Aure Farran Llorca

12/08/2020

L’aigua determina el caràcter d’una de les valls més desconegudes del Pirineu

Al nord de la comarca del Pallars Jussà gairebé s’hi amaga la Vall Fosca, un dels paradisos naturals de Catalunya per descobrir. Una vall on l’aigua hi ha imprès un caràcter especial que es complementa amb una natura exuberant i amb petits poblets amb encant. La vall comença a 800 metres d’altitud i el poble més alt és Capdella, a 1.420 metres. En total són 19 nuclis rurals que comencen a la Pobleta de Bellveí (tasteu la girella a l’Hotel Arturo!) i que van esquitxant el paisatge –Antist, Castellestaó, Mont-ros, Espui, la Torre de Capdella...– fins a arribar a la central de Capdella. A partir d’aquí una carretera us transportarà fins al capdamunt de la Vall Fosca, on hi ha el telefèric que, des del pantà de Sallente, dona accés al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, on podreu visitar més de 30 estanys, començant per l’estany Gento, d’origen glacial i que és a 2.141 m d’altitud, a la capçalera del riu Flamisell.

Des del telefèric –en 14 minuts salva un desnivell de 450 metres– es poden fer nombroses excursions per veure els estanys que formen aquest espectacular paratge i seguir rutes com la de l’antic Carrilet, de 5,5 km, ideal per fer en família i que segueix les restes de les vies que es van fer servir per transportar materials per a la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella. A més, és la porta per poder coronar pics de prop de 3.000 m com el Peguera o el Montsent de Pallars, o per seguir la famosa ruta pels refugis del Parc Nacional, la Carros de Foc. El telefèric es va instal·lar el 1989 per a la construcció de la central reversible de Sallente i quan es van acabar les obres es va cedir per a ús turístic a l’estiu. Aquest mes de juliol ha estat inoperatiu per una avaria però està previst que funcioni amb normalitat durant els mesos d’agost i setembre.

El passat hidroelèctric

La gran reserva d’aigua de la Vall Fosca, que supera els 50 milions de m3, va permetre que, a finals del segle XIX, Emili Riu, periodista i polític de Sort, projectés la utilització d’aquest recurs, impulsant la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella. El factor humà va ser determinant per tirar endavant aquesta obra faraònica i les infraestructures necessàries: carreteres d’accés, funiculars, carrilets, canalitzacions d’estanys, campaments per a treballadors, etc., que van permetre en un temps rècord, tot just dos anys, posar en marxa la primera gran central hidroelèctrica de Catalunya.

El salt de Capdella va ser un projecte que va iniciar el 1912 la firma Energia Hidroelèctrica de Catalunya (posteriorment adquirida per Barcelona Traction, la popular Canadenca), i que va començar a funcionar el 28 de gener del 1914 amb la posada en servei del primer grup de producció. Com dèiem, la construcció de la central va ser una obra de gran magnitud executada en un temps rècord gràcies a l’esforç de més de 4.000 obrers arribats d’Andalusia, l’Aragó, Múrcia i de les comarques veïnes per treballar incansablement a més de 2.000 metres d’altitud. La central funcionava amb una maquinària innovadora, de manera que Capdella va ser la primera gran central espanyola capaç de transportar l’energia a mercats allunyats. Les línies d’alta tensió van permetre abaratir el cost del transport de l’energia elèctrica i la utilització a gran escala dels recursos hidràulics, de manera que nous mitjans de transport, enllumenats públics i el consum domèstic es van començar a expandir ràpidament per tot el país.

L’espai del Museu de la Central de Capdella permet fer un recorregut per aquest període, des que va sorgir la idea de la central hidroelèctrica fins que es va posar en funcionament, passant pels canvis econòmics, socials i d’infraestructura que va suposar per al territori. És dins del sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i els visitants poden complementar la visita amb un recorregut pel recinte exterior i amb una visita a la central hidroelèctrica, la primera gran central que es va posar en marxa a Catalunya.

... i demà, ruta per les cases i palaus de Sitges.