Sílvia Marimon

12/07/2020

Borbònics i austriacistes es van enfrontar als carrers, als castells i a camp obert

Des del juliol del 1713 fins al setembre del 1714, Barcelona va aguantar el setge borbònic. Els soldats de Felip V impedien l’entrada de queviures i la població barcelonina passava fam. Dins les muralles hi havia unes 5.500 persones de tota mena d’oficis lluitant a la Coronela. Les restes dels carrers i els edificis on es barrejaven grans senyors, famílies humils i mariners que entraven i sortien de les cases de joc, al Born d’abans del 1714, són ben visibles al Born Centre de Cultura i Memòria.

La ruta pot començar pel jaciment, perquè el seu subsol amaga molts més capítols que van emergint amb les diferents excavacions arqueològiques. Es poden veure aquells objectes que els seus habitants no es van poder endur el 1716 i el 1717, o algunes de les bombes que hi van caure. Una bona manera també de conèixer com vivien els barcelonins del segle XVIII és a través de les 400 històries reals que relata Albert Garcia Espuche a Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714 (Empúries).

La ruta, però, té molts altres escenaris com el castell de Cardona, que va aconseguir rebutjar l’atac borbònic l’octubre del 1713 i que va capitular el 18 de setembre del 1714, després de la caiguda de Barcelona. A més, és una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya: va ser la residència dels Cardona des del segle XI fins al XV. Dalt d’un turó, el castell mira el seu entorn de manera tan imponent que Orson Welles el va escollir com un dels escenaris de Campanades a mitjanit.

La universitat borbònica

Després de la derrota del 1714, Felip V va ordenar tancar totes les universitats catalanes i crear una única universitat d’origen reial, allunyada de Barcelona i de possibles rebrots revolucionaris: la Universitat de Cervera, una de les obres més monumentals de l’arquitectura civil catalana de tot el segle XVII. Molt a prop, a Lleida, hi ha el castell de la Suda, un palau fortificat construït sobre una antiga fortalesa andalusina. L’any 1707 Lleida va haver de suportar dos mesos de constants atacs per part de les tropes de Felip V. Durant aquell setge, el turó de la Seu Vella va ser el focus de la resistència catalana, fins a la seva capitulació l’11 de novembre. Després va tenir moltes vides: va ser utilitzada com a hospital durant la guerra, els Borbons van convertir-la en presó i posteriorment en quarter militar, l’any 1749. Si us hi animeu, podeu pujar els dos-cents trenta-vuit esglaons del campanar de la Seu Vella, des d’on tindreu una vista panoràmica de tota la ciutat.
A Moià es pot visitar la casa-museu dedicada a Rafael Casanova, conseller en cap de la ciutat de Barcelona i màxima autoritat militar i política de Catalunya durant tot el setge. La seva figura és tot un símbol. Al peu de la seva estàtua, a Barcelona, on cada Onze de Setembre entitats i partits fan les seves ofrenes, es pot llegir: “Aquí va caure el conseller en cap Rafael Casanova defensant les llibertats de Catalunya. 11 de setembre del 1714”. Casanova va caure ferit durant els combats i aquest és l’origen de la imatge icònica que ha arribat fins a l’actualitat, amb Casanova sostenint el penó de Santa Eulàlia. Tanmateix, va sobreviure a la guerra i poc temps després va poder tornar a exercir d’advocat. A Sant Boi de Llobregat es pot visitar Can Barraquer, la casa on va viure, i que en els seus orígens havia sigut una barberia-farmàcia.

El tràgic final de Moragues

A Prats de Rei hi ha la Torre de la Manresana, que ja al segle IX era una torre de guaita. Va ser el camp base escollit pel mariscal Starhemberg per plantar cara a les tropes borbòniques del duc de Vendôme, a finals del 1711. Molt més al nord, a la Seu d’Urgell, es pot visitar Castellciutat, el castell des d’on el general Josep Moragues va barrar el pas a les tropes franceses, aliades dels Borbons, a Catalunya. Moragues tindria un mal final: van penjar el seu cap dins una gàbia i el van mantenir a la vista pública durant més de dotze anys.
A Talamanca va tenir lloc una de les últimes batalles de la Guerra de Successió, el 1714. Al seu castell hi ha un centre d’interpretació que explica, amb materials audiovisuals i interactius, com va ser la primera batalla del segle XVIII que ha estat excavada de manera científica. La ruta pot acabar al lloc on va començar tot: a l’ermita de Sant Sebastià, a Santa Eulàlia de Riuprimer, on el 17 de maig del 1705 es va signar el Pacte dels Vigatans, que donava suport explícit a la causa austriacista en contra de Felip V. 

...i demà, ruta per la via verda de la Terra Alta.