Aure Farran Llorca

26/07/2020

La silueta de la Seu Vella presideix i identifica la ciutat de Lleida

Un cop se superi el confinament pel covid-19, Lleida mereix una visita. Potser ara més que mai, i especialment si el propòsit és conèixer a fons el patrimoni monumental de la ciutat, encapçalat per la seva joia més emblemàtica, la Seu Vella, i amb el Palau de la Paeria com a cirereta del pastís. La primera parada la podem fer, precisament, a la Paeria, actual seu del govern municipal. És un edifici de doble façana: una dona a la plaça Paeria i és d’estil romànic civil, i l’altra, d’estil neoclàssic i de remodelació neomedieval del 1929, al riu Segre. L’edifici va ser construït a principis del segle XIII i és l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica a Lleida i una de les construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya.

A l’interior acull peces de gran valor com el retaule de la Verge dels Paers, gòtic, del segle XV, que adorna la sala noble del Palau; la Morra, cambra de la presó que hi havia als soterranis destinada als condemnats a mort, o l’Arxiu Municipal, que acull un preciós armari barroc de fusta, l’Armari dels Privilegis, i el document històric més important documentat fins ara: la Carta Pobla, primera constitució dels habitants de les terres de Lleida (1150).

Podeu seguir l’itinerari per la plaça de Sant Joan, presidida per l’església de Sant Joan, d’estil neogòtic, per arribar fins a l’emblemàtic turó de la Seu Vella, el millor mirador de la ciutat, que acull el perímetre emmurallat més gran d’Europa, l’antiga fortalesa àrab de la Suda i la catedral de la Seu Vella, amb el seu magnífic conjunt arquitectònic romanicogòtic.

La construcció de la Seu Vella es va iniciar el 1203, al lloc on, segons els historiadors, existia una mesquita musulmana. Dedicat a Santa Maria, el temple va ser consagrat al culte l’any 1278. L’obra no es va interrompre i, al segle XIV, es va acabar el claustre i es van iniciar la construcció del campanar. L’edifici compta amb una planta basilical de creu llatina de tres naus. De l’interior destaca l’escultura de les naus, que posa de manifest la influència toscana, tolosana i provençal dels diferents tallers que hi van treballar durant el segle XIII, així com les restes de pintura mural que corresponen a l’època gòtica.

L’accés al conjunt arquitectònic s’efectua per la coneguda com a porta dels Fillols, situada al costat sud. A la part occidental hi ha la porta dels Apòstols, que facilita l’accés al claustre des de l’exterior. Un claustre singular de planta rectangular, amb grans finestrals que s’obren a la galeria sud cap a l’exterior i que ofereixen una gran vista de la ciutat i l’Horta. Per la seva banda, el campanar compta amb set campanes, dues de les quals d’estil gòtic. Són la Silvestra, que toca les hores, i la Mònica, que toca els quarts. Les altres cinc campanes són elèctriques, del segle XX, i la seva finalitat és essencialment litúrgica.
Sortint de la Seu Vella podeu observar l’antiga fortalesa musulmana, la Suda, situada a la Roca Sobirana, des d’on s’albira l’altra part de la ciutat. I baixant de la Suda passeu pel baluard de la Reina, des d’on també hi ha una magnífica vista de la ciutat.

Un patrimoni desconegut

A banda d’aquests dos espais tan emblemàtics, el recorregut per la Lleida monumental us ha de portar a conèixer altres indrets com l’Antic Hospital de Santa Maria, la Catedral Nova, l’església de Sant Llorenç, l’església de Sant Martí o el castell de Gardeny, ubicat en un dels dos turons de la ciutat i que es complementa amb l’església de Santa Maria de Gardeny. La Catedral Nova data del segle XVIII i és d’estil barroc amb influències del classicisme academicista francès. El temple acull la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, obra de Josep Obiols, però també s’hi venera la Mare de Déu del Blau, que segons la llegenda rep aquest nom pel blau que li va fer l’escultor al llançar-li un martell al front quan va veure que, mentre ell era de viatge, un dels seus deixebles havia acabat l’obra superant amb escreix la capacitat artística del seu mestre.

...i demà, ruta pel patrimoni de la Cerdanya