Diari dels Jocs Olímpics del 92

05 d'agost de 2017

Jugar a casa catapulta una Arantxa de podi

La idea d’actuar en uns Jocs Olímpics i que, a sobre, fossin a Barcelona, la seva ciutat, encenia Arantxa Sánchez Vicario

NATALIA ARROYO

En individual la barcelonina va guanyar el bronze, i en dobles, la plataD. CANNON / GETTY

Els dies abans, als diaris de l’època anava dient que canviaria una medalla olímpica per un títol de Grand Slam. La idea d’actuar en uns Jocs Olímpics i que, a sobre, fossin a Barcelona, la seva ciutat, encenia Arantxa Sánchez Vicario. L’activava. I la versió intensa d’Arantxa, l’any 1992, encara que només l’avalés un gran títol a Roland Garros tres anys abans, i una final la temporada anterior, era gairebé una garantia d’èxit. L’absència de tres líders mundials com Monica Seles, Martina Navratilova i Gabriela Sabatini, a més, la va situar com una de les principals favorites en el quadre individual.

I ella va respondre. Fins que va arribar Jennifer Capriati, a les semifinals, i la va apartar de la lluita per l’or. Finalment, al coll va acabar lluint un bronze que va mostrar al públic del Club de Tennis Vall d’Hebron, amb una barreja entre orgull, agraïment i resignació. Era el primer dels dos metalls que s’enduria de la cita olímpica, era un dia abans de la final de dobles.#El fet que fos un bronze i no l’or que havia somiat hauria pogut frustrar-la però, vist amb perspectiva, va ser la medalla que va catapultar-la en la seva carrera. Després de Barcelona 92, el palmarès d’Arantxa va multiplicar-se: tres títols de Grand Slam i un bon grapat de finals en els tornejos més importants del calendari.

Però en què va millorar el joc de la petita dels Sánchez Vicario, després d’aquella experiència olímpica? Va guanyar autoestima i maduresa. “Es va convertir en una referència indiscutible del circuit”, argumenta Àlex Ochoa, l’especialista de l’ARA en tenis. Va ser número u mundial.#Va fer-se gran.

L’estiu del 92, Arantxa era una nena.#Tenia 20 anys, fins al desembre no feia els 21. El pes dels Jocs hauria pogut intimidar-la, però ella ja se sentia preparada. “Jo era una lluitadora”, ha recordat sovint. El seu look no feia més que exagerar la seva aura de tenista batalladora. Sabia que era una ocasió única, el seu somni d’infància. L’afició, la pista, tenir el suport dels seus a prop van arrodonir la combinació. “Va ser molt especial, el públic va estar fantàstic, sempre em va donar forces”. La final de dobles al costat de l’aragonesa Conchita Martínez, contra les germanes Gigi i Mary Joe Fernández, més experimentades, tampoc va poder acabar amb or. “Elles van estar millor en els punts clau”, analitza. Al final, una plata que va situar Arantxa com la primera esportista a aconseguir dues medalles en els mateixos Jocs Olímpics.

Aquest èxit, sumat a l’evolució natural d’una tenista en creixement, va donar-li ales per marcar una època daurada del tenis femení. Barcelona sempre podrà dir que va jugar-hi un paper clau.

També aquell dia...

El futbol, finalista

La selecció espanyola masculina va guanyar Ghana 2-0 a Mestalla i va citar-se amb Polònia a la gran final del Camp Nou.

Quincy Watts, de rècord

Amb 22 anys l’atleta nord-americà va batre la plusmarca olímpica en els 400 metres amb un registre de 43,24 s.

El waterpolo, a semifinals

El combinat espanyol masculí va passar ronda empatant amb el seu futur botxí, Itàlia (9-9), després de desaprofitar un 9-7.

El ‘dream team’ femení cau

L’Equip Unificat va sorprendre les campiones olímpiques des del 1984, els EUA (73-79), i va privar-les de la gran final contra la Xina.

I al món passa...

Sèrbia, acusada d’homicidi

L’ambaixador de Bòsnia i Hercegovina davant les Nacions Unides (ONU) va presentar al Consell de Seguretat un document en què assegurava que els serbis de Bòsnia havien assassinat fins a 17.000 civils empresonats. L’informe incloïa una llista de 94 camps de concentració on hi havia detinguts 97.000 civils, la majoria dones, gent gran i nens. L’ONU intentava frenar les atrocitats a l’antiga Iugoslàvia.

Rússia, camí de modernitzar-se

El Fons Monetari Internacional (FMI) va concedir un crèdit de 1.000 milions de dòlars a Rússia destinat a modernitzar la seva economia i els seus sistemes de producció. Es tractava d’una primera part d’un crèdit per valor de 4.500 milions més que quedarien supeditats a l’evolució de l’economia russa. Van permetre al país renegociar el deute amb els seus principals creditors públics.

Les carreteres esquitxen el PSOE

El director general de Carreteres andalús, Manuel Ollero, va dimitir pel cas Ollero, en què se l’acusava d’haver participat en un delicte de tràfic d’influències pel fet de cobrar comissions a les empreses constructores. El president de la Junta d’Andalusia, el socialista Manuel Chaves, va acceptar la dimissió dos dies després de defensar-lo en públic. Era el segon càrrec polític de la Junta que plegava per escàndol polític.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau