Valèria Gaillard

02/07/2020

Directes de l’Edat Mitjana, viles com Peratallada o Pals emeten espurnes de glòria

Besalú està situada a la cruïlla de les comarques de l’Alt Empordà, el Gironès i la Garrotxa i constitueix un dels conjunts arquitectònics medievals més ben conservats de Catalunya. El seu majestuós pont romànic de vuit arcs sembla transportar el visitant a una altra època, i no és d’estranyar que hagi sigut escenari de pel·lícules com El perfum i, més recentment, la sèrie Westworld de la HBO. El 1966 va ser declarat Conjunt Històric Artístic Nacional pel seu gran valor arquitectònic. A l’origen, Besalú era una ciutat ibèrica i va anar transformant la seva estructura al llarg de la història. Al segle IX es va convertir en un comtat independent i separat de la influència de Girona. El seu pes econòmic va anar creixent, i, de fet, el mercat de la vila apareix documentat ja l’any 1027. Del seu patrimoni arquitectònic es pot visitar la Casa Cornellà, una casa noble de l’època medieval molt ben conservada; la Cúria Reial, amb la seva magnífica sala gòtica que conserva l’enteixinat de fusta del segle XIV i uns majestuosos arcs ogivals; l’església del monestir benedictí de Sant Pere, fundat el 977, o la sinagoga i el micvé, que es van descobrir per atzar el 1964.

No gaire lluny, a la Garrotxa, s’alça Santa Pau, una vila que antigament formava part del comtat de Besalú. Envoltat d’un entorn natural excepcional, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Santa Pau sembla un poble ancorat en l’època medieval, amb la seva plaça Major porxada presidida per l’església gòtica de Santa Maria. Se la coneixia com la Firal dels Bous, perquè és el lloc on antigament se celebraven els mercats i les fires. Les cases del voltant, ben apilades i construïdes amb la pedra calcària de la zona, estan adossades a la muralla.

Muralles i carrerons empedrats

Endinsant-se en la vila s’alça el castell dels barons de Santa Pau, documentat de mitjans del segle XIII i avui dia tancat. Per entrar al conjunt històric, construït al capdamunt d’un turó als peus de la serra de Finestres, cal travessar un pont. D’aquesta vila són famosos els fesols, que tenen etiqueta de DO.
Deixem enrere Santa Pau i ens endinsem pel cantó del Baix Empordà, on hi trobem dispersats un reguitzell de pobles medievals, entre els quals destaquen dues viles que queden a tocar: Peratallada i Palau-sator. Totes dues han conservat la seva estructura medieval i part de l’antiga muralla, esquitxada aquí i allà per alguna vistosa buguenvíl·lea. El topònim de “pedra tallada” prové del fet que la vila està assentada damunt d’una enorme roca natural sorrenca. Els carrers estan traçats directament sobre la roca viva. Corona el turonet el castell, amb la seva torre d’homenatge i el Palau. Va ser una de les viles més ben protegides de Catalunya. A Palau-sator, a través de la Torre de les Hores es pot enfilar el carrer del Portal fins a la plaça del Castell, edifici preromànic del segle X i posteriorment modificat, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Les cases sovint conserven l’estructura original, amb la seva llar de foc i el pou. A Sant Julià de Boada, al mateix municipi, hi ha una església mossàrab, una de les més antigues de la regió.

En la mateixa zona també paga la pena visitar el castell de Torroella de Montgrí, situat al capdamunt d’aquest massís que va inspirar Víctor Català a l’hora d’escriure Solitud. La fortificació, del segle XIII, no es va acabar de construir i està buit per dins, però des de les seves esveltes torres es pot contemplar la plana de l’Empordà. I una última parada obligada ens portaria a Pals, on de nou es retroba aquesta distribució de cases aferrades al puig Aspre, contingudes per la muralla medieval i que s’enfilen en piràmide fins al castell amb la connivència dels xiprers silenciosos. Pels carrerons empedrats es poden apreciar voltes de pedra, arcs de ferradura, portalades i finestres romàniques. En el recorregut, que comença a Ca la Pruna, una casa fortificada del segle XV, es poden veure les sepultures medievals excavades a la pedra natural i que daten de l’època visigòtica (s. V-VIII). Una vila de pedra envoltada d’arrossars.

...i demà, ruta pel front del Pallars