Una imatge de la masia La Sala, on va néixer el bandolerEspai Montseny
Els boscos embruixats del mític Serrallonga
Sílvia Marimon Molas
06/08/2020
Coves, cruïlles de camins i masos són els escenaris per on va transcórrer la vida del bandoler
Joan Sala Ferrer es va convertir en el famós i icònic bandoler Serrallonga en el moment en què es va haver d’amagar, després de respondre a trets, quan el van voler detenir per un suposat robatori. Fins aleshores havia intentat sobreviure –no era fàcil pels problemes econòmics– fent de pagès al mas de la seva muller, a Serrallonga de Querós (Sant Hilari Sacalm). D’aquest bandoler icònic, a qui s’han dedicat cançons, balls i romanços, se’n sap poc. Ens el podem imaginar, segons les descripcions que ens han arribat, alt i corpulent, amb bigoti, poca barba i cabellera fins a l’espatlla. També era molt presumit i diuen que es guarnia de dalt a baix, amb un barret amb plomalls, capa vermella o blanca, carregat de joies i arracades.
De caràcter era més aviat irascible, tal com recorda mossèn Antoni Serrallonga, el fill gran del bandoler i rector de la parròquia de Querós, quan escriu en el seu Llibre de notes: «Era furiós y venjatiu, un tant, però ho deixo a ploma, perquè me era pare natural y digaho altre sens passió alguna y fassa procés». Serrallonga estava tan segur d’ell mateix que assaltava a cara descoberta i va arribar a tenir un centenar d’homes a la seva quadrilla.
Els seus últims anys, però, no van ser esplendorosos: es va anar quedant sol, cada vegada era més difícil escapar-se d’unes autoritats que es van obsessionar amb la seva captura, i va acabar vaguejant pels Pirineus i malvivint amb la dona de qui es va enamorar aquells últims anys: Joana Massissa. Com la majoria de bandolers, va tenir un final tràgic: el van delatar i arrestar i, després d’un judici que va durar dos mesos, el van executar. Va rebre cent assots, li van tallar les orelles, el van esquarterar i li van penjar el cap dins d’una gàbia al portal de Sant Antoni. La seva viuda també en va patir les conseqüències i la casa i el seu patrimoni van ser destruïts.
La ruta per descobrir la vida d’aquest bandoler llegendari permet conèixer alguns dels paratges que amaguen més llegendes i més racons espectaculars de Catalunya: el Montseny. Diuen que una de les seves amants es va enamorar tant d’aquestes terres que un engelosit Serrallonga va amenaçar amb matar el Montseny. El Montseny, les Guilleries i el Lluçanès, amb els seus boscos densos i misteriosos, conviden a imaginar bruixes i bandolers amagats en coves i rere els arbres ufanosos.
Els amagatalls de Serrallonga
La Ruta d’en Serrallonga (GR 178) uneix Santa Coloma de Farners amb Sau passant per Osor. El recorregut passa per alguns dels escenaris més emblemàtics de la biografia del mític bandoler: encreuaments de camins on feia els seus atracaments a cara descoberta (coll de Roscall), els racons on es va enfrontar als sometents i als soldats de Felip IV (coll de Nafré i coll de Querós), la casa on es va casar i va viure un temps amb la seva dona abans de portar una vida errant (can Serrallonga), i els masos i coves on s’amagava. Tot sense oblidar el darrer escenari: el lloc on va ser capturat (ca l’Augustí). Va ser l’hereu del mas de ca l’Agustí de Santa Coloma de Farners, on s’havia refugiat amb la Joana, que el va delatar l’octubre del 1633. Hi ha també la possibilitat de visitar la casa on va néixer Serrallonga, coneguda amb el nom de La Sala, i envoltada de boscos i conreus.
Rutes nocturnes i tallers de cançons
A l’entorn del mític bandoler s’organitzen festes i rutes al llarg de l’any. A Sant Hilari Sacalm i a les Guilleries se celebra la festa de Torna en Serrallonga. Al llarg d’un cap de setmana de finals de setembre, se celebra un mercat barroc, hi ha visites guiades per l’entorn natural del bandoler i s’organitzen tallers de cançons. Tot sense oblidar la cercavila dels grups de ball de Serrallonga procedents de tot Catalunya i la trobada de gegants bandolers. A Viladrau, durant el mes d’agost, s’organitzen diverses activitats que porten per nom L’estiu bandoler. L’acte més destacable són les nits bandoleres, quan es fan itineraris nocturns teatralitzats. A més, EduCA Viladrau també fa visites guiades per conèixer qui era aquest bandoler que tantes llegendes ha inspirat.
...i demà, ruta per la Barcelona dels mosaics
Aigües, gorgs, fonts i poesies
“Entre les feixes esgraonades, cada una d’elles com un retall, brollen les aigües mai estriades, com ansa llisa de pur cristall”. Aquest és un dels poemes de Guerau de Liost que es pot trobar a la font de les Paitides. Les paitides són les dones d’aigua del Montseny: són boniques i sempre porten vestits blancs. No és l’únic poeta ni l’única poesia que es poden trobar a les moltes fonts que esquitxen el Montseny. Animeu-vos a recórrer molts altres gorgs, fonts i rierols envoltats de llegenda i a anar llegint els versos dels molts poetes que es van enamorar dels boscos frondosos i de les aigües que hi corren: Maria Antònia Salvà, Carles Riba... I si us hi fixeu bé podreu trobar el famós Castanyer de les Nou Branques, que ha anat perdent alguna branca perquè els anys no perdonen res ni ningú.
Disseny
Ricard Marfà
Programació
Idoia Longan - Jordi Guilleumas - Marc Funollet