Aure Farran

07/07/2020

Un recorregut pels indrets que són escenari de les històries de bruixeria del Lluçanès

A cavall del Berguedà i Osona hi ha l’altiplà del Lluçanès, terra de boscos de pi, prats i rieres. Un mirador privilegiat de les contrades que l’envolten, pigat de masies aïllades i petits pobles de pedra que conviden a perdre-s’hi per retrobar-se amb un mateix. Fins no fa tants anys, accedir a la zona no era fàcil i aquest aïllament hi va conferir una aurèola de misteri, alimentada per històries de bruixeria que beuen de la llegenda i la realitat històrica. Aquestes suposades bruixes que la ruta ens convida a descobrir eren dones que feien rituals relacionats amb la natura i la fertilitat, i que sabien elaborar remeis fets a partir d’herbes i altres elements naturals. A partir de l’Edat Mitjana, tribunals eclesiàstics i civils comencen a qüestionar aquests hàbits i és quan comença la persecució, de manera que passen de ser remeieres a ser jutjades com a dones perilloses per les seves males pràctiques. Unes persecucions que tenen el punt culminant al voltant del 1620, i de les quals encara es conserven alguns documents que n’expliquen els processos judicials.

El punt central de la ruta és Prats de Lluçanès, on hi ha un dels indrets clau de la bruixeria a la zona: el Roc Foradat o de la Bruixa Napa, una roca dreta amb un forat, pràcticament quadrat, al centre. La tradició diu que aquí, enmig del bosc, la bruixa Napa (personatge real: es deia Maria Pujol i va acabar penjada a la forca) hi preparava els beuratges i hi feia els conjurs. Quan visiteu Prats també podeu aprofitar l’avinentesa per arribar fins al santuari de Lurdes, als afores del poble. Construït en un lloc elevat, disposa d’un mirador privilegiat sobre l’altiplà del Lluçanès. I no deixeu de visitar tampoc el safareig públic, situat prop del torrent Merdinyol, a tocar de les Tres Fonts, una edificació del 1746 que també mereix una visita.

Un cop feta la visita a Prats i el seu entorn podeu anar cap al sud, a Sant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès. Aquí hi ha diversos elements per visitar, com el comunidor a l’església de Sant Feliu (un petit cobert, sense parets, que els capellans utilitzaven per fer pregàries i exorcismes en contra de les tempestes i calamarsades que podien malmetre els conreus de la zona) i el serrat de les Forques, un petit puig als afores del poble on, durant el segle XVII, es penjaven les bruixes que havien estat condemnades per les seves pràctiques. Actualment s’hi aixeca la glorieta Vilaclara, un interessant edifici modernista que ha esdevingut una icona de la localitat.

Però abans de començar les visites serà bo que visiteu el Centre d’Interpretació de la Bruixeria. El primer àmbit del centre està dedicat a les creences i els costums de la bruixeria popular, les formes de protecció envers aquest fenomen i altres costums relacionats amb la bruixeria d’aquella època. Seguidament, gràcies a un muntatge multimèdia basat en fets reals, descobrireu la persecució, la tortura i la mort d’aquestes dones condemnades per practicar la bruixeria (més de 400 dones a Catalunya van ser executades al principi del segle XVII). I us convidaran a tancar la visita amb un recorregut pel poble mentre en coneixeu la història fins arribar al serrat de les Forques, on us parlaran de la bruixeria d’arreu d’Europa i de les dones que van ser penjades allà mateix. Aprofiteu també l’ocasió per visitar l’edifici de l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra, que durant el segle XVII va ser la seu de l’antiga sotsvegueria del Lluçanès, el tribunal de la qual va ser el responsable de jutjar diverses dones acusades de bruixeria.

De bruixes, rocs i pedres

Per tancar la ruta podeu passar per la Pedra Dreta de Lluçà (un gran monòlit de més de dos metres) i el pont gòtic de Merlès, que tenen associada una llegenda que apunta que el pont medieval que serveix de passera de la riera de Merlès, entre Sant Martí i Santa Maria, el va fer el dimoni portant les pedres de vora el castell de Lluçà. També podeu visitar la font i balma dels Bous, al terme de Lluçà (una balma de 40 metres de llarg que conté una font a l’extrem sud), el pla de les Bruixes, a Sant Bartomeu del Grau, i la Rocadepena, indret de gran bellesa natural al peu del camí de la font de Matamosses, prop d’Alpens, i que també té una llegenda associada: la Roca dels Encantats.

I demà... El Barroc a la Catalunya Central.