Valèria Gaillard

16/08/2020

Al Vendrell es pot descobrir la casa on va néixer el mestre i la Vil·la Casals, ara museu

El Vendrell és la Capital de la Cultura Catalana 2020 gràcies a la riquesa del seu patrimoni cultural, forjat en part per personatges de la dimensió de Pau Casals. Aquest mateix estiu, concretament el diumenge 12 de juliol, es va celebrar un concert commemoratiu del centenari de l’Orquestra Pau Casals al mateix lloc on el mestre havia dirigit la formació el 1927, a la plaça Nova. I és que el llegat d’aquest gran home continua bategant a la capital del Baix Penedès. No és estrany, doncs, que una de les dues webcams de l’Ajuntament instal·lades a la ciutat enfoqui directament l’estàtua del violoncel·lista, obra de Josep Viladomat, situada a la cèntrica plaça Nova.

Va ser al Vendrell on va néixer, el 29 de desembre del 1876, un dels violoncel·listes més importants de tots els temps. La seva casa natal és un dels punts principals de la ruta que segueix els passos del músic per la ciutat. Aquí es pot descobrir l’ambient humil en el qual es va criar, al carrer Santa Anna número 2, al centre de la ciutat. La casa museu, inaugurada el 1998, permet copsar l’ambient en què va créixer, al mateix temps que és un exemple de les cases del segle XIX. Griselda Dalmau Claramunt, encarregada de fer les visites a la casa, explica un munt d’anècdotes sobre els primers anys del mestre, algunes de les quals transmeses de pares a fills. “N’hi ha una que no he vist escrita enlloc i que fa referència a quan en Pau tenia dos anys. El seu pare tenia la seva escola de música a la mateixa casa i un dia, quan tornava amb la mare, el nen es tapava amb força les orelles. La mare tenia por que es fes mal fins que va adonar-se que l’alumne a qui el pare estava donant classe en aquell moment desafinava molt. Quan va marxar li va dir al seu marit: «Carles, Carles! Ja tenim un altre músic a la família!» Com el seu pare, que també era afinador de pianos, tenia una oïda excepcional, impecable”.

Casals es va formar, doncs, en un ambient musical i tenint com a mestre el seu pare, que també era organista del Vendrell. L’orgue barroc de l’església parroquial del Salvador Transfigurat va ser un dels primers instruments que va aprendre a tocar, als nou anys.

Un estiueig artístic

La ruta continua a la Vil·la Pau Casals, la seva casa d’estiueig a Sant Salvador. El 1974 es va convertir en museu amb la missió de preservar i fer difusió de la vida del músic. Recentment, ha estat nomenat pel Govern Museu d’Interès Nacional, atesa la importància de la figura de Pau Casals, no només com a músic sinó també com a humanista, defensor de la llibertat, la justícia i la pau. En el museu es conserven dos cellos del mestre, un dels quals el primer que va tocar, així com una col·lecció important d’art català de finals del segle XIX i principis del XX. També de Francesc Pla, el Vigatà, un pintor barroc del XVIII. El jardí està presidit per l’estàtua d’Apol·lo, de Josep Clarà, i el Nu femení de Josep Llimona.

Pau Casals es va fer construir aquesta vil·la d’estil noucentista el 1909, i hi passava els estius, envoltat d’amics i família. Al museu hi ha la famosa “carbasseta” –l’original–, el primer instrument que li va fabricar el seu pare amb la closca buida d’una carbassa, un màstil de fusta i unes cordes. Són objectes que permeten descobrir des de dins una figura tan popular com desconeguda.

Amb la Guerra Civil, Casals es va exiliar i ja no va tornar més. Primer va estar un temps a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, i després a Puerto Rico, on va morir el 22 d’octubre del 1973. Malgrat tot, sempre va mantenir el vincle amb el Vendrell. Davant de la vil·la s’alça l’Auditori, epicentre del Festival Pau Casals. Enguany, però, s’ha cancel·lat pel covid-19. El 10 de novembre del 1979 hi van portar les despulles de Pau Casals, i està enterrat al cementiri del Vendrell. Actualment, a causa de les restriccions imposades per la pandèmia, no es pot visitar la seva tomba. A més, a Sant Salvador es pot visitar l’ermita del segle XI, freqüentada pel violoncel·lista, i el monument que li va dedicar Josep Maria Subirachs a la plaça Bach.

...i demà, ruta per la Tàrraco romana.