Diari dels Jocs Olímpics del 92

27 de juliol 2017

El medallista que s’entrenava durant la inauguració

TONI PADILLA

Moreno passejant per la pista amb la bandera espanyola i la senyera

Moreno passejant per la pista amb la bandera espanyola i la senyeraJESÚS DIGES / EFE

El 27 de juliol del 1992, dos dies després de la inauguració, Espanya encara no havia guanyat cap medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona. La delegació estatal encara estava tranquil·la, ja que entrava dins de les previsions, però a l’agenda estava marcada en vermell la final del quilòmetre contra rellotge del Velòdrom d’Horta, on s’esperava que José Manuel Moreno no fallés i acabés amb una medalla d’or penjada al coll. Campió del món un any abans, aquest andalús nascut a Amsterdam, on els seus pares havien marxat a treballar abans de tornar a Chiclana, portava uns anys amb entrenaments tan durs que pocs dubtaven d’ell. La pressió era tan forta que el dia de la inauguració s’estava entrenant. Ni tan sols la va mirar per la televisió, malgrat que hauria pogut estar entrant a l’Estadi Olímpic envoltant de grans estrelles. Però el seu tècnic, el rus Aleksandr Nietzigorostev, li havia deixat clar que no podia relaxar-se ni un sol dia. I quan la fletxa de Rebollo s’enlairava cap al cel de Barcelona, ell es dutxava després d’entrenar-se sobre la seva bicicleta, a la qual havia fet volar per sobre dels 50 quilòmetres per hora a la fusta, importada des del Camerun, de la pista del Velòdrom d’Horta.

El ciclista andalús feia temps que destacava, i el 1988 ja s’havia indignat quan va veure com el soviètic Oleksandr Kiritxenko es penjava la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül en la prova del quilòmetre contra rellotge, quan a ell no l’havien convocat per a aquesta prova per decisió de la Federació Espanyola.I això malgrat que Moreno havia derrotat l’ucraïnès en els mesos anteriors i havia demostrat que estava a punt per lluitar per l’or. Ala ràbia del 1988, Moreno hi va sumar la feina de Nietzigorostev, que després de la caiguda de la Unió Soviètica va abandonar Rússia, on entrenava els ciclistes soviètics, i va acceptar la proposta de preparar l’andalús. Nietzigorostev, entrenador de la vella escola, va sotmetre Moreno a una disciplina que el va deixar sense dies de festa i li va fer patir una pressió insuportable. Però aquell 27 de juliol del 1992, Moreno va volar per fer aquell quilòmetre, a una velocitat mitjana de 56,834 km/h, en 1 minut i 3,342 segons. El Ratolí de Chiclana, com era anomenat, va batre el rècord olímpic i, en un gest de complicitat amb el públic, va fer la volta olímpica amb una bandera espanyola i una de catalana. El pare del ciclista, eufòric, va acabar saltant a la pista, amb la camisa estripada i es va posar el fill sobre les espatlles com si fos un torero. Moreno, quan va arribar al vestidor, va fer un petó a la seva estampeta de santa Ana, beneïda pel capellà de la seva capella a Chiclana. Kiritxenko, ja sense els consells i esbroncades de Nietzigorostev, ni va aconseguir diploma olímpic.

Però just quan atenia la premsa, Moreno va veure com el seu entrenador s’hi acostava i li deia que calia anar a dormir. A Moreno encara li quedaven altres proves per fer. I el seu tècnic no el va deixar ni disfrutar aquella nit.

També aquell dia...

Morales trenca la mala sort

Tres anys després de retirar-se, el nord-americà Pablo Morales va aconseguir un or, la seva primera medalla, en els 100 m papallona.

En futbol, Espanya a quarts

La selecció masculina va tombar Egipte (2-0) i, amb un gran joc, va superar la fase de grups i va obtenir el seu segon triomf.

Alemanya no és imparable

En l’estrena olímpica, les noies espanyoles d’hoquei herba van igualar un 0-2 per frenar (2-2) la vigent campiona mundial.

Petrovic no pot amb els EUA

L'escorta croat no va ser suficient per frenar un Dream Team llançat que es va imposar per 103-70 amb una exhibició de Jordan.

I al món passa...

El PP recorre la pujada de l’IRPF

El Partit Popular, primer partit de l’oposició, anuncia la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra el decret llei del govern espanyol de Felipe González que apujava la tarifa de l’IRPF. A la iniciativa del PP s’hi va sumar el CDS, i diversos partits catalans (CiU i Iniciativa per Catalunya) també van mostrar voluntat d’afegir-s’hi.

Reobre el MNAC després de les obres

Després de dos anys tancat per dur a terme obres de rehabilitació, reobre el Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Els reis d’Espanya i les infantes Cristina i Helena van assistir a la reobertura i van entregar els premis internacionals Barcelona 92 a la Sala Oval del recinte, una de les zones que havien estat remodelades.

Fidel Castro visita Galícia

El president de Cuba, Fidel Castro, visita per primer cop Galícia, la terra on va néixer el seu pare. Castro, vestit amb uniforme militar, hi va anar convidat pel president de la Xunta, Manuel Fraga. Pels carrers de Santiago de Compostel·la van donar suport al president cubà més de 200 persones, cosa que contrastava amb la freda rebuda de les institucions.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau