Sílvia Marimon

23/08/2020

L’assentament més gran descobert fins ara a Catalunya amaga tresors i caps tallats

Un tresor amagat, amb 54 monedes de plata, a uns 40 centímetres de profunditat. Caps tallats amb claus de 23 centímetres que travessen tot el crani. Aquestes són només algunes de les troballes que s’han fet en algunes de les moltes excavacions arqueològiques a la ciutat ibèrica d’Ullastret, l’assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya. Talment com un sentinella, enfilada dalt d’un turó, aquesta ciutat, flanquejada per imponents muralles, va dominar des del segle VI aC fins a finals del segle III aC el territori indiget. Explotava l’agricultura, la ramaderia, les mines i les pedreres i comerciava amb la ciutat grega d’Empúries. Durant segles, els ibers van viure segons les seves creences i tradicions, van treballar la terra i van guerrejar. Finalment, fa uns 2.000 anys, la civilització romana els va engolir: es van veure immersos en una guerra que no era la seva, la que va enfrontar les dues grans potències de l’època, romans i cartaginesos.

Però la seva empremta no s’ha esborrat, i any rere any s’intenta respondre alguns dels enigmes d’una civilització de la qual encara no s’ha pogut desxifrar la llengua. El conjunt d’Ullastret està format per dos poblats ibers, però només són visitables les restes del Puig de Sant Andreu, que corresponen a l’última etapa d’ocupació del poblat per part dels indigets (segle III aC). L’itinerari permet veure la muralla ibèrica més gran i antiga de Catalunya, reforçada amb sis torres circulars. Es pot recórrer el jaciment i “entrar” a les cases, des de les més modestes fins a les aristòcrates, caminar pels carrers empedrats, observar com recollien l’aigua amb cisternes excavades a la roca o conèixer com era la seva vida espiritual a través de les restes de tres temples, del segle IV aC i del III aC.

Una experiència immersiva

Aquest és un recorregut físic i real, però també es pot viure l’experiència de recórrer els carrers d’una ciutat ibèrica de fa més de 2.200 anys gràcies a una sala de projecció immersiva. A la sala descobrirem la ciutat quan era una illa, enmig d’un estany que s’alimentava amb les aigües del riu Daró, aleshores molt més cabalós que en l’actualitat. En aquest viatge en el temps només ens faltaran les olors, però el narrador, un personatge que torna al seu poblat, convida a imaginar-les: llet acabada de munyir, el polsim del gra al ser batut...

Excavació rere excavació van emergint nous detalls de com eren els ibers. Per exemple, el tresor que amagava una casa que devia ser important, perquè tenia una sala per fer reunions i accés directe a la muralla, la qual cosa era tot un luxe. A més, a l’entrada hi havia vuit caps clavats. El que encara no sabem és per què va amagar 54 monedes de plata, encunyades a la ciutat d’Empúries, a mitjans del segle III aC, i que mostren un cavall alat i una figura femenina. ¿Tenia l’enemic a punt d’entrar per la porta? I tampoc per què no les va poder recuperar mai.

Hi ha altres preguntes que encara no es poden respondre amb absoluta certesa, com de qui eren els caps tallats. El descobriment dels caps es va fer l’any 2012, quan les excavacions en un tram del carrer van posar al descobert 15 fragments cranials humans entre els quals hi havia dos caps enclavats. Els claus són de 23 centímetres i travessen tot el crani, des de l’arrel dels cabells fins a la base del crani. Eren claus molt diferents dels que utilitzaven en altres activitats els ibers, un poble que dominava la metal·lúrgia.

La iconografia de les escultures de guerrers i les cròniques dels autors clàssics mostren guerrers que tallaven el cap als seus enemics i l’exhibien per demostrar la seva victòria. Per tant, la hipòtesi més factible és que els cranis descoberts fossin de guerrers d’altres poblats ibers, de romans o de cartaginesos.

El final d’aquest poblat va ser tràgic i convuls, però, tenint en compte que encara queda molt per excavar, a la seva història encara li queden molts capítols per descobrir. Potser fins i tot algun dia podrem desxifrar-ne la llengua i entendre’n molt millor la cultura.

...i demà, ruta per l’Empordà de Josep Pla.