Aure Farran Llorca

03/08/2020

Un paradís de natura, un lloc de somni per als amants dels esports d’aventura

L’aigua i les muntanyes donen caràcter a la vall d’Àger, a la Noguera, aquell indret que Josep Pla va qualificar de paradís llunyà, remot, que amaga una pau divina, i que avui és un destí desitjat per aquells que somien amb tocar el cel amb la punta dels dits. La riquesa paisatgística i cultural de la vall està delimitada per dos congostos majestuosos, Terradets i Mont-rebei, i pels paratges naturals de les serres del Montsec i el Montclús. Un entorn natural que l’ha convertit en punt de trobada dels amants dels esports d’aventura.

El poble d’Àger presenta un ric patrimoni arquitectònic, en el qual destaquen el conjunt monumental de Sant Pere, integrat per la col·legiata i el castell. Durant la vostra estada a la vall us podeu marcar cinc objectius: visitar els paratges naturals i seguir alguna de les rutes; llançar-vos en parapent des del Montsec d’Ares; travessar en barca o en caiac el congost de Mont-rebei; visitar el conjunt monumental de Sant Pere i seguir la calçada de la via romana.

La història del municipi d’Àger es remunta al neolític i compta amb el testimoni arqueològic de l’època romana i l’importantíssim llegat de la conquesta d’Arnau Mir de Tost, amb exemples tan emblemàtics com la col·legiata de Sant Pere d’Àger, que data del segle XI. Es tracta d’un recinte fortificat d’estil romànic i neogòtic al voltant del qual va sorgir la població. Es va aixecar sobre les ruïnes dels antics castells romà i àrab. Entre el 1034 i 1047 es va construir el castell-palau i l’església de la col·legiata, que es va confiar a una comunitat de canonges. Entre els segles XIV i XV es construeix el claustre.

La població d’Àger es va formar al voltant del nucli parroquial de Sant Vicenç i amb la construcció del conjunt de Sant Pere es va convertir en vila emmurallada amb tres portals: Pedró, Solsdevila i Sant Martí. A la plaça Major hi ha l’antiga farmàcia Montardit, una botiga modernista que es conserva tal com estava quan la van tancar. Un espai ple de màgia que manté el seu terra de mosaic hidràulic, l’obrador, les fotografies i documents originals, així com el material envasat de principis del segle XX. Darrere d’aquest establiment hi ha les restes de la capella medieval de l’Esperança. La xarxa de carrers és la típica medieval, configurada de manera radial i amb vies transversals en relació amb el castell. Al barri de Solsdevila se situen l’església de Sant Vicenç, l’hospital municipal del selge XV, l’antiga Paeria i l’antic cementiri. També es poden visitar el forn comunal de segle XIV i les restes del molí medieval d’oli.

Del conjunt canonical, el patrimoni més destacat de la vila, se n’han conservat importants ruïnes, parcialment restaurades. A sobre de la cripta s’hi aixequen les restes de l’església, de planta basilical de tres naus. Sobre els absis laterals s’enlairaven dues torres, de les quals només ha sobreviscut la del sud. Davant de l’església, al costat est del monument, hi ha les restes del claustre gòtic, obrat amb pedra blanca, de gran contrast amb la pedra de l’església, i una portada renaixentista que comunica amb la sala capitular.

Via romana

La via romana d’Àger data del segle II i és coneguda com el camí antic de Balaguer. Fins fa molt poc se’n conservava el tram que anava des de Vilamajor (prop de les Avellanes) fins a Sant Martí d’Àger. Actualment es conserven uns 2,5 quilòmetres d’enllosat entre la població d’Àger i el port d’Àger.

Lluny d’aquell passat romà, Àger és avui un centre de referència pel que fa a la pràctica d’esports de vol lliure (ala delta, globus, parapent...) i d’aventura (espeleologia, activitats aquàtiques, etc.). Si voleu fer ruta, són molt interessants dos recorreguts: el del pla de les Bruixes, que passa pel barranc de la Contorna, i la Ruta de la Pedra a Colobor, que recorre les dues ermites amb aquest nom, la font del Gomà i el sender dels Petrolers. També podeu seguir l’itinerari dels arbres singulars, un recorregut que permet contemplar gairebé una desena d’espècies autòctones.

...i demà, ruta pel monestir de Sant Benet del Bages