Les Picornell descobreixen el tsar de la velocitat

NATALIA ARROYO

Aleksandr Popov lluint les quatre medalles que va guanyar a Barcelona.GETTY

"Era una màquina feta per nedar bé, era impressionant". Dolors Jané, entrenadora de l’equip olímpic espanyol als Jocs de Barcelona 92, encara s’emociona quan recorda l'impacte que va suposar veure en competició Aleksandr Popov a les Piscines Picornell. L’any anterior, als Europeus d’Atenes, els tècnics ja havien detectat que aquell jove rus que feia gairebé dos metres d’alçada (1,97 m) estava destinat a fer història en la natació. I la va fer l’estiu següent: or als 50 i als 100 m lliure, a més de dues plates als relleus 4x100 lliure i 4x100 estils, amb laCEI. "Però no va cridar l’atenció perquè guanyés, sinó perquè nedava de meravella. Mai s’havia vist una cosa igual", insisteix Jané. "Popov era la tècnica personificada. Estàvem en alerta de l’any anterior, però veure’l a Barcelona va ser brutal", comenta Fernando Ibáñez, director tècnic de la Federació Catalana de Natació.

Era com si flotés dins de l’aigua. "Nedava amb poca freqüència, amb poques braçades, gairebé sense esquitxar. Els velocistes eren gent amb menys tècnica i ell va trencar motlles. Va trobar l’equilibri entre elegància i eficiència, va demostrar que es podia nedar bé i nedar ràpid", analitza Ibáñez. Popov parlava d’acariciar l’aigua, no de colpejar-la. "I realment aconseguia aquesta fusió amb la piscina. Ningú ha nedat el crol com ell, i mira que l’han intentat imitar", manté Jané, que ha memoritzat els rècords del món que van sacsejar la natació mundial a Roma el 1994. El seu 48.21 va estar vigent fins a l’any 2000.

A Barcelona va rebaixar el rècord olímpic en baixar dels 22 segons en els 50 m lliure (21.91): va superar el nord-americà Matt Biondi, dominador de la velocitat als Jocs de Seül 1988. A la final dels 100, Biondi va sortir del viratge amb un avantatge clar que Popov va remuntar amb una última piscina trepidant. Si va patir per la medalla, no se li va notar. Confiava a treure suc del seu cos gegant, la seva braçada perfecta, els seus grans peus, però, sobretot, sabia que tenia una arma secreta: una alta capacitat de concentració. L’admiració de Jané perdura 25 anys després: "Tenia una manera màgica d’aïllar-se i focalitzar-se en la piscina. No fallava mai".

Tampoc va fallar a Atlanta 1996, on va repetir botí.Va mantenir-se a l’elit més d’una dècada, tot i que va patir un greu accident. Popov va ser apunyalat a Moscou i la ganivetada va afectar-li el ronyó. Se’n va sortir, i va elevar encara més l’aura de nedador invencible que l’acompanyava. De tsar. "Popov és especial, és únic. Va marcar una època", reconeix Ibáñez. Una època que s’associarà sempre a les piscines descobertes de Picornell i als Jocs de Barcelona.

També aquell dia...

Els tres ors de Sadovi

Amb 19 anys, el nedador rus Ievgueni Sadovi va endur-se de les Piscines Picornell els ors en 200 m, 400 m i 4x200 m lliure.

Li Lin regna en els 200 m

La nedadora xinesa va batre la plusmarca més antiga del món, els 200 m lliure, un or que va afegir a les dues plates assolides.

Gutsu dona la sorpresa

La gimnasta ucraïnesa va refer-se d’una caiguda i va alçar l’or davant de Romania i els EUA.

Amenaça als Estats Units

El voleibol espanyol va posar contra les cordes els dobles campions olímpics, que van vèncer en un duel molt ajustat.

I al món passa...

Salman Rushdie reapareix

L'escriptor britànic Salman Rush-die, condemnat a mort pel règim fonamentalista de l’Iran per l’obra 'Versos satànics', va reaparèixer a El Escorial en el marc dels cursos d’estiu de la Universidad Complutense de Madrid. L’escriptor va sol·licitar al govern que intervingués a favor davant del règim de Teheran i va demanar al rector de la universitat que assumís el paper de mediador.

La Constitució es reforma

El Senat va aprovar per unanimitat la primera reforma de la Constitució espanyola del 1978, que obria la possibilitat que els candidats de la futura Unió Europea poguessin ser candidats a les eleccions municipals a Espanya. El canvi es va aprovar amb 238 vots a favor, encara que es va haver de repetir la votació per un error electrònic. Els grups van presumir de la capacitat de consens quan es tracta de qüestions d’estat.

Periodistes dins de Terra Lliure

Quatre periodistes detinguts van reconèixer lligams amb el grup Terra Lliure. Oriol Malló ('El Temps'), Josep Poveda (d’un setmanari local de Badalona), Eduard López ('El Punt') i Carles Buenaventura ('Diari de Girona') van reconèixer algun tipus de relació amb activitats violentes. Entre elles, un atracament amb pistola a una botiga dietètica de Gràcia o un intent d’atemptat contra una oficina turística francesa.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau