Aure Farran Llorca

20/07/2020

Un recorregut seguint els passos del cavaller Sant Jordi, la gran llegenda de Catalunya

Si hi ha una localitat per excel·lència que reflecteixi el passat medieval de Catalunya és Montblanc, la capital de la Conca de Barberà. Un poble que convida a perdre’s pels seus carrers empedrats, on es respira història, i que té un vincle indestructible amb la figura del patró de Catalunya: Sant Jordi. I és que Joan Amades, costumista català, va situar en aquesta vila la lluita entre el cavaller i el drac que inspira la llegenda i que, segons explica, es va produir just davant les muralles, encara en peu. Que Amades fixés la batalla aquí es pot explicar per la importància que la població va tenir a l’època medieval i pel fet que el nom de Sant Jordi presideix un dels portals de la muralla.

Montblanc ha tingut tres topònims al llarg de la història. Cap al 1080 es comença a poblar Duesaigües, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, indret que passarà a dir-se Vila-salva a partir del 1155 i que esdevindrà una vila reial. L’any 1163 es trasllada la població cap a l’actual ubicació i s’adopta el nom de Montblanc. Aquest topònim (Montis Albis) no fa referència ni a una muntanya nevada ni a una muntanya calcària. Adopta el nom com a sinònim de muntanya verge de vegetació, pròpia del tossal argilenc del pla de Santa Bàrbara. Montblanc té escut propi des del 1287, quan pel Tractat d’Oloron es va permetre que cinc poblacions del regne creessin el seu propi segell.

Juntament amb Montblanc van ser Barcelona, Osca, Lleida i Cervera. I és que Montblanc va ser ciutat cabdal durant l’època medieval i va arribar a ser, a finals del segle XIV, la setena població de Catalunya, darrere de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerdà. A més, entre el 1307 i el 1414, els comtes-reis van triar Montblanc per reunir-hi Corts Generals de Catalunya en quatre ocasions i, durant l’interregne i abans del Compromís de Casp (setembre del 1410), l’església de Sant Miquel va acollir el Parlament General de Catalunya. No van acabar la seva feina per la incidència de la pesta. Es va prorrogar a Barcelona i posteriorment a Tortosa, on es van triar els compromissaris catalans que anirien a Casp a escollir el nou monarca.

Vestigis del passat

La muralla és, sens dubte, un dels elements més característics de la vila, i és que estem davant del recinte emmurallat més ben conservat de Catalunya. Construït al segle XIV, té un perímetre de 1.500 metres, amb una trentena de torres. El recinte està format per quatre trams i antigament només hi havia quatre portals d’entrada situats segons els punts cardinals: el portal de Sant Antoni, el de Sant Francesc, la torre-portal de Sant Jordi i la torre-portal de Bové. Les torres són de base rectangular, estan cobertes per tres costats i deixen la part interior descoberta. Excepcionalment, una torre té base pentagonal, la torre dels Cinc Cantons. Es pot visitar la part exterior del recinte, el baluard de Santa Anna, la muralla de Sant Jordi i la muralla de Sant Francesc. A més, es pot pujar a un tram de la muralla aprofitant les visites guiades amb degustació o a la del pas de ronda.

A part d’aquests elements militars, Montblanc acull diversos edificis civils que paga la pena conèixer. Es tracta del Palau Reial, on residia el rei de la Corona d’Aragó durant les seves estades a la vila; el Casal Desclergue; la Casa de la Vila; els porxos de Cal Malet, on es poden veure les mesures del gra; la Font Major, amb el seu abeurador per a les bèsties de càrrega; el casal dels Josa, seu del Museu Comarcal; el Palau Alenyà, palau gòtic on residia la família Alenyà i actual seu del Consell Comarcal, o el carrer dels Jueus, carreró que pertanyia al call jueu, on destaca un arc de pedra.

Podeu completar el recorregut visitant els edificis religiosos més significatius de la població, com l’antiga església de Sant Francesc, antic convent franciscà on diuen que va viure Sant Francesc d’Assís; l’església de Santa Maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya, i l’Antic Hospital de Santa Magdalena, amb el seu claustre gòtic.