Valèria Gaillard

04/08/2020

Del preromànic al modernisme, el monestir du gravat a la pell mil anys d’història

Martí Gironell es va inspirar en el monestir de Sant Benet per escriure L’últim abat (Columna, 2012), una novel·la en què recrea la vida de l’abat Pere Frigola, el darrer del monestir, i que l’escriptor gironí va escriure després d’estar vivint durant un any en una de les cel·les. Però no és l’únic creador que s’ha interessat per aquest conjunt arquitectònic: també ha estat l’escenari de pel·lícules com Romasanta, de Paco Plaza, o Les maletes de Tulse Luper, de Peter Greenaway. Aquesta antiga abadia benedictina, situada al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, és un dels conjunts monàstics més rics i ben conservats del país. La seva arquitectura inclou elements que van des del preromànic fins al modernisme, passant pel barroc. Va ser fundat el 960 pels nobles Sal·la i Ricarda i el van consagrar el 972 amb una primera església preromànica. Sal·la va anar personalment a Roma a sotmetre’n la fundació directament al Papa, i va portar de la Santa Seu les relíquies de Sant Valentí, que es va convertir en copatró del monestir.

L’actual església va reemplaçar l’original del segle XII. El conjunt va anar creixent i el celler, per exemple, és del segle XIV, d’estil gòtic. De la seva història, que passa per moments de gran prosperitat, se’n pot destacar la pesta negra, el 1348, que va eliminar pràcticament tota la comunitat. També sobresurt el període de Pere Frigola com a abat (1554-1576), que va donar un nou impuls al monestir quan aquest ja havia entrat en decadència. A la seva mort, va quedar annexionat a Santa Maria de Montserrat i va iniciar una reforma que el va portar a ser un dels monestirs més rellevants de Catalunya. Una altra particularitat és que, contràriament a Montserrat, Sant Benet no va patir la castellanització, de manera que va tenir sempre abats catalans. Ara bé, va passar a formar part de la Congregació de Valladolid, un traspàs traumàtic que Gironell retrata al seu llibre. Ja al segle XVII es va convertir en un centre docent, un col·legi de les arts, però un incendi, el 1633, va afectar parcialment l’edifici i la biblioteca. Finalment es va convertir en un centre d’acollida per als monjos d’edat avançada de Montserrat.

Una nova fesomia al segle XX

El monestir va estar actiu fins a l’any 1835, moment en què va patir una transformació per adaptar l’edifici a les noves necessitats. Es va construir una fàbrica i els espais van ser habilitats per acollir els treballadors. Va ser aleshores que Elisa Carbó i Ferrer, mare del pintor Ramon Casas, el va adquirir el 1907 per convertir-lo en la seva residència. A la seva mort, el pintor el va restaurar assessorat pel seu amic Josep Puig i Cadafalch. L’estil modernista va entrar al conjunt arquitectònic, ja que van enretirar les antigues cel·les dels monjos per construir una terrassa ombrívola. El 1931 va ser declarat monument nacional i es va restaurar gràcies a Caixa Manresa, que havia adquirit el monestir dels descendents d’Elisa Carbó i Ferrer l’any 2000. Va ser així com, el 2007, es va convertir en Món Sant Benet, un centre dedicat a difondre la vida monàstica, l’època en què va ser residència dels Casas i també la gastronomia.

Avui dia el monestir és propietat i està gestionat per la Fundació Catalunya La Pedrera, que el va adquirir el 2012, i també acull la Fundació Alícia. Es proposen diverses visites que permeten veure el monestir des de diferents angles, com ara el medieval, el modernista o l’Experiència Fundació Alícia. El recinte compta amb un hotel i diferents restaurants, així com amb un espai per a congressos.
El muntatge museogràfic a base de projeccions permet submergir-se en la vida dels monjos i repassar alguns dels moments més crucials del monestir. L’església, el claustre, el celler i les cel·les de la galeria de Montserrat són alguns dels espais que es visiten. Del claustre en sobresurten els capitells –fins a seixanta-quatre–, de gran riquesa i ornamentats amb figures humanes, vegetals i animals. Un dels capitells és d’origen preromànic i té forma de piràmide quadrangular invertida. També es pot pujar al campanar de Sant Benet i veure les restes de la tomba dels fundadors, Sal·la i Ricarda. Tampoc ens podem perdre la visita al cuidat hort ecològic del monestir.

...i demà, ruta per la vall de Sau