Aure Farran Llorca

07/08/2020

Més de 600 habitatges s’escampen repartits entre muntanyes, prades i rierols

N’hi ha que s’hi han referit com la Suïssa catalana i, sigui una exageració o no, el cert és que la vall de Bianya, a la Garrotxa, és un enclavament natural privilegiat que aplega petites i grans valls en un territori de prades, boscos i rierols. El municipi està format per diversos nuclis de població que han crescut, majoritàriament, al voltant d’una església romànica. Un territori amb arrels ben antigues –hi passa la via romana del Capsacosta, que enllaçava amb la Via Augusta– i on les esglésies i les masies enriqueixen un paisatge idíl·lic. En total són onze nuclis de població, entre els quals destaquen Sant Salvador de Bianya, l’Hostalnou de Bianya, Llocalou, Sant Andreu de Socarrats i la Canya. Al voltant d’aquests poblets han sorgit restaurants familiars i cases rurals molt acollidores. La vall es troba dins els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i permet gaudir d’un dels paisatges més bells de tota la comarca. Els boscos d’alzines, roures i faigs són un dels seus atractius i en cada estació de l’any dibuixen un paisatge únic.

Si us proposeu fer-hi ruta podeu fer la primera parada al Centre d’Interpretació de la Vall de Bianya, ubicat al nucli de Sant Salvador de Bianya, un espai que compta amb un centre d’acollida i informació, serveis als visitants, espai expositiu, exposició de productes - botiga i presentació d’un audiovisual, així com un taller didàctic. A més, és el punt d’inici de visites guiades al nucli de Sant Salvador de Bianya, les esglésies romàniques de la Vall de Bianya i la Via Romana.

Cases pairals amb molta història

Les masies, algunes de les quals amb més de 800 anys d’història, i les esglésies romàniques són dos dels valors patrimonials més importants de la Vall de Bianya. Fa uns anys, tres investigadors van documentar 600 masies de la zona, entre les quals hi ha grans cases pairals i, fins i tot, coves adequades per a habitatge. De les 600 (les més antigues del segle XII), amb prou feines la meitat estan habitades i 68 estaven perdudes fins aleshores. És el que van recollir a Notes històriques dels masos i molins de la Vall de Bianya, escrit per Gaspar Guardiola amb la col·laboració de Josep Oliveras i Manel Soler, que van fer el treball de camp.

D’aquestes masies n’hi ha que paga la pena conèixer-les, com Les Aulines, una casa situada en la formació muntanyosa on hi ha l’església de Sant Pere del Puig. A la llinda de la porta d’entrada hi ha gravada la data del 1758 i a la façana sud s’hi van afegir, possiblement al segle XIX, les voltes i les galeries que donen la imatge característica a l’edificació. Ben a prop, a la vora de l’església de Sant Martí de Solamal, hi ha La Boada, una casa de la qual es té notícia des del segle XIV i que va estar lligada al cognom Boada fins al segle XIX. La masia conserva, en moltes de les seves dependències, l’enrajolat del segle XVIII. És interessant el teginat de fusta de la sala principal i la vella cuina, protegida per uns batents de fusta. A Sant Salvador de Bianya hi ha El Callís. Fins no fa gaires anys, en un portal de la casa hi havia una pedra que tenia gravat un escut on es veia un gos que serrava. Era la descripció heràldica popular del cognom de la família propietària (un ca que serrava llis). De la construcció en destaca la façana de llevant, amb la cabana que té una atrevida arcada de 8 metres de llarg per 3,90 metres d’alçada i que dona a una espaiosa era. Damunt seu hi ha una galeria porxada, amb sis arcs de mig punt sostinguts per pilars de pedra.

A l’obaga de la serra de Sant Miquel del Mont, al sector de Santa Margarida de Bianya, hi ha la masia El Colomer. El frontispici, on hi ha la porta d’entrada a la casa, és encarat a la muntanya i davant seu hi raja una font construïda el 1798. A la vall de Carrera, prop del collet de Colldecarrera, hi ha la masia del mateix nom. De planta rectangular i amb teulada de dos vessants, en destaca la façana orientada al sud-est, on hi ha les galeries que s’estaven construint durant la Tercera Guerra Carlina, quan va tenir lloc la Batalla del Toix. I una última proposta pot ser conèixer la masia Sobeies, a Llocalou, al costat mateix de l’església de Sant Andreu de Socarrats. Havia estat l’antic casal d’una de les famílies senyorials de les terres de Bianya, els Socarrats, i l’edifici ha sigut modificat en diverses èpoques.

...i demà, ruta per la Garrotxa volcànica