L'or femení més inesperat va forjar-se a Cuba

ROGER REQUENA

L’únic or olímpic espanyol el van aconseguir les noies, a Terrassa, el 1992.EFE

Si alguna ciutat estava predestinada a presenciar el primer or olímpic de l’hoquei herba espanyol era Terrassa, bressol d’aquest esport a Espanya. Per això es va vestir de gala i va adaptar el seu camp de futbol per a la pràctica d’un esport que ha portat el nom de la ciutat al món.

El que pocs esperaven, però, era que aquest primer or olímpic l’aconseguissin les noies en la seva primera participació en uns Jocs. En els deu intents anteriors dels nois, només havien pogut obtenir una plata i un bronze. Elles, en canvi, van donar una sorpresa que per a elles, però, no va ser gens inesperada. “No teníem cap pressió afegida, però ens vam preparar a consciència, i durant quatre anys de preparació no vam parar de viatjar i de jugar partits internacionals”, assegura una de les integrants de l’equip, Cèlia Corres Giner.

Malgrat ser unes debutants en uns Jocs, el seu objectiu era clar i ambiciós:lluitar per les medalles. Així ho van planificar el seleccionador, José Manuel Brasa, i el preparador físic, David Pérez, que les van portar a indrets tan sorprenents com Cuba. Un país on l’hoquei herba era anecdòtic, però que reunia unes condicions climàtiques molt similars a les que les jugadores es trobarien l’estiu del 1992 a Barcelona. Allà hi van passar un mes, entrenant-se en tres sessions diàries que van endurir aquell equip. Durant un any sencer, el previ als Jocs, totes les integrants d’aquell equip van deixar temporalment la feina per centrar-se, únicament i exclusivament, a preparar-se per als Jocs. “La preparació física va ser un element fonamental, s’havia planificat tot a consciència”, reprèn Corres Giner, que recorda que inicialment van assumir amb certa sorpresa el fet que les portessin a entrenar-se en indrets com Cuba. Allà va forjar-se un or que ningú, menys elles, pensava que fos possible. “La gent desconeixia la nostra trajectòria i la nostra feina, però nosaltres vam anar guanyant gairebé tots els equips en els mesos previs, teníem expectatives i sabíem que ho podíem fer”, afegeix Corres Giner.

Alemanya, principi i final

I les expectatives es van plasmar en la realitat. Espanya va debutar contra Alemanya, que, tot i començar guanyant 0-2, va acabar cedint un empat (2-2) que va fer créixer l’equip, que guanyaria el Canadà (2-1)i la vigent campiona olímpica i mundial, Austràlia (1-0). A semifinals l’esperava Corea del Sud, a qui van tombar amb agonia (2-1) gràcies a la pròrroga. A la final, altre cop Alemanya. Barea i Hentschel van enviar un partit igualat i disputat a una pròrroga que va decidir Eli Maragall. Quan van penjar-se l’or, van entendre el viatge a Cuba.

També aquell dia...

Bronze català en perxa

Javier García Chico va fer el tercer millor salt (5,76 m), i va assolir la primera medalla espanyola en aquesta modalitat.

Capriati, la gran sorpresa

Amb només 16 anys, la tenista nord-americana va imposar-se a la gran favorita, l’alemanya Steffi Graf, a la Teixonera.

Patins de plata

L’Argentina va prendre la medalla d’or als amfitrions espanyols en hoquei patins, en derrotar-los 6-8 en una final vibrant i igualada.

Tulu, un or negre femení

L'atleta d’Etiòpia Derartu Tulu va guanyar els 10.000 m. Era el primer or olímpic aconseguit per una noia de l’Àfrica negra.

I al món passa...

Mor l'exministre Paco Ordóñez

Un càncer de fetge va acabar amb la vida de l’exministre d’Afers Exteriors espanyol Francisco Fernández Ordóñez. Ordóñez gaudia d’una immensa popularitat a Espanya, on era un personatge respectat i apreciat en l’àmbit internacional. Va ocupar diversos càrrecs en els governs d’Adolfo Suárez (ministeris d’Hisenda i Justícia) i de Felipe González (ministeri d’Exteriors). També va ser delegat a l’OCDE.

Intercanvi de presos de guerra

Els caps de govern de Croàcia, Franjo Greguric, i Iugoslàvia, Milan Panic, van acordar l’intercanvi de fins a 1.200 presoners de guerra, en un acord firmat a Budapest sota el patrocini de la Creu Roja Internacional. Hongria va haver d’aixecar l’embargament per permetre que aterrés a Budapest l’avió iugoslau on viatjaven Panic i una seixantena de periodistes serbis. Sèrbia va negar tenir camps de concentració.

El PP català es queda aïllat

El PP de Catalunya va quedar-se aïllat en les posicions defensades pel seu president, Aleix Vidal-Quadras, en el document de reflexions que va enviar a empresaris, en què els alertava dels riscos del nacionalisme català. L’aleshores president Jordi Pujol va considerar que el document no tenia ni l’entitat necessària per ser respost. Vidal-Quadras havia afirmat: “Catalunya està a la vora del conflicte civil”.

Edició: Georgina Ferri i Francina Bosch / Disseny: Ricard Marfà / Programació: Idoia Longan, Marc Funollet i Marc Camprodon / Vídeos: Alba Om, Marta Masdeu, Jordi Castellano i Laura Arau