Sílvia Marimon

29/08/2020

La vila ofereix des d’una espectacular ‘Bíblia de pedra’ fins a contes a la vora del foc

Crist beneint, la història de Caín i Abel, la vida dels profetes Jonàs i Daniel, en què apareix el rei Nabucodonosor, Jahvè lliurant les Taules de la Llei a Moisès, el somni de Salomó... Totes aquestes escenes i personatges apareixen a la imponent portalada del monestir de Ripoll, que va ser restaurada fa tres anys. Però aquesta Bíblia de pedra del segle XII, que dona la benvinguda als visitants, és tan sols un dels molts tresors que amaga un monestir que va néixer a finals del segle IX. Va ser Guifré I el Pilós qui el 880 va donar Ripoll i terres abundants als monjos benedictins. Amb els anys, el patrimoni del monestir va anar augmentant gràcies als donatius de nobles i comtes, i Ripoll va passar a ser un dels centres culturals capdavanters d’Occident. Els seus scriptorium i biblioteca van convocar savis de tot Europa. A la mort de l’abat i bisbe Oliba, que va ser a Ripoll fins al 1046, la biblioteca del monestir aplegava prop de 250 incunables. No només hi havia llibres litúrgics, sinó que també s’hi podien trobar clàssics grecs i llatins, gramàtiques, textos de dret, breviaris musicals, poesia... Ripoll sobresortia en l’ensenyament d’aritmètica, geometria, astronomia i música.

Actualment l’scriptorium es pot visitar i fins i tot s’hi organitzen activitats familiars en què, qui s’hi atreveixi, es pot posar en la pell d’un monjo copista i, amb una ploma d’oca, una canya, una ploma metàl·lica i una mica de tinta, intentar escriure un model de lletra carolina i un de lletra gòtica. Malauradament, però, els manuscrits s’han anat perdent i els còdexs conservats són majoritàriament a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, mentre que cal anar fins a la Biblioteca Nacional de París o a la Biblioteca Apostòlica del Vaticà per poder contemplar les pàgines de les dues grans bíblies manuscrites al monestir de Santa Maria al segle XI.

La imponent església és fruit, en gran part, de la restauració que es va acabar el 1893, però la planta respecta el pla impulsat per l’abat Oliba a mitjans del segle XI. Es tracta d’una església de cinc naus, tallades per un ample transsepte coronat per set absis, el central més gran. El claustre de Santa Maria comunica les principals dependències del monestir i, si us passegeu per les galeries, no podreu deixar de mirar els capitells: personatges amb túniques amb els braços dins les boques dels lleons, sirenes que s’agafen la cua, homes que semblen sortir de l’aigua, àngels, monstres, grius, fulles que s’entrellacen...

A dins el monestir hi trobareu moltes més històries. A Ripoll hi havia els sepulcres de Guifré, el seu fill Radulf i el seu besnet Bernat Tallaferro, comte de Besalú, així com el del comte Ramon Berenguer III el Gran. Sabem que estaven situades a la galeria oriental del claustre fins al segle XVIII-XIX. La invasió dels francesos el 1794 i els avalots i l’incendi del 1835 van provocar la profanació i la pèrdua de gairebé tots els sepulcres comtals. Avui tan sols es conserven les despulles de Guifré. Després de diversos intents fallits, el 1982 es va reconstruir el sepulcre definitiu, situat a l’extrem del transsepte nord. Al seu costat, un cenotafi, inaugurat el 1895, recorda el comte Ramon Berenguer IV, i al transsepte contrari es conserva el sepulcre monumental de Ramon Berenguer III el Gran.

Museu Etnogràfic

El 1929, a les golfes de l’església de Sant Pere, es va crear l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll. Al llarg de moltes dècades i de manera ininterrompuda va recollir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni del Ripollès, i el resultat es pot veure avui al Museu Etnogràfic de Ripoll. Hi ha des de restes prehistòriques fins a la llanda d’un camió que va quedar totalment destruït després d’un bombardeig l’any 1939, passant per esquelles de bous, soldadets de plom, baldufes, espardenyes, arades, esclops, botes de vi, armes de foc... A banda de descobrir tot aquest patrimoni, al costat d’una llar de foc hi podreu sentir, amb els ulls tancats, algunes de les llegendes que generació rere generació s’han explicat en aquestes contrades.