L'acte d’amor més bonic dels Jocs de Barcelona

TONI PADILLA

Redmond acompanyat del seu pare després de la lesió.Bill Frakes / GETTY

Derek Anthony Redmond encara fa xerrades motivacionals en empreses i instituts explicant com, el dia que va patir la derrota més dura de la seva carrera com a atleta de primer nivell, va aconseguir, també, el triomf més bonic de tots. Fa 25 anys, aquest atleta britànic era el favorit per guanyar la medalla d’or en els 400 metres llisos. Redmond havia patit lesions greus abans que havien evitat que tingués un palmarès impressionant, però a Barcelona hi arribava finalment en forma. Era el seu dia. A Catalunya es trauria l’espina dels Jocs Olímpics de Seül del 1988, quan, quatre setmanes abans dels Jocs, va lesionar-se al tendó d’Aquil·les i, en arribar a la capital coreana, no va poder acabar cap cursa.

Redmond, nascut a prop de Londres en una família modesta d’immigrants caribenys, va passar tants cops per les sales d’operacions que va arribar a pensar que no podria seguir competint. Però el seu pare, Jim, sempre va ser al seu costat donant-li suport. Gràcies als seus consells, va tornar a les pistes i va guanyar l’or en els relleus 4x400 dels Mundials del 1991, volant per davant dels nord-americans. El 3 d’agost del 1992, doncs, tota la família era a l’Estadi Olímpic per animar-lo. Era el favorit per guanyar la seva semifinal.A la final, li tocaria lluitar contra els nord-americans Quincy Watts i Steve Lewis.

Però quan portava 200 metres i estava competint bé, va notar una punxada molt forta a la cuixa. Redmond s’havia trencat de nou i no podria acabar la cursa. Tocat pel dolor, va caure, però en un acte d’orgull va decidir que creuaria l’arribada, malgrat que gairebé no podia ni caminar. Va ser llavors que des de la graderia va saltar Jim, el seu pare. Va aconseguir esmunyir-se entre els guàrdies de seguretat, i aquests, quan van veure que arribava fins a l’atleta i l’abraçava, van entendre que no havien de fer res. En Jim va aixecar el Derek i plegats van creuar l’arribada. Ningú més sabia tota la feina, tot el dolor que havien viscut per arribar fins a aquella recta final. “Soc el pare més orgullós del món, estic més orgullós per com ha lluitat i ha acabat la cursa que per una medalla d’or”, va explicar Jim, que rebria una condecoració olímpica 20 anys més tard, davant del seu fill, que plorava. Va ser una de les imatges més boniques dels Jocs de Barcelona, malgrat que no hi havia cap medalla.

Aquella lesió va acabar amb la carrera de Derek. No va poder competir més, però va iniciar una carrera en què va ser internacional amb la Gran Bretanya en bàsquet, va jugar a rugbi amb cert èxit i va acabar pilotant motos en un equip del qual va ser copropietari, l’Splitlath Redmond.

També aquell dia...

La vela segueix triomfant

Theresa Zabell i Patricia Guerra sumen un nou or espanyol en vela, en fer bons els pronòstics i guanyar en la classe 470.

Dufresne alça la plata

La barcelonina Natalia Via-Dufresne va donar la gran sorpresa en assolir la plata, amb 19 anys, en la classe Europa.

Arantxa tomba Conchita

La catalana va endur-se el duel d'amigues i va accedir a les semifinals. El seu germà, Emilio, va caure amb el suís Rosset.

Triomf polèmic als 10 km

El corredor marroquí Khalid Skah va guanyar la prova amb l’ajuda del seu compatriota Hammou Boutayeb.

I al món passa...

Cau el màxim dirigent d'ETA

Faustino Estanislao Villanueva, Txapu, màxim dirigent d’ETA encara en llibertat, va ser detingut a Bordeus per la policia francesa. Txapu era una peça vital per una possible ofensiva de l’organització terrorista. Va ser un cop policial important contra la banda, que feia tres setmanes que no atemptava a Espanya. Txapu era expert a construir zulos i un dels candidats a heretar la prefectura militar etarra.

Mandela anima a fer una vaga

Nelson Mandela va paralitzar Sud-àfrica liderant la convocatòria, dirigida a la població negra, d'una vaga general de dos dies. La va convocar el Congrés Nacional Africà (ANC) i va tenir el suport de la població negra del país en percentatges que van oscil·lar entre el 80% i el 95% en la primera jornada. El primer dia de la vaga va cobrar-se la vida de fins a 22 persones en diferents incidents.

Tudjman, reelegit president croat

Contra tots els pronòstics, que li auguraven una victòria per majoria simple, el president de Croàcia, Franjo Tudjman, i el seu partit, la Unió Democràtica Croata, van revalidar la seva victòria a les urnes per majoria absoluta. Tudjman va rebre el suport del 44,68% dels vots (85 dels 138 escons), mentre que el seu rival principal, Drazen Budisa (Partit Social Liberal Croat), no va passar del 17,71%.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau