REPORTATGES
AURI GARCIA MORERA
De la quantitat total d’inversions públiques i privades a Barcelona i fora de Barcelona, més de la meitat es va concentrar en les quatre àrees olímpiques i les tres grans infraestructures, i especialment en la Vila Olímpica i les rondes.
Àrea Vila Olímpica
212.682 M pessetes / 2.543,71 M€
De les quatre àrees olímpiques, la de la Vila Olímpica és la que concentra més inversió i la que viu una transformació més dràstica. L’antiga zona industrial separada del mar pel tren es converteix en una zona residencial oberta a la façana marítima.
(Foto: Marc Rovira)
Ronda Litoral i nus de la Trinitat
58.138 M pessetes / 695,34 M€
Entre les grans infraestructures construïdes hi ha la ronda Litoral i el nus de la Trinitat, que connecta amb la ronda de Dalt. L’objectiu del cinturó és donar fluïdesa a l’entrada i sortida de la ciutat, millorant la connexió amb l’àrea metropolitana.
(Foto: Francesc Melcion)
Ronda de Dalt i nus del Llobregat
30.410 M pessetes / 363,71 M€
Mentre que la ronda Litoral pot absorbir de 80.000 a 90.000 vehicles diaris, la ronda de Dalt en pot absorbir de 130.000 a 140.000. A diferència del nus de la Trinitat, el del Llobregat va trigar a millorar la connexió pel sud a causa del retard en les obres.
(Foto: Manolo Garcia)
Àrea Montjuïc
29.426 M pessetes / 351,94 M€
La segona gran inversió en àrees olímpiques és la de Montjuïc. A més de la construcció de l’Anella Olímpica, amb les seves instal·lacions esportives, es reforma el Parc del Migdia i es completa l’urbanització de la muntanya, iniciada el 1929.
(Foto: Francesc Melcion)
Àrea Diagonal
77.502 M pessetes / 926,93 M€
Dividida entre Barcelona, l’Hospitalet i Esplugues, l’àrea de la Diagonal guanya, a més dels equipaments esportius, altres equipaments, hotels i zones d’oficines i de comerços. Molt a prop, una altra zona viu un canvi semblant, amb epicentre a l’Illa Diagonal.
(Foto: Pere Tordera)
Àrea Vall d’Hebron
68.839 M pessetes / 2823,32 M€
La intervenció a la Vall d’Hebron permet articular els barris de la Teixonera, els Penitents, Horta, Montbau i el Carmel, fins llavors separats per esplanades i desnivells. La urbanització també comporta la construcció d’una nova zona residencial.
(Foto: Francesc Melcion)
Aeroport
27.756 M pessetes / 331,97 M€
Per absorbir tot el trànsit previst, a l’aeroport del Prat s’amplia la terminal B, l’única que existia fins llavors, i es construeixen les noves terminals A i C. Per primer cop, s’incorporen passarel·les telescòpiques d’accés directe als avions.
(Foto: Manolo Garcia)
De tota la despesa dels Jocs, el 14,5% es va destinar a l’organització, i el 85,5%, a inversions. D’aquestes, només el 9,1% van ser inversions en instal·lacions esportives, i la part més gran va ser per a vialitat.
El canvi urbà va ser d’una proporció molt important. Del 1989 al 1992 es van fer 2,5 milions de m2 de vials i voreres, un increment del 15%, i 3,6 milions de m2 de zones verdes i platges, un increment del 78,1%.
La nova construcció va superar els 4 milions de m2 de sostre en total, concentrats sobretot en habitatges i aparcaments. Locals, oficines i equipaments com hotels i altres van tenir un pes significatiu però inferior.
Un dels efectes dels Jocs va ser el creixement del turisme. El nombre de places hoteleres va créixer més que el de visitants del 1990 al 1992. Però, a finals dels noranta, la demanda es va disparar i l’oferta va créixer menys.
Font: Economia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Comitè Olímpic Internacional. 1994 / Turisme de Barcelona
Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau