Molts dies anava en bicicleta de la Vila Olímpica al port

”

EFE

Natalia Via-Dufresne(Barcelona, 1973) va ser de les medallistes catalanes més joves dels Jocs de Barcelona. Va guanyar la medalla de plata en la classe Europa de vela. Medallista de plata el 2004 en 470 fent parella amb Sandra Azón, Via-Dufresne va fer dels Jocs de Barcelona el punt de partida d'una carrera exitosa.

Tenia 19 anys quan va guanyar aquella medalla. Era conscient del que significa?

Amb el temps valores les coses amb més perspectiva, especialment la sort de poder participar en uns Jocs a casa. A Barcelona. Va ser molt bonic veure com estava la ciutat, la gent, i poder donar-los una alegria. Va sortir tot rodó. El fet de debutar a casa, però, va fer que tingués un ambient diferent. Quan vaig viure altres Jocs vaig adonar-me de la màgia que suposa anar a passar uns dies envoltada d'esportistes en una vila, el viatge, la preparació...

La seva classe, l'Europa, no era olímpica...

No ho era, però la van incloure per als Jocs de Barcelona. Els programes olímpics mai són iguals, a la vela: hi entren classes noves i en cauen d'altres. Per sort van incloure la classe Europa femenina i vaig aconseguir classificar-m’hi.

Però no era favorita...

No, però vaig anar molt bé des del primer dia, soc molt competitiva.

No es va posar nerviosa?

L’últim dia, sí. Però a la vela no tens gaire temps de pensar en res que no sigui el vent, el mar, el vaixell. Però l’últim dia sí que sabia que calia defensar el podi.

Competir a casa va ser un factor clau?

Hi va ajudar, segurament. Al final, competeixes en aigües que tens al costat de casa, i les coneixes. Un cop es va aprovar el circuit, l'equip espanyol, com és normal, va ser el primer a provar-lo.

Com recorda aquells dies? L'equip de vela tenia una gran responsabilitat.

És cert que s'esperava guanyar medalles, però molts dies la gent estava més pendent del príncep Felip, l'actual rei, que era a l'equip, que dels esportistes que en teoria no érem favorits. A mi no em feien gaire cas i molts dies van ser relativament tranquils, i anava en bicicleta de la vila al port a preparar-ho tot.

La cerimònia inaugural devia ser preciosa.

Sí, l'estadi va impactar-nos molt. Viure uns Jocs des de dins és incomparable. Veure els jugadors de bàsquet nord-americans, els grans campions... Però el moment més bonic va ser entrar a l'Estadi Olímpic. L'espera just abans, i l'entrada davant de tota aquella gentada...

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau