Sílvia Marimon Molas

28/07/2020

Un recorregut pel castell d’una poderosa nissaga i per les mines que els van donar poder

Mai no van poder regnar, però el poder de la nissaga dels Cardona es va imposar durant gairebé un mil·lenni. De fet, en algun moment se’ls va conèixer com els “reis sense corona”. Bona part del seu poder venia de la sal que extreien de les mines potàssiques de Cardona i que els va permetre teixir una xarxa clientelar que s’estenia per tota la península Ibèrica i Europa. El poder econòmic, però, no era l’únic que ambicionaven els Cardona. Les seves habilitats estratègiques i uns recursos il·limitats van fer que el seu nom aparegui en alguns dels episodis històrics més importants de la Catalunya medieval i moderna. Van ser intermediaris en més d’un conflicte i un autèntic poder fàctic.

Per tot plegat, visitar l’imponent castell de Cardona, que va ser la residència dels Cardona durant l’Edat Mitjana, és fer una immersió en la història. Amb el temps el castell va perdre la seva funció residencial i va guanyar importància estratègica. Va ser a partir del segle XVII quan la fortalesa va modernitzar el seu sistema de defensa amb una corona de baluards. Poc temps després, durant la Guerra de Successió, es va convertir en un símbol i es va guanyar el qualificatiu d’ inexpugnable. Va resistir els atacs de les tropes borbòniques i no va ser conquerit sinó que es va rendir, el 18 de setembre de 1714, després de la capitulació de Barcelona.

La fortalesa amaga també la col·legiata de Sant Vicenç, una joia del romànic llombard català. El castell, que es va aixecar el 886 sota les ordres del comte de Barcelona, Guifré el Pilós, no deixa indiferent a ningú. Fins i tot el cineasta Orson Welles el va escollir per rodar-hi la pel·lícula Campanades a mitjanit, ambientada a la cort anglesa del segle XV.

El fantasma d’Adalés

Actualment s’organitzen visites guiades i teatralitzades al castell, però també hi ha l’opció de quedar-s’hi a dormir perquè hi ha un parador que ha reconvertit en hotel les dependències militars. Els més agosarats poden intentar llogar l’habitació 712. Explica la llegenda que Adalés, una jove cristiana del segle XI, va cometre l’audàcia d’enamorar-se d’un musulmà i va ser condemnada a viure a la Torre de la Minyona de la fortificació, on va acabar morint de pena. Es diu que la seva ànima hi continua vivint, a la setena planta de l’hotel. L’habitació 712 és on va estar empresonada Adalés.

Prop del castell hi ha la Muntanya de Sal, que encara avui creix a mesura que la pluja l’erosiona. Els seus 120 metres són només la punta d’un enorme diapir de prop de dos quilòmetres de profunditat. S’organitzen diferents tipus de visites i és possible endinsar-se fins a 86 metres i gaudir d’un autèntic espectacle visual, amb formes i textures sorprenents produïdes pel massís salí. Durant anys, aquest espai, que ara rep el nom de Parc Cultural de la Muntanya de Sal, va ser una de les mines de sal potàssica més importants del món, Mina Nieves de Cardona (1929-1990).

Cruïlla de camins

No es pot abandonar Cardona sense visitar el centre històric de la població, amb més de mil anys d’història. A la carta de poblament, lliurada el 986 pel comte Borrell II de Barcelona, es va dir als seus habitants: “Tindreu tothora negoci net, mercat lícit i una sola moneda pura”. Aleshores Cardona i el seu castell eren un enclavament estratègic de la frontera amb Al-Àndalus i una cruïlla de camins on es trobaven mercaders i pelegrins que arribaven del Pirineu i el migdia francès. Va ser una època d’esplendor perquè Cardona era un centre d’extracció i comercialització de la sal en una Europa Occidental en plena expansió econòmica.

La ruta pels carrerons d’aquesta població pot començar al Centre Cardona Medieval, que es va crear el 2005 per explicar als visitants el naixement i creixement de la vila. A més, aquest centre ofereix diferents tipus d’activitats i un itinerari guiat pel centre històric de la vila. També s’hi pot veure l’audiovisual Els Cardona, senyors de la sal.

...i demà, ruta per la Segarra, terra de castells