Una imatge del Museu Molí Paperer de CapelladesMarc Rovira
Històries de pell i de paper que han deixat empremta
Sílvia Marimon
02/08/2020
L’adoberia i la indústria paperera van néixer fa segles i s’han anat adaptant als nous temps
Tanqueu els ulls i traslladeu-vos a l’època medieval, quan els adobers treballaven dins els murs d’Igualada, a l’aire lliure i aprofitant l’aigua del subsol. Recorreu els carrers de Sant Bartomeu, Sant Jaume, Sant Roc i Sant Sebastià, on els artesans de la pell, per endurir les mans, les submergien una bona estona dins l’aigua amb calç i després feien una immersió en l’aigua vermella que resultava de l’adob amb tanins. Amb les mans de color marró començaven a feinejar. En una època en què no hi havia guants, era la manera de lluitar contra les clivelles que produïa la calç. Se’n deia mestrejar les mans. Imagineu una estesa de pells assecant-se als murs. L’olor era tan forta que finalment, davant les queixes dels veïns, els adobers van haver de marxar a extramurs, al barri del Rec, on encara hi ha artesans en actiu.
Tot plegat no s’ha esborrat de la memòria perquè Igualada ha fet una gran feina per recuperar i reivindicar el llegat de generacions i generacions d’adobers. Es pot fer un passeig pel patrimoni de la indústria pelletera i visitar alguns dels seus principals escenaris. La ruta pot començar pel Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. Les col·leccions del museu es mostren en dos espais diferents: Cal Granotes i Cal Boyer. Cal Granotes és una adoberia del segle XVIII situada al cor del barri del Rec i a frec del canal que li dona nom. Entrar-hi és com fer un viatge en el temps i plantar-se al segle XVII: s’explica el procés artesanal utilitzat abans de la industrialització. La visita mostra com es remullaven, pelaven, descarnaven i adobaven les pells, a la planta baixa, i continua a la planta superior, on s’explica com s’assecaven, estiraven, engreixaven i polien. Un procés manual i laboriós, que durava un any sencer, i que avui en dia, en canvi, no supera les dues setmanes.
Cal Boyer és una fàbrica cotonera de finals del segle XIX. Hi trobareu exposicions permanents dedicades a l’ús de la pell i el llegat de la vocació adobera d’Igualada, i una proposta entorn a l’obtenció i l’ús de l’aigua. Després podeu recórrer un itinerari senyalitzat en què es detallen alguns dels principals escenaris d’aquest important patrimoni industrial de la ciutat: des de la plaça Pius XII, on va néixer la ciutat; a fins la basílica de Santa Maria, amb un espectacular retaule barroc de Josep Sunyer i Jacint Morató; passant per la casa modernista de Cal Ratés; la font de la Carota, amb un antic abeurador públic d’animals, o la plaça dels Blanquers, el lloc on s’acumulaven les pells salades o seques que provenien d’altres llocs a l’espera de ser adobades. Tot sense oblidar el Museu del Traginer.
Els molins paperers
A Capellades hi podeu descobrir un altre patrimoni: el vinculat a la indústria paperera. El paper es va començar a fabricar a la comarca de l’Anoia al segle XII, sobretot a Capellades, perquè al municipi hi abundava l’aigua, element indispensable per fer paper. Durant els segles XVIII i XIX Capellades va esdevenir un dels centres paperers més importants de Catalunya i tenia renom dins i fora les fronteres pel paper de barba d’alta qualitat que s’hi produïa.
La Ruta del Paper pot començar al Museu Molí Paperer que hi ha en aquest municipi. Ubicat en un antic molí paperer, permet conèixer la història de l’activitat paperera fins al segle XX. Al costat del molí hi ha la Bassa, que és una font natural amb un cabal de 12 milions de litres d’aigua diaris i que donava vida als setze –sí, setze!– molins paperers que hi havia a la zona. De fet, l’antic Molí de la Vila, que acull el Museu Molí Paperer, va ser el primer dels setze. A més, el molí ha guardat un fons patrimonial molt important format per eines, maquinària, caràtules i tampons de fusta i documents històrics.
Al llarg de la visita també s’explica la relació del paper amb els sistemes d’impressió, ja que hi ha una exposició amb diverses impremtes, entre les quals hi ha una rèplica de la premsa de Gutenberg. A més, encara s’hi fabrica paper de manera artesanal i s’hi pot elaborar un full manualment. Un altre dels molins significatius de Capellades és el Molí Munné, que ha recuperat els usos tradicionals d’habitatge i continua produint paper de fil.
...i demà, ruta per la vall d’Àger
Una ruta històrica als marges de l’Anoia
Seguint el riu Anoia es pot conèixer el patrimoni històric que hi ha a l’entorn d’Igualada. La ruta pot començar a la mateixa ciutat d’Igualada, on hi ha la muralla, el casc antic, el monument a Neptú i el cementiri de les Comes. A continuació us podeu acostar a Santa Margarida de Montbui, on es pot visitar l’església de Santa Maria de la Tossa i el castell de Montbui, un conjunt romànic dels segles X-XI. També us podeu arribar a Santa Maria de Miralles, on hi ha les ruïnes del castell de Miralles i la capella de Santa Maria. La ruta pot acabar a la Llacuna, que amaga tresors com la capella de Santa Maria, la plaça Major, el castell de Vilademàger –que va viure un dels episodis més convulsos de la seva història durant la Guerra Civil catalana– i l’ermita de Sant Pere de Màger.
Disseny
Ricard Marfà
Programació
Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet