Valèria Gaillard

13/07/2020

El tram segueix l’antic traçat ferroviari i uneix Arnes amb el Pinell de Brai per boscos i camps

Picasso no es cansava de recordar que tenia un deute amb Horta de Sant Joan. En aquest endormiscat municipi de la Terra Alta l’artista s’hi va estar un temps en dues ocasions, prou per encaminar el naixement del cubisme. “Tot el que sé ho he après a Horta”, deia el malagueny. Quan hi va anar el primer cop, una mica per atzar, era ben jove, tenia tan sols 17 anys. S’havia de recuperar d’una escarlatina i va acceptar la invitació d’un company de l’Escola de Belles Arts de l’Antiga Llotja, Manuel Pallarès. Els dos amics van anar a Horta a finals de juny del 1898 i, en contra de les previsions inicials, s’hi va estar fins al gener de l’any següent. El descobriment d’aquell mar de natura feréstega, els Ports, va donar un cop de fuet a la seva imaginació desbordant. Els especialistes parlen d’una revelació, d’un abans i un després en el seu destí d’artista. L’enamorament va ser tan fort que es va passar setmanes pintant i dibuixant en una cova, a prop dels ullals de Morago. El quadre El mas del Quiquet és d’aquesta època i es pot admirar al Museu Picasso de Barcelona.

La segona estada va ser l’estiu del 1909 i es va allargar tres mesos. Aquest cop Picasso torna a Horta de Sant Joan trepitjant fort, convertit en un jove artista que s’ha fet un nom entre les avantguardes parisenques. Ho fa, a més, acompanyat de la seva companya de l’època, Fernande Olivier, una francesa que va causar furor i com aquell qui diu al poble encara la recorden. Esclar que també va dedicar-se a pintar, però aquest cop ja no va ser tant la vida dels pagesos i pastors, sinó el paisatge natural i la seva companya, la Fernande. Pinta, per exemple, la muntanya de Santa Bàrbara, un dels indrets que més van corprendre l’artista malagueny.

Escenaris picassians

Al Centre Picasso, situat a l’antic hospital, es poden veure reproduccions de gairebé totes les obres que el pintor va fer durant aquestes dues estades, i proposen diverses activitats, així com una ruta per seguir les empremtes del geni pels carrerons del poble. Entre els punts a visitar hi ha la plaça de Missa, on hi havia l’Hostal del Trompet, on es van allotjar Picasso i Fernande Olivier l’estiu del 1909. En aquesta mateixa plaça hi havia la casa del seu amic Tobies Membrado, el forner. Picasso es va instal·lar a les golfes per treballar. Altres punts picassians són el Cafè de Vives; Can Tafetans, un mas on Picasso i el seu amic van passar uns dies quan els camperols segaven el blat durant la primera estada, o bé les cases d’Horta que va immortalitzar en les seves teles, la bassa del poble i la fàbrica. Pels voltants del poble es pot visitar la muntanya arremolinada de Santa Bàrbara, que Picasso va retratar en diverses ocasions, sense oblidar el convent de Sant Salvador, al peu de la muntanya. La cova, en realitat una balma, és un dels llocs que Picasso va triar per pintar; a tocar hi ha el mas del Quiquet, on l’artista i el seu amic Pallarès es van refugiar en la primera estada.

Entre túnels i aqüeductes

Horta de Sant Joan és una de les parades més destacades de la via verda de la Terra Alta, que comença a Arnes, un poble de passat templer que presenta una talaia ideal des d’on prendre consciència de la magnificència del Ports. Es tracta d’un petit municipi declarat Bé d’Interès Cultural. L’ajuntament és una mostra de l’arquitectura renaixentista catalana. L’estació d’Arnes-Lledó és el punt d’inici de la via verda, que travessa el sistema prelitoral català, amb una orografia força accidentada. El paisatge és molt variat perquè s’hi alternen des camps de cultiu de secà amb alguns horts, sobretot vora el riu Canaleta, així com boscos de pi negre, roures i boix que acullen una fauna rica en espècies com ara les guineus i els porcs senglars.

Un cop passat Horta de Sant Joan, la ruta continua en direcció Bot, tot passant per diversos túnels i aqüeductes. El següent municipi és Prat del Comte. Aquí es pot visitar l’església de Sant Bartomeu i el Portal, l’antiga porta d’entrada a la població. A un quilòmetre avançant per la via verda i a la vora del riu Canaleta s’alça el santuari de la Fontcalda del segle XIV. La via s’acaba al Pinell de Brai, on es pot visitar el Celler Cooperatiu modernista de Cèsar Martinell.

...i demà, ruta pel patrimoni preindustrial al Moianès