que cada excavació ajuda a escriure un nou capítol de la història d’uns pobles que no van poder sobreviure al domini romà.

... i demà, ruta per la Vinya dels Artistes, a les Garrigues