Dalí: conèixer el geni de portes endins

Amb el suport de:

Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya

L’interior del castell museu de PúbolWikimedia

Dalí: conèixer el geni de portes endins

Valèria Gaillard

28/08/2020

Portlligat i Púbol permeten descobrir els espais íntims i artístics del mite empordanès

Hi ha un triangle geogràfic que competeix en misteri i fascinació amb el popular Triangle de les Bermudes. Es tracta del triangle dalinià, que té per vèrtex els municipis de la Pera, Portlligat i Figueres, a l’Empordà. Són quaranta quilòmetres quadrats que contenen el “paradís místic” –com ell mateix l’anomenava– de Salvador Dalí. No només s’hi palpa una llum, un paisatge i una arquitectura que van il·luminar el magí de l’artista, sinó també les seves residències, els indrets on va fer vida en bata i sabatilles.

Segurament un dels espais menys coneguts de l’excèntric artista surrealista és Púbol, al terme de la Pera. Dalí va oferir aquest castell gòtic del segle XI a Gala, la seva musa, el 1969. De fet, amb aquest regalet Dalí complia una promesa que li havia fet quan, de joves, havien visitat un castell de la Toscana i li havia dit que l’entronitzaria reina d’un castell. A Púbol, doncs, es desplega sobretot la personalitat de la companya vital de Dalí. En aquest recinte situat en un racó de l’Empordà ombrejat i allunyat de tot, res no és anodí. Es tracta d’un castell amb tots els ets i uts, amb el seu tron, magnífiques llindes i cortinatges dignes del Rei Sol. També hi ha un cavall dissecat que es pot contemplar des del primer pis a través d’una obertura en forma de pou i un piano on els amics de Gala podien complaure-la tocant gracioses melodies.

A nivell documental, es recullen algunes cartes amb què Dalí demanava cita a la seva senyora seguint els rituals més estrictes de l’amor trobadoresc. Només la podia visitar si ella li donava el vistiplau. Gala havia convertit l’antiga cuina del castell en la seva sala de bany amb un tocador –l’antic taulell de la cuina– on es podia pentinar i contemplar. S’hi conserva l’antiga llar de foc i la banyera té unes aixetes dissenyades per Dalí en forma de nus impossible. En un armari es conserva la camisa de marinera amb què l’artista la va immortalitzar. Tot i que Dalí va decorar generosament les parets del castell i va poblar el jardí d’elefants potallargs que treuen aigua per la trompa, Gala volia una cosa més sòbria que Portlligat, massa recarregat per al seu gust. Aquí també hi ha l’últim taller on Dalí va treballar uns anys, ja morta la seva companya, el 1982. I al soterrani, la tomba de la Gala sempre està coronada de flors i notes d’admiradors.

Una casa ‘biològica’

Per la seva banda, la casa de Portlligat, a tocar de Cadaqués, és on Dalí va viure més temps, adaptant-la sense parar a la seva personalitat efervescent. S’hi va instal·lar inicialment el 1930, en una petita barraca de pescadors, fascinat per la llum i el mar, i de mica en mica la va anar modelant “com una veritable estructura biològica”, tal com ell mateix deia. Que era petita? Tant se val, ell ja ho volia, així la trobava “intrauterina”. A mesura que el geni de l’artista es dona a conèixer, la casa va creixent a còpia de comprar les barraques veïnes. Finalment va acabar tenint fins i tot una sala oval i una piscina on la parella Gala-Dalí feien una intensa vida social, sobretot entre els anys 1972 i 1974. La casa aleshores era una extensió del Dalí personatge, gairebé un teatre.

A Figueres, al Teatre Museu Dalí, inaugurat el 1974 sobre les ruïnes de l’antic teatre, es tanca el triangle dalinià. El museu proposa un viatge per la trajectòria artística del geni empordanès amb obres destacades com ara Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Galarina (1944-45) o La cistella de pa (1945). Dalí també va fer obres expressament per al museu, com la sala Mae West o el monument a Francesc Pujols. Al bell mig del pati interior hi ha el famós Cadillac que va comprar als Estats Units. Es tracta de la quarta producció de la instal·lació Taxi plujós, que va causar furor quan es va presentar a la primera exposició surrealista de París. Al museu també hi ha la tomba de Dalí, sota la llosa blanca situada al bell mig de l’escenari i sota la cúpula geodèsica que va fer construir inspirant-se en l’ull de les mosques.

Darrere els ulls de la russa que va enamorar l’artista

Omnipresent en l’obra de Salvador Dalí, Gala ha aparegut durant molt temps com una incògnita, per no dir una nosa. Per mirar de projectar llum sobre aquest personatge tan desconegut, Monika Zgustova li ha dedicat una breu biografia. A La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí (Galàxia Gutenberg) ressegueix els passos de Ielena Dimítrievna Diàkonova, aquesta jove russa procedent d’una família benestant de Moscou a qui li agradava la literatura i l’art. Esposa de Paul Éluard quan va conèixer Dalí, el 1929, Gala es va relacionar també amb altres noms del surrealisme, com ara Max Ernst. Zgustova reivindica el paper fonamental que va jugar aquesta dona lliure en la vida de l’artista.

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet