Diari dels Jocs Olímpics del 92
02 d'agost 2017
El bàsquet, la gran decepció espanyola dels Jocs
Àlex Gozalbo
Orenga intentant encistellar davant un defensor.EFE
El bàsquet va ser un dels grans protagonistes dels Jocs Olímpics de Barcelona. Epi, l’últim rellevista de la torxa, i Magic Johnson, la icona del Dream Team, van ser dues de les imatges més potents de l’esdeveniment. Dos anys abans del campionat els dos jugadors van coincidir al Palau Sant Jordi, on van inaugurar el pavelló amb dues cistelles per a la història. Tot i que el torneig de bàsquet es va jugar a Badalona, l’organització els va escollir per donar el tret de sortida del recinte. Johnson, que encara no havia anunciat que era portador del virus del VIH, va aprofitar la seva visita per entrenar-se amb el Barça al Palau Blaugrana. “Ens veiem a Barcelona 92”, va ser el missatge conjunt que van enviar.
La participació del Dream Team va confirmar totes les expectatives generades, però l’actuació de la selecció espanyola es va convertir en un malson. L’equip entrenat per Antonio Díaz Miguel va quedar eliminat a la primera ronda, on tan sols va aconseguir guanyar un dels cinc partits que va disputar. La derrota que va resumir una actuació calamitosa va arribar el 31 de juliol contra Angola (63-83). Jean-Jacques Nzadi Conçeição va sorprendre els jugadors d’Espanya amb una actuació que és recordada com l’angolazo. El Palau Olímpic de Badalona encara està atònit.
"Els angolesos no són els Lakers, però han progressat molt", es va excusar Díaz Miguel, que no va poder treure partit d’un combinat format per Jordi Villacampa, Rafa Jofresa, Andrés Jiménez, Alberto Herreros, Quique Andreu, José Ángel Arcega, Chechu Biriukov, Santi Aldama, Tomàs Jofresa, Fernández, Juan Antonio Orenga i Epi.
Dos dies més tard de l’ensopegada contra Angola la selecció espanyola va patir una altra derrota, aquesta més dolça. El combinat va perdre contra el Dream Team (81-122). Epi, que es va perdre el partit per lesió, no va poder compartir pista amb el seu amic Magic Johnson, a qui va abraçar abans del partit. John Stockton va quedar meravellat pel joc de Jordi Villacampa. "Té un gran talent, juga sense por i posseeix un gran esperit competitiu", va resumir.
"Qui és Charles Barkley?"
"Van disfrutar jugant contra jugadors que només vèiem per televisió. Va ser l’únic partit de la meva carrera que, abans de començar, ja sabia que no guanyaria. Tot i això, va ser un dels nostres millors partits en els Jocs. De vegades em va tocar defensar Michael Jordan, que sempre va ser el meu ídol", recorda Villacampa. "Abans del salt inicial, el Jordi em va preguntar si jo preferia defensar Magic o Jordan", diu Rafa Jofresa.
Durant un temps mort del partit entre Espanya i els Estats Units Díaz Miguel va intentar motivar Quique Andreu. "Qui és Charles Barkley perquè et robi tants rebots?", va preguntar amb ironia. "És el millor rebotejador de la NBA", va contestar el pivot valencià.
També aquell dia...
El segon or de Doreste
El canari Luis Doreste va ser el primer espanyol a conquerir dos ors olímpics. Ho va fer amb Manrique en vela, a la classe FD.
La vela, vent en popa
En la mateixa jornada, però en solitari, el barceloní José María van der Ploeg també va recollir un or en vela, la classe Finn.
Austràlia també cau
La selecció femenina d'hoquei va batre per sorpresa (1-0) la vigent campiona olímpica, i va assolir així un bitllet per a les semifinals.
El salt més alt és cubà
El saltador d’altura cubà Javier Sotomayor va saltar 2,34 m per endur-se l’or que se li havia resistit als Jocs de Seül 1988.
I al món passa...
Un nacrotraficant atrapat a Portugal
Emilio di Giovine, cap d’una poderosa organització mafiosa, la Mufa, va ser detingut a Vilamoura, a l’Algarve, per haver introduït a Espanya desenes de tones d’haixix amb l’ajuda de guàrdies civils a qui subornaven. Les investigacions van ser dirigides pels jutges Baltasar Garzón i Carlos Bueren, i van completar-se amb diferents detencions de narcotraficants.
Maradona vol oblidar les drogues
En la seva tornada als terrenys de joc, Diego Armando Maradona volia esborrar la seva dependència de les drogues, que li havien costat un any i mig de sanció de la FIFA. L’argentí, que estava a punt de firmar per al Sevilla, volia normalitzar la seva vida a través del futbol. "Han d’oferir-me una sèrie de condicions perquè pugui portar una vida tranquil·la amb la meva família", va dir.
Primer podi en 500 cc de Garriga
El pilot barceloní de Yamaha Joan Garriga va aconseguir al Gran Premi de la Gran Bretanya el tercer lloc. Era el seu primer podi a la categoria reina, els 500 cc, en una cursa on només el van superar l'australià Wayne Gardner (Honda) i el nord-americà Wayne Rainey (Yamaha). Garriga va pilotar amb grip, a 39 graus de febre i una faixa especial per poder acabar.
Diari dels Jocs Olímpics del 92
Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau