Aure Farran Llorca

31/07/2020

La vila s’ha fet un lloc al mapa per aquests dolços, consumits arreu del món, però ofereix molt més

Capital catalana indiscutible del torró i la xocolata a la pedra. Això és Agramunt. Però també és una localitat on l’aigua i l’art són protagonistes, per això paga la pena fer-hi una visita per estimular tots els sentits. La plaça del Torronaire és un exemple de la importància que aquest producte té per a la vila. Situada just al costat del pont romànic, la plaça acull el Monument al Torronaire en homenatge a aquest ofici tan arrelat a Agramunt. Cada any, en el marc de la inauguració de la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra, que se celebra el segon cap de setmana d’octubre, els menestrals torronaires hi fan una ofrena floral. La fira pot ser l’excusa perfecta per fer una visita a Agramunt. És punt de trobada del món del dolç, i el torró i la xocolata a la pedra –dos puntals de l’economia d’Agramunt– en són els grans protagonistes. La Fira disposa de dos espais diferenciats: l’Aula del Gust i l’Aula del Tast. Per la primera hi passen els millors professionals de la cuina i la pastisseria, mentre que l’Aula del Tast està destinada al productor de proximitat, perquè expliqui i ofereixi tastos als visitants.

Ruta de l’Aigua

Després d’haver degustat les múltiples varietats de torrons i xocolata que ofereix Agramunt, us proposem fer una ruta per cremar els dolços, un recorregut que podeu fer a peu o en bicicleta i que us portarà a descobrir els espais d’aigua de la ciutat. El pas del riu Sió explica que hi hagi aquests escenaris, que podeu descobrir amb un itinerari que us portarà pel Pou del Gel, la Cisterna del Convent, els antics safaretjos, el tram del canal d’Urgell, el dipòsit d’aigua, el pont de ferro, el pont romànic, el passeig del Sió i la plaça del Pou.

Al vessant nord-oest del turó del Convent es troba soterrat el Pou del Gel, un recinte cilíndric d’uns onze metres de fondària i uns nou metres de diàmetre cobert amb un casquet esfèric, tot de pedra. Un corredor subterrani situat a la part nord comunica amb l’exterior i és per on es posava i es treia el gel. A principis del segle XVIII ja estava construït i la paeria ja n’arrendava els serveis. Els geladors treballaven al peu de la muralla, en unes piques grans però de poca fondària que s’omplien amb l’aigua del molí i es feien gelar a l’hivern. Quan el gel adquiria un bon gruix, es trencava a bocins i s’emmagatzemava al pou del gel alternant capes de glaç amb capes de palla. Aquest gel es venia a l’estiu entre la població. L’última utilitat que va tenir el pou va ser com a refugi durant la Guerra Civil.

Els safaretjos municipals són als afores de la població, al camí vell de Mafet. Es van construir el 1882, són de pedra tallada i tenen forma d’U. Tenen una capacitat per a setanta rentadores. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va construir un safareig més petit per a la roba de les persones malaltes i una coberta metàl·lica.
El pont de ferro s’alça en la confluència entre el riu Sió i el canal d’Urgell. La primera construcció es va fer el 1857, amb 7 arcs rebaixats de pedra. Les pluges del dia de Santa Tecla del 1874 en van malmetre els fonaments fins al punt d’ensorrar el pont. Calia reconstruir ràpidament l’aqüeducte perquè quedava tallat el subministrament d’aigua a la resta de l’Urgell i es va optar per encarregar la construcció del nou pont a La Maquinista Terrestre i Marítima de la família Girona, sota les ordres de l’enginyer Josep M. Cornet i Mas. El resultat va ser l’actual pont de ferro, que va ser construït 14 anys abans que la Torre Eiffel però utilitzant la mateixa tècnica constructiva.

Esperit artístic

I podeu tancar la ruta visitant dos espais que mostren com Agramunt és una vila molt vinculada a l’art. L’Espai Guinovart és un centre d’art contemporani impulsat per l’artista Josep Guinovart amb la voluntat de crear un entorn per a la creació i promoció de l’art contemporani i on, a la vegada, es pugui exposar permanentment la seva obra. Per la seva banda, la casa de poesia visual Lo Pardal és fruit de la iniciativa de Guillem Viladot. Hi disposa, creativament, tots els seus poemes visuals, els objectes poètics i les volumetries amb la voluntat d’esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere.

...i demà, ruta per Mont-roig del Camp, paisatge emocional de Miró