Aure Farran Llorca

23/08/2020

Una ruta per visitar vuit esglésies i una ermita declarades Patrimoni Mundial per la Unesco

La vall de Boí és sinònim de senderisme, per l’oportunitat que ofereix de resseguir els camins tradicionals per on homes i animals s’han desplaçat durant molts anys per anar d’un poble a un altre. També es sinònim de termalisme, amb el balneari de Caldes de Boí al Llibre Guinness dels Rècords per ser el balneari amb més varietat d’aigües. Té 37 fonts d’aigües mineromedicinals de diverses composicions i temperatures que poden ser utilitzades amb diferents finalitats terapèutiques. També és sinònim d’esquí, ja que pot presumir de tenir l’estació més alta dels Pirineus. Però, sobretot, la vall de Boí és romànic, ja que el seu conjunt monumental ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Val la pena recórrer tots i cadascun d’aquests edificis, vuit esglésies i una ermita, que són la màxima expressió del romànic català. Abans de fer ruta us recomanem que passeu pel Centre del Romànic, que ofereix serveis de visites guiades a les esglésies i informació sobre el conjunt romànic. És un espai d’interpretació que us permetrà descobrir de manera amena com arriba el romànic fins a la vall, d’on provenen la iconografia i la figuració del nostre romànic, com era la societat medieval, quines tècniques s’utilitzaven en la construcció i la decoració de les esglésies, l’aspecte d’aquests temples a començaments del segle XX i, finalment, les veus del passat que expliquen la seva vinculació amb el patrimoni romànic de la vall de Boí.

Podeu començar la visita per l’única ermita del conjunt, l’ermita de Sant Quirc, que se situa en un marc privilegiat, a la muntanya de Durro i a una altitud de 1.500 metres. És un edifici del segle XII, de dimensions reduïdes i amb aportacions barroques. A l’interior hi conviuen diferents moments artístics amb la còpia del frontal d’altar romànic, la imatge d’estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita i el retaule barroc. A Durro mateix podeu visitar la monumental església de la Nativitat, testimoni de la importància del poble de Durro a l’Edat Mitjana. Hi destaquen les grans proporcions de la nau, el campanar, la portada esculpida i el porxo.

La segona parada serà a l’església de l’Assumpció de Cóll, potser la més diferent del conjunt pels materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portada, la part més interessant del temple. Després podeu visitar l’església de Santa Maria de Cardet, que conserva un dels absis més espectaculars de la vall. El temple es va construir sobre el fort pendent de la muntanya, aprofitant el desnivell del terreny per construir una petita cripta a l’interior, l’única de tot el conjunt. Sumarem la quarta església a la llista a Barruera, amb la de Sant Feliu, que mostra elements arquitectònics dels dos grans moments constructius a la vall: els segles XI i XII.

Un ‘mapping’ espectacular

A Erill la Vall us enamorareu del poble i de la seva església, Santa Eulàlia, amb un dels millors campanars de la vall, una esvelta torre de planta quadrada i sis pisos d’alçària amb la decoració pròpia del romànic llombard: arquets cecs i frisos de dent de serra. Alineat amb el de Sant Joan de Boí i el de Sant Climent de Taüll, el campanar complia la funció de comunicació i vigilància del territori. A Boí, precisament, podem visitar l’església de Sant Joan, on destaca el conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l’interior de les naus amb escenes com la Lapidació de sant Esteve o el Bestiari.

I acabem a Taüll, visitant l’església de Santa Maria –l’única que va generar l’assentament de la població al seu voltant– i la de Sant Ciment. És el prototip d’església romànica de planta basilical amb les tres naus separades per columnes i coberta de fusta a dues aigües, capçalera amb tres absis i campanar de torre. Aquí és imprescindible que feu la visita que inclou la projecció, mitjançant mapping, de les pintures de l’absis major. Recrea de manera magistral el temple al segle XII, presentant les pintures integrades en la mateixa arquitectura de l’edifici. Una meravella!

...i demà, la ciutat ibèrica d’Ullastret.