Sílvia Marimon

09/08/2020

Arenys de Mar o Lloret recorden en diversos itineraris el seu llegat arquitectònic colonial

Catalunya concentra al seu litoral tota una sèrie de municipis indians que van veure la seva fesomia transformada arran de les riqueses que van portar a la seva tornada de les terres d’ultramar molts d’aquests aventurers i comerciants. Anant cap al nord trobem les viles indianes d’Arenys de Mar, Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Calonge i Sant Antoni, Palafrugell i Begur. En direcció sud tenim, per exemple, Sant Pere de Ribes, Sitges i Torredembarra. Aquestes localitats, unides per la Xarxa de Municipis Indians, proposen rutes per seguir les petges dels seus indians més cèlebres (podeu recuperar la ruta núm. 3, del 30 de juny). Sovint és fàcil detectar quins edificis procedeixen dels indians per la seva arquitectura majestuosa, amb torres de guaita rodones o quadrades, palauets situats sovint a primera línia de mar.

De la zona del Maresme sobresurt Arenys de Mar, d’on van salpar molts joves aventurers durant els segles XVIII i XIX disposats a “fer les Amèriques” i fer-se d’or. La majoria pertanyien a famílies de navegants, com ara la nissaga dels Baralt, fundadors de l’Escola Nàutica, però també n’hi havia d’orientats al comerç, com per exemple els Xifré o els Torrent. El recorregut per aquest patrimoni colonial travessa el poble de baixada (des de dalt de la riera fins al mar), passa per deu punts i culmina al cementiri de Sinera, font d’inspiració poètica per a Salvador Espriu, ell mateix net d’indians. L’Asil del Torrent, construït per Antoni Torrent i Carbonell el 1897 és el punt de partida per a un passeig que uneix, entre d’altres, l’edifici Xifré, Antic Hospital de Pobres, que du el nom del comerciant de cuir Josep Xifré, que també s’hi va fer construir un mausoleu; el Col·legi La Presentació, que va ser gestionat per les germanes de la Caritat Dominiques de la Presentació de Tours fins al 1923; el palauet ajardinat El Paraíso, construït per Salvador Castelló i Sala, que havia estat propietari d’un ingenio de sucre a Matanzas; el carrer de l’Església i les cases de la Riera; la casa Torrent; la plaça Lloveras i el passeig Xifré; Can Còrdova, una espectacular casa modernista, i, finalment, el cementiri de Sinera, que conté espectaculars panteons d’indians realitzats per Josep Llimona, com el mausoleu de la família Massaguer.

Un americà esculpit bevent mate

A Vilassar de Mar, on es calcula que entre un 15% i un 20% de la població va embarcar-se rumb a les Amèriques a finals del segle XIX, la ruta dels indians passeja per onze punts partint, aquest cop, vora mar, de la Taberna Espinaler, al Camí Ral núm. 1. Aquest establiment recorda els temps en què l’aiguardent i el rom circulaven de valent en una comunitat de joves mariners que no tenien por d’embarcar-se cap a l’aventura. A la plaça de l’Ajuntament, els porxos formen part de l’antic casino de capitans i pilots, que també evoca aquest bulliciós passat mariner. Al carrer Sant Pau hi ha Can Bassa, construïda per Eduard Ferrés i Puig per encàrrec de l’indià Pere Sitges Bassa. Cal fixar-se en la façana, amb el relleu esculpit d’un porró i l’americà que beu un mate. Una mica més enllà, al carrer de Sant Andreu, es conserva la casa on va viure un dels indians que més llegendes han generat: Pere Mas i Roig, un capità navilier recordat per la seva intrepidesa. Ara bé, el personatge no deixa de ser controvertit, sobretot després que el professor de la Pompeu Fabra Martin Rodrigo Alharilla, en el seu llibre ‘Negreros y esclavos: Barcelona y la esclavitud atlántica’, desvetllés que Pere Mas Roig va ser un indià, sí, però també un “precoç capità negrer”.
Altres edificis que evoquen el passat colonial de Vilassar de Mar són el Casal de Curació, de Luís Jover i Castells, un indià barceloní que estiuejava a Vilassar, on va impulsar un hospital i casa de salut per al poble, situat al carrer Marià Vidal, o la mansió Can Bisa, al carrer Bartrina, 3-7. El Museu de la Marina, situat en una masia modernista d’Eduard Ferrés i Puig, permet descobrir els aparells de pesca, drassanes i navegació (actualment tancat per reformes). Al cementiri de Vilassar hi ha també una sèrie de sepultures de famílies indianes, com ara les dels naviliers Mir. La porta és una obra d’art modernista signada per Ferrés.

...i, demà, ruta dels oficis antics a l’Alt Urgell