Sílvia Marimon

29/06/2020

Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet s’han obert al món i tenen molt a dir

El silenci embolcalla qui s’acosta a les que van ser tres de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d’Aragó (Santes Creus, Vallbona de les Monges i Poblet), però al seu interior hi ha el zumzeig de moltes històries. Els tres monestirs pertanyen a l’orde del Cister, que va néixer al segle XII al nord de França, quan Bernat de Claravall va proposar una tornada a la puresa i a l’ascetisme de la vella regla escrita per sant Benet de Núrsia.

Amb els seus murs, columnes, pilars, arcs i nervis simples i rectes, el monestir de Santes Creus sembla ancorat en el temps. Fundat el 1160, el seu moment àlgid va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva vinculació amb reis i nobles. Allà hi ha enterrats Pere el Gran i Blanca d’Anjou. Les pedres d’aquest monestir cistercenc són antigues, però la ciència hi va entrar de ple fa deu anys per revelar tots els secrets del magnètic rei que va conquerir Sicília i es va enfrontar als francesos i al papat. Avui sabem que Pere el Gran era alt –media entre 1,75 i 1,80 metres–, tenia les costelles elevades de tan estirar les regnes del cavall, menjava molta carn i cereals i era un home sa, si exceptuem una dentadura poc cuidada, però en aquella època no hi havia campanyes d’higiene bucal. Fins i tot li podem veure el rostre.

La reina Blanca d’Anjou, enterrada en un sepulcre gòtic al costat del seu marit, el rei Jaume II, és el primer cas conegut d’una sobirana que forma part d’un panteó reial. No és l’única reina enterrada a Santes Creus. També hi tenen un lloc Margarida de Prades, viuda de Martí l’Humà i que va morir com a monja, i la noble Guillema de Montcada, coneguda com a Invicta Amazona. Cada racó d’aquest monestir té una petita història per descobrir. El claustre té una decoració exuberant de figures de tota mena. Damunt la porta que hi ha entre el claustre i l’església destaca un conjunt escultòric del Judici Final amb figures d’alabastre policromat.

Vida monàstica i en femení

La vida monàstica va desaparèixer de Santes Creus el 1835, però continua al Reial Monestir de Vallbona de les Monges. Fundat el 1153, ha resistit tota mena d’entrebancs. Al segle XVI, quan el Concili de Trento va prohibir que les comunitats religioses femenines estiguessin ubicades en llocs solitaris, les monges de Vallbona, lluny de resignar-se a perdre el seu monestir, van convidar els veïns del poble de Montesquiu a fundar un nou poble al voltant del convent. Creuar les seves portes és endinsar-se en la vida i secrets d’un dels monestirs cistercencs femenins més importants d’Europa. Entre les seves parets austeres s’hi exposa un dels seus grans tresors, la farmàcia i la seva col·lecció d’atuells, considerada la millor de l’època moderna que es conserva a Catalunya.

Al monestir, on es van allotjar des d’Alfons I el Cast fins a Jaume I, amb les seves dones i corts, s’hi conreava la gramàtica, la litúrgia, la cal·ligrafia, la miniatura, la música i el teixit i brodat. Són més de 800 anys de coneixement i un scriptorium que també es mostra al públic. Hi ha enterrada una altra reina que va inspirar els trobadors, Violant d’Hongria. Les cròniques sempre han destacat la complicitat que hi havia entre Violant i Jaume I, i com el monarca es deixava aconsellar i acompanyar per la seva dona en les campanyes militars. Al seu costat hi ha la seva filla Sança, que va morir a Jerusalem.

Hi ha molts altres racons que relaten bocins de la història medieval, com el conjunt bigarrat de mascarons romànics que hi ha a l’absis –sembla talment un retrat còmic de la societat del segle XIII–, amb formes d’animals i homes pertanyents a diferents estrats socials i oficis.

Un monestir amb celler

Jaume I no va poder arribar viu a Poblet, on volia morir amb els hàbits de monjo, però allà hi descansen les seves restes. Com Vallbona de les Monges, té un llarg recorregut i és actualment el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. En la construcció del panteó reial, on descansa també Pere III el Cerimoniós, hi van participar els grans escultors de l’època: Aloi de Montbrai i Jaume Cascalls.

Alguns dels elements destacats del monestir són l’església, que segueix l’estil dels temples cistercencs; un conjunt renaixentista d’alabastre blanc de Damià Forment; la capella gòtica de sant Jordi, edificada a l’època d’Alfons el Magnànim (s. XV), i la porta reial. El monestir, a més, té molta vida. A l’antic palau de l’abat del monestir hi ha l’Arxiu Tarradellas, on es conserven més de 14.000 cartes, 11.000 volums i més de 30.000 fotografies llegades per qui va ser president de la Generalitat. Poblet té moltes altres peculiaritats, com ara l’únic celler de Catalunya que és dins d’un monestir.