Sílvia Marimon Molas

15/08/2020

el conjunt monumental de Sant Martí Sarroca, amb l’església i el castell medieval

“El que el vi ha fet per crear coses de qualitat, per produir espurnes d’intel·ligència, per afinar els sentits i el gust, per evitar el ridícul, per suscitar l’amor, per enriquir la comprensió, per avivar la vida de l’esperit, per fomentar la bondat, per enriquir la sensibilitat, és inenarrable per la seva mateixa desorbitada extensió”, va escriure Josep Pla. El vi és un plaer gustatiu que, com deia l’escriptor empordanès, aviva la vida, però també pot ser un espectacle visual. És molt difícil imaginar un Penedès sense les ondulacions de les vinyes, que van canviant de color i conviden a deixar-se bressolar: formen part del paisatge de la comarca des de fa més de 2.700 anys.

A Avinyonet del Penedès, al jaciment de la Font de la Canya, s’explica com el vi ja formava part de la vida dels ibers. S’hi han trobat restes de murs que eren magatzems de vi i llavors. Els fenicis segurament van ser els que van portar el vi des de la costa de Tunísia fins al Penedès, una mica abans que ho fessin els grecs a través d’Empúries. A la Font de la Canya s’han recuperat un cullerot de bronze que s’utilitzava per servir vi (650-575 aC) i un podall per tallar els ceps (segles IV-III aC). A més, l’estiu del 2011 es va fer tot un descobriment a la sitja 169 del jaciment ibèric: les restes d’un banquet iber, amb la deessa de l’agricultura i la fecunditat Demèter.

No és l’únic lloc on s’explica la llarga història del vi en aquesta comarca. A Vilafranca, es pot visitar el primer museu del vi obert a l’estat espanyol, el Vinseum, que porta més de 80 anys explicant les cultures del vi en un edifici emblemàtic, l’antic palau medieval dels monarques de la Corona d’Aragó, construït entre els segles XII i XIII.

La ‘carretera del vi’

Els que hagueu vist la pel·lícula Entre copes d’Alexander Payne, i us hagi agradat, no podreu evitar recordar-la mentre resseguiu la carretera del vi, un recorregut d’uns 35 km que va des de Sant Martí Sarroca fins a Sitges, passant per les poblacions de Parcs del Penedès, Vilafranca del Penedès, Olèrdola, Canyelles i Sant Pere de Ribes. Podeu combinar la visita a cellers amb restes prehistòriques, com el conjunt monumental d’Olèrdola, els llegats indians de Sant Pere de Ribes o el castell medieval de Sant Martí Sarroca. A més, hi ha cellers per a tots els paladars i interessos: des dels més moderns com Mas Bertran, fins als més clàssics com Rovellats, passant pels més petits com Puig-Batet, o autèntics gegants com Bodegas Pinord. Hi ha també cellers amb arquitectura senyorial indiana com Torre del Veguer, o arquitectura innovadora com Mastinell. Tot sense oblidar caves que utilitzen mètodes tradicionals com Torreblanca i d’altres d’ecològics com Parés Baltà.

Un refugi antiaeri com a cava

Sota l’aeròdrom de Vilobí del Penedès, l’exèrcit republicà hi va construir un refugi durant la Guerra Civil. Actualment, al lloc on els soldats baixaven quan sentien el brunzit dels avions enemics per intentar protegir-se de les bombes, hi reposen els vins espumosos més emblemàtics dels cellers Loxarel. A l’entrada de l’antic refugi encara es poden veure les fotografies dels avions i dels soldats republicans. La família Mitjans, els actuals propietaris, van salvar el refugi del seu enderroc i actualment obren les portes de les seves vinyes i caves als visitants. A més, mostren com han anat innovant: fan servir viticultura biodinàmica i fermenten alguns vins en àmfores de fang com ho feien antigament els grecs o romans.

Hi ha molts altres cellers que es poden conèixer. Si vau ser seguidors de la telesèrie de la televisió catalana Nissaga de poder, amb una malvada i turmentada Emma Vilarasau, podeu visitar un dels seus escenaris: els cellers Nadal. Hi ha moltes altres alternatives, com la proposta dels cellers Llopart: un passeig entre vinyes i una opció per als més petits, most ecològic amb xocolata.

Albet i Noya, un dels primers que es van atrevir a fer vi ecològic, ofereix també rutes a peu amb un bon vi com a acompanyament.

...i demà, minairons a les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).