La Segarra, terra de torres i castells

Amb el suport de:

Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya

Montfalcó Murallat, un poble ple d’encantGETTY

La Segarra, terra de torres i castells

Aure Farran Llorca

29/07/2020

Al segle XI, a la riba del riu Sió hi van proliferar castells i esglésies per garantir la presència cristiana

La ruta d’avui us proposa un recorregut per la història de la Segarra, que ens remunta a mitjans del segle XI, quan la riba del riu Sió va ser reconquerida als àrabs i hi van començar a proliferar castells i esglésies que garantien la presència cristiana. Un temps en què el riu era espai de frontera, a més d’àrea de comunicació social, cultural i econòmica. Així, resseguint el riu sorgeix la Ruta dels Castells del Sió, un itinerari que coincideix plenament amb les línies defensives que es van crear als segles X i XI i que ens ofereix una visió històrica i monumental dels castells de frontera que s’hi van construir.

Una ruta planera que s’endinsa en els paisatges de secà propis de la comarca i que podeu fer en cotxe, a peu o en bicicleta. Tindreu l’oportunitat de visitar castells que ofereixen l’opció de conèixer el seu interior i d’altres que només es poden observar des de l’exterior. Entre aquests últims, s’hi compta el de Montcortès. Documentat ja al segle XI, com molts altres castells de frontera, a les acaballes del segle XV va ser reformat i substituït per l’edifici que avui podem contemplar, impressionant per la seva grandiositat i elegància. Una fortalesa de planta rectangular amb dues torres bessones que s’envolta d’un petit nucli format per cases de pagès dels segles XVII i XVIII i per l’església de Santa Anna.

A Castellmeià hi trobareu un típic castell isolat de la Segarra, envoltat de camps de conreus de secà que va ser reformat a finals del XVI, com molts altres castells de la zona, per convertir-los en residències senyorials. L’edificació presenta una planta rectangular amb dues torres cilíndriques gruixudes situades als extrems de l’edifici.
Una última proposta podria ser el castell de l’Aranyó, que originàriament va ser una torre de vigilància i defensa per fer front als atacs sarraïns i que va ser transformat en castell-palau (s. XVI) amb una funció estrictament residencial. Actualment, forma un bloc massís de grans proporcions reconstruït sobre una antiga fortalesa. Al segle XIX va ser propietat dels Pedrolo-Gomar, família de l’escriptor Manuel de Pedrolo, que va néixer en aquest castell.

De visita completa

Diferents castells de la ruta obren les seves portes als visitants i els ofereixen la possibilitat de fer-hi visites guiades. És el cas de Montfalcó Murallat, una joia arquitectònica. Es tracta d’un petit poble d’època medieval (s. XI) bastit sobre un turó que ocupava una posició estratègica per a la vigilància i la defensa en època de reconquesta cristiana. L’accés a l’interior del conjunt monumental té lloc per una única entrada. Les cases s’organitzen al voltant d’una petita plaça i el conjunt conserva una quinzena de cases de pedra que s’aixopluguen a l’esguard de les muralles de 8 metres d’alçada que es poden recórrer des de fora resseguint un camí de ronda. A l’interior, hi trobem encara restes de la cisterna comunitària –recollia l’aigua de la pluja de totes les teulades del poble–, el forn comunal i l’església de Sant Pere. Moltes de les cases han estat reconvertides en allotjaments rurals.

De visita obligada és també el castell de Florejacs, situat al poble del mateix nom. Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, va fer-lo construir al segle XI sobre una fortalesa més antiga. De fet, el seu nom té arrels iberes: loreac, “elevació fortificada de les flors”. Avui el castell és una gran casa senyorial d’estil renaixentista (reformada al s. XVI), tot i que conserva elements medievals, com els murs de l’antiga muralla i una torre emmerletada de planta rectangular des de la qual es comunicaven, entre d’altres, amb el castell veí de les Sitges mitjançant senyals òptics. Les col·leccions que guarda el castell van des de joguines de diferents èpoques fins a armes.

I una última proposta és el castell de les Pallargues. En els seus orígens (s. XI) constava únicament d’una torre de vigilància i defensa i progressivament es va anar envoltant de cases per donar servei a les necessitats del seu senyor. El castell actual pertany al tipus de castell-palau que tant abunda a la comarca de la Segarra. Destaca l’arc gòtic de 13 metres de llum situat al cos central del castell.

...i demà, ruta modernista per Reus

Una gastronomia arrelada a la terra

La comarca de la Segarra, acostumada a l’autosuficiència del món rural, té una cuina pròpia que aprofita els seus recursos naturals (cereals, ametlles, oli...) i els produïts als horts, als corrals, als obradors. Una bona manera de conèixer-la i degustar-la són les Fires Gastronòmiques que s’organitzen en diferents localitats. En són exemples el Mercadal de Divendres Sant de Torà, amb una remarcable mostra de formatges artesans; la Fira de Sant Isidre de Cervera (maig), que destaca per les parades de tot tipus de pans; la Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet (juny), amb l’ou com a protagonista; o el Concurs de Carbasses i Mostra de productes de la Terra de Sedó (octubre), amb parades de verdures i fruites, conserves i confitures, carbasses artístiques, etc.

Disseny

Ricard Marfà

Programació

Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet