REPORTATGES
La galeria secreta que encercla la ciutat
Barcelona va fer un túnel paral·lel a les rondes
per on passen serveis de llum, aigua, gas i telefonia
Georgina Ferri
Un operari en un tram dels 41 km de túnels que hi ha, formats per peces prefabricades de 24 tones, de formigó armat i de 20 cm de gruix de paret.CRISTINA CALDERER
'Barcelona, posa’t guapa', deia la campanya de l’ajuntament de la capital catalana per promoure que molts edificis posessin en marxa processos de rehabilitació i la ciutat grisa comencés a lluir abans de la cita olímpica. Barcelona es va posar guapa, però no només a la superfície, sinó també al subsòl.
L’any 1989 va començar la construcció d’una infraestructura moderna, pròpia d’una ciutat moderna: una galeria subterrània de 41 quilòmetres de longitud que transcorre en paral·lel al recorregut de les rondes i per on passen els principals serveis de llum, aigua, gas i telefonia de la ciutat. La galeria comença a l’altura de l’Hospital Sant Joan de Déu i acaba al Paral·lel, a l’antiga central elèctrica de La Canadenca. “La mateixa empresa que va fer les rondes anava construint a la vegada aquesta galeria subterrània, formada per blocs de formigó que pesen 24 tones i fan 2 metres d’ample, per 2,5 d’altura i 5 metres de llarg”, explica Fabián Gamarra, administrador de la comunitat d’usuaris de les Galeries de Serveis.
Operari fent una prova de càrrega sobre el pont del riu Besòs durant la construcció de la 'pota' nord del Segon Cinturó el març del 92.LLUÍS GENÉ / EFE
Gamarra ens cita en un dels 150 accessos a la galeria que hi ha repartits per la ciutat i on hi ha el centre de control que vetlla les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any per la seguretat del túnel. Una de les condicions per accedir-hi és que no revelarem la localització d’aquest punt d’accés. D’aquest ni de cap altre. “És la segona infraestructura més important de la ciutat després del metro, per aquí hi passen els serveis bàsics que abasten la ciutadania, i això la converteix en crítica”, explica Gamarra.
Endesa, Red Eléctrica, Telefónica, Gas Natural, Agbar i l’Ajuntament de Barcelona (amb la senyalització del trànsit) són els usuaris de la infraestructura, que és propietat del consistori. Endesa és, de llarg, l’empresa que més espai ocupa, amb prop d’un 60%.
Hi ha dos tipus de galeries, les de transport i les d’encreuament. Per les primeres hi passen cables elèctrics de mitjana i alta tensió i serveis de comunicacions. Per les d’encreuament –que travessen perpendicularment les rondes– hi passen conduccions d’aigua i de gas. “Aquestes galeries s’utilitzen per poder passar els serveis per sota de les rondes sense haver de tallar el trànsit en cas que s’hagi de fer una reparació”, relata Gamarra.
Els diferents serveis passen distribuïts en cables degudaments senyalitzats i recolzats en mènsules. Cada empresa té el seu espai delimitat. “En el punt que ens trobem hi ha fins a 13 línies elèctriques de mitjana tensió, que tenen al darrere un mercat de milers de clients. D’aquí la gravetat i la repercussió que tindria qualsevol incident dins de la galeria i la cura que s’ha de tenir en la seva gestió i el seu manteniment”, descriu Julián Mateos, responsable de les línies d’alta tensió d’Endesa.
Una instal·lació elèctrica de Fecsa Endesa a Barcelona.ALBERT GEA / REUTERS
Una altra de les particularitats de la infraestructura és que els serveis que conté no van directament als domicilis dels ciutadans, sinó a subestacions o centrals. “Per aquests cables hi circulen 25.000 volts, a casa hi tenim un consum de 220 volts; la galeria és com si fos l’autopista elèctrica i després hi ha caminets per arribar als clients”, aclareix Mateos.
Sota del riu i del mar
Bona part de la galeria passa per sota del riu Besòs i, a la zona de la ronda Litoral, per sota del nivell del mar. D’aquí la importància que els diferents blocs de formigó que la conformen estiguin ben segellats. “Hi ha trams on la galeria està literalment sota l’aigua i és de sentit comú que la infraestructura no es pot inundar. Per tant, implica una feina de manteniment diària, constant i dura”, afirma Mateos.
L’obra va costar 1.200 milions de pessetes (7,2 M€) i es va començar a idear als anys 80 dins d’un pla estratègic. “És una manera d’evitar l’impacte sobre la ciutat amb l’obertura de rases i de racionalitzar l’espai públic”, diu Mateos, que afegeix que “ha sigut un pas endavant i un referent per a altres models urbanístics de grans ciutats i encara avui hi ha moltes visites per veure com és aquesta obra i com es gestiona”.
Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau