Diari dels Jocs Olímpics del 92

09 d'agost de 2017

Una espina que va estar quatre anys clavada

ROGER REQUENA

La plata de Barcelona va ser un punt d’inflexió per assolir l’or el 1996. Behrakis / efe

Pocs cops abans una medalla de plata en un esport com el waterpolo havia costat tanta suor, dolor i esforç als seus protagonistes. L’equip masculí espanyol va preparar a consciència, des del 1987, el que havia de ser una fita històrica. Sota la disciplina fèrria del seleccionador croat Dragan Matutinovic, una talentosa generació de waterpolistes es va convèncer a si mateixa que l’or no tan sols era possible, sinó que havia de ser seu fos com fos.

Per a això es va contractar Matutinovic, que va implantar uns entrenaments que, més que de waterpolistes, semblaven la preparació d’un militar. No hi havia temps per a queixes ni laments. Les lesions no existien, ja que qui parava corria el risc de ser expulsat. Feien curses per la muntanya, partits de futbol en camps reglamentaris, peses, abdominals i nedaven amb cinturons que pesaven diversos quilos. Mètodes atípics per a waterpolistes, però que van convertir-se en un hàbit amb unMatutinovic que va tirar d’autoritat i de mètodes polèmics per preparar físicament i psicològicament un grup que, arran de la plata assolida al Mundial de Perth del 1991, va començar a ser respectat.

L’equip espanyol va arribar als Jocs de Barcelona amb un únic objectiu i una gran pressió. Eren jugadors excepcionals que despertaven passions, i que arribaven a la cita prou preparats per sumar la primera medalla olímpica del waterpolo estatal. No van fallar en la fase de grups, en què van quedar primers cedint únicament un empat contra Itàlia, el seu futur botxí, en la penúltima jornada. En aquell partit anaven guanyant 9-7, però van desaprofitar l’avantatge i els italians van igualar el marcador amb dos gols al tram final. A les semifinals els esperaven els Estats Units, a qui van tombar amb gran solvència i una gran celebració. Segurament, excessiva, com alguns dels protagonistes van reconèixer anys després. La final coincidia amb la jornada de clausura dels Jocs.

Havia de ser el seu dia somiat, però va acabar sent un gran malson. Van rebre Itàlia amb crits i insults, davant l’ofici i la fredor dels italians, que a l’aigua van fer servir tot tipus de tàctiques, com ficar els dits als ulls dels seus rivals per tal de descentrar-los. Espanya sempre va anar a remolc al marcador, i només va saber reaccionar al tram final, quan va enviar el partit a la pròrroga. En van fer falta tres, de pròrrogues. En la segona, Estiarte va posar per davant Espanya amb un penal. Quedaven 42 segons. Matutinovic va ordenar una defensa a l’home i Itàlia va empatar i va acabar guanyant aquell partit. Quatre anys de dolor i de ràbia després, perdre a Barcelona els va fer guanyar a Atlanta.

També aquell dia...

Comiat amb focs artificials

Barcelona va acomiadar amb deu tones de pólvora i una gran festa la cita olímpica, i va donar el relleu a Atlanta, la seu següent.

Marató coreana

L’atleta Hwan Young-Cho va guanyar l’última medalla d’or en la prova més emblemàtica, amb un registre de 2 h 13 m 23 s.

Ben Johnson, expulsat

El canadenc va ser expulsat de la Vila Olímpica després d’agredir un voluntari que només li havia demanat l’acreditació.

Plata per a Faustino en boxa

L'andalús Faustino Reyes, de només 17 anys, va caure en la final de pes ploma (57 kg) contra l’alemany Andreas Tews.

I al món passa...

Gest d'Israel cap a Palestina

El govern d'Israel va proposar la legalització dels contactes amb l’Organització per l’Alliberament de Palestina (OLP), liderada per Iàsser Arafat. "Tenim l’obligació de canviar aquesta estúpida llei", va dir el viceministre d’Exteriors, Yosi Beilin, avançant que volia canviar la llei del 1986 que prohibia els contactes amb l’organització palestina, a qui el govern israelià considerava un grup terrorista.

Bagdad permet treballar a l’ONU

La missió d’experts militars de l’ONU desplaçada a Bagdad per supervisar el desmantellament de l'arsenal militar del país va concloure el seu primer dia de feina sense que es produís cap nou conflicte. El permís de Bagdad havia rebaixat la tensió després que els Estats Units avisessin que intervindrien contra l’Iraq si no complia les resolucions de l’ONU per les quals havien aturat la guerra.

Els reis inicien el descans a Palma

Els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia, van arribar a Palma per començar les vacances al Palau de Marivent, que s’allargarien fins al setembre. Començava així el descans posterior a l’activitat desenvolupada durant els Jocs de Barcelona. Durant tota la setmana prèvia, van iniciar-se els preparatius per rebre els monarques, que van ajornar la seva arribada per l'èxit viscut als Jocs.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau