Valèria Gaillard

11/07/2020

Els Reials Col·legis o el Palau Episcopal formen un conjunt renaixentista únic a Catalunya

Cada any, la tercera setmana de juliol, Tortosa reviu un dels períodes més esplendorosos del seu passat en una festa popular. La ciutat es guarneix amb estendards, la població s’abilla amb vestits d’època virolats, sonen instruments com el llaüt i la tiorba, i els carrers del nucli antic són l’escenari de desfilades que evoquen el segle XVI, moment en què Tortosa es va convertir en un focus renaixentista. És un cas únic a Catalunya, ja que, gràcies a la seva situació geogràfica, la vila fluvial es va convertir en un enclavament de primer ordre, que rivalitzava en poder amb Barcelona i València. “Terra d’aigua, terra d’un riu. Visca la vegueria de Tortosa! Visca!”, és el lema d’aquesta festa, que enguany ha traslladat la seva 25a edició al 2021 a causa de la pandèmia del covid-19. Tanmateix, s’organitzaran espectacles itinerants els caps de setmana.

La capital de les Terres de l’Ebre preserva un llegat arquitectònic important del Renaixement que es pot visitar avui dia per reviure aquest període impulsat pels humanistes italians i de tarannà emancipador. Destaquen la basílica-catedral de Santa Maria de Tortosa, el Palau Episcopal i els Reials Col·legis.

Les efígies dels reis catalans esculpides

Amb l’objectiu d’educar els joves musulmans conversos es van alçar els Reials Col·legis de Tortosa, que constitueixen l’obra més important del Renaixement civil a Catalunya. Són tres edificis que conserven les seves florides portalades renaixentistes. Al Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties el visitant pot deixar-se enlluernar pel monumental pati de tres nivells –únic a Catalunya– i contemplar el fris decoratiu amb les efígies i els escuts dels reis de la Corona d’Aragó i els Àustries. Fins a 19 parelles reials mostren personatges com ara Peronella d’Aragó o el comte Ramon Berenguer IV, totes tallades pel castellà Francisco de Montehermoso. Al segon pis hi ha l’escut imperial de Carles V amb l’àguila bicèfala.

D’altra banda, una inscripció a la porta, “Domus sapientiae”, ens assenyala que el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec era l’antiga universitat de la ciutat i convent. També s’hi pot distingir l’escut de Felip II. L’església de Sant Domènec, d’una sola nau gòtica, va acollir durant dècades el Museu Arxiu de Tortosa i avui acull una exposició sobre la ciutat i la Festa del Renaixement. Entre les curiositats que es poden descobrir hi ha un armari arxiu documental del 1574. Actualment l’antic arxiu es troba al Museu de Tortosa, ubicat a l’Antic Escorxador Municipal, un edifici d’estil modernista signat per Pau Monguió. L’espai expositiu ofereix un recorregut cronològic de les diferents èpoques històriques de la ciutat, incidint en la renaixentista.
Com a mostra de l’arquitectura civil renaixentista també es pot visitar el Palau de la Diputació General, de cara al riu, a tocar de l’antic pont de Barques, i que servia per cobrar els impostos de les mercaderies que baixaven per l’Ebre. Aquest és el primer palau que la Generalitat va construir fora de Barcelona i per això va utilitzar la pedra característica de Flix.
Al carrer de la Rosa, al nucli antic, s’alça el Palau Despuig, on va viure un dels grans noms tortosins del Renaixement, Cristòfor Despuig (1510-1574), autor de Los col·loquis de la insgine ciutat de Tortosa. El Palau va allotjar Felip II en la seva visita a Tortosa el 1585.

Un centre eclesiàstic de primer ordre

Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el Palau Episcopal, construït al segle XIV, és d’estil gòtic i demostra la importància de la diòcesi de Tortosa, que fins al 1957 comprenia part del territori de les actuals províncies de Lleida i Terol. Per la seva banda, la imponent basílica-catedral de Santa Maria de Tortosa presenta una unitat estílística, malgrat que la seva construcció es va allargar en el temps. Una de les seves particularitats és l’absència de murs entre capelles de la capçalera, de manera que es presenten com un deambulatori. Si bé l’estil dominant és el barroc, amb un retaule i una porta d’allò més imponents, es troben gran quantitat de restes renaixentistes com ara la capella del Nom de Jesús, el reliquiari de Sant Eulàlia, la capella dels Boteller, l’antiga reixa de l’Altar Major o el Cadirat del Cor.

...i demà, la ruta del 1714